LAURA SANTIAGO
Barcelona

Robots de cuina: surten a compte?

L’èxit de la Thermomix i altres estris anàlegs a les llars catalanes fa aflorar una sèrie de dubtes. Els experts es pregunten si els robots estan matant la creativitat entre fogons i si el seu elevat preu està justificat

Un grup de dones durant una de les sessions informatives a domicili de la Thermomix. / PHOTOPQR / L’ALSACE Zoom

Quan el cap de cuina del restaurant Àbac, David Andrés, va néixer fa 29 anys, a casa seva ja hi havia una Thermomix. Andrés assegura que la seva mare va ser una de les primeres catalanes a comprar un d’aquests robots de cuina, que es va començar a comercialitzar a Espanya l’any 1978. Des de llavors, s’ha convertit en el rei dels robots de cuina, amb un 90% de quota de mercat en el seu sector, encara que comprar-la no resulta tan fàcil. No es ven en cap botiga física i s’ha de contactar amb algun dels comercials que en fan demostracions casa per casa. Amb tot, el principal obstacle per adquirir aquest robot continua sent el preu: l’últim model costa uns 1.100 euros.

Tot i que altres robots de la competència es poden comprar a les botigues, tenen funcions similars i preus més baixos (entre 300 i 900 euros, depenent del model), la Thermomix continua sent la reina dels robots multifunció. Segons l’empresa que la comercialitza, l’alemanya Vorwerk, Espanya és el seu quart mercat mundial, per darrere d’Alemanya, França i Itàlia. A l’Estat, es ven un d’aquests robots cada tres minuts i mig.

Andrés, que a més de dirigir els fogons del restaurant del xef Jordi Cruz ha passat per la cuina del Celler de Can Roca, assegura que tots els grans restaurants tenen algun tipus de robot. “Són perfectes per fer cremes i emulsions, perquè tenen moltes revolucions i les deixen molt fines”. Per contra, els desaconsella per a elaboracions més espesses com el puré de patata, ja que queden massa elàstics i perden textura. I, tot i que ell en fa un ús intensiu a la feina, considera que pel seu preu no surt a compte tenir-ne un a casa si no es fa servir molt.

Un món de funcions

Funcions no n’hi falten. Aquests petits electrodomèstics poden picar verdures, fer un sofregit, coure i cuinar al vapor, entre altres possibilitats. Però un dels seus usos estrella és la possibilitat de seguir una recepta del seu propi llibre de cuina pas per pas. El cuiner, però, assegura que no ha explorat mai aquesta opció. “Potser per a qui no sap cuinar és molt pràctic, però els que som uns friquis a la cuina preferim fer-ho a mà”. De fet, una de les principals crítiques que es fan a aquests robots és que maten la creativitat als fogons, i Andrés hi està d’acord. “Pensa que jo m’emociono quan tallo una ceba, així que evidentment mai faig servir el picador del robot!” Però aquells que ploren amb les cebes només per la coïssor dels ulls ho veuen d’una manera diferent.

“Si busques practicitat i bons resultats amb pocs coneixements, és per a tu”, planteja Marta Arrebola, de Vic, que va rebre un d’aquests robots com a regal de casament el 2003. Avui creu que, si no l’hi haguessin regalat, se l’hauria comprat igualment. “Inverteixo en coses que em facin més fàcils i àgils les feines de casa. Tinc una assecadora i un robot per treure la pols, i un robot de cuina és un altre electrodomèstic que et soluciona molt”, afirma.

Arrebola admet que no li agrada cuinar i odia embrutar paelles i olles, però gràcies a la Thermomix s’ha atrevit a fer masses per a magdalenes, pastissos, creps i pizzes. “A vegades fins i tot m’atreveixo a fer algun plat més complicat, perquè el llibre de receptes del robot inclou les proporcions i tots els passos, i saps del cert que et sortirà bé”. De fet, mai li ha semblat que un plat quedés més bé de la manera tradicional que amb el seu robot. “Valoro més la facilitat de preparar-lo. A mi abans se’m cremava tot perquè em despistava, i ara puc estar per altres coses perquè el robot xiula quan acaba. No puc demanar més”.

No del tot autosuficient

Però d’aquí a poder llençar la resta d’utensilis de cuina hi ha un tros. Encara que la màquina talli les verdures, s’ha de fer servir una fusta per treure’n els talls. S’hi pot preparar la beixamel de les croquetes, però s’han d’acabar d’arrebossar i fregir a mà, i les masses per fer brioixeria han de passar pel forn. Al cap i a la fi, el robot no cuina sol i continua necessitant una persona que vagi fent els processos.

Tot i així, el seu èxit és indubtable si fem cas de la quantitat de pàgines web i blogs que es dediquen a difondre receptes pensades per a aquest format, i fins i tot edita la seva pròpia revista en paper. Segons la distribuïdora de la Thermomix, fins a dos milions de cases espanyoles tenen algun dels seus models, la qual cosa significa que el robot forma part del 12% de les cuines de l’Estat.

L’interès per aquest món el confirma María José Amengual, eivissenca i editora del popular blog de cuina Directo al paladar, que té 1,8 milions d’usuaris mensuals. Ella hi condueix, justament, una secció dedicada a la Thermomix. Encara que utilitza el seu robot des de fa 25 anys i n’és una gran partidària, Amengual continua fent servir altres petits electrodomèstics per a algunes elaboracions que no li agrada com queden amb la màquina. “Per exemple el pa de pessic, perquè el robot no aireja del tot bé la massa”, explica.

Amengual recorre al robot gairebé cada dia, però reconeix que de vegades li fa mandra engegar-lo si s’ha de fer poca quantitat de menjar. “Esclar que hi ha coses que pots fer amb la Thermomix, però si fer-les manualment comporta poca feina, potser ho prefereixo per no haver de netejar el robot després”. No obstant això, considera que l’estri és una inversió que surt a compte, encara que només si es fa servir molt. “Si no, no. Conec gent que se n’ha comprat un i només el fa servir per fer gaspatxos. Això és una pijada ”. També reconeix que hi ha els autèntics fanàtics, que no se separen mai del robot. “Tinc amigues a Eivissa que quan marxen uns dies de viatge a la Península s’emporten la seva Thermomix! La meva passió no arriba a tant. Encara puc cuinar amb altres estris”.

Cues per a la versió ‘low cost’

Amb aquesta devoció, s’entenen millor les aglomeracions produïdes davant la possibilitat d’adquirir una versió low cost de característiques similars. Com si es tractés de la sortida d’un nou iPhone, la cadena de supermercats Lidl va testimoniar llargues cues a principis de desembre quan va posar a la venda la segona versió del seu robot de cuina Monsieur Cuisine Plus. Per 229 euros, la cadena ofereix un robot que, segons l’editora de Directo al paladar, té “moltes semblances en disseny, prestacions i complements” amb la Thermomix original, però a un preu molt més baix.

Durant el matí del llançament, desenes de seguidors de la màquina es van organitzar a través de Facebook per controlar qui feia cues i on, i en quins establiments s’havien quedat ja sense robots. Algun comprador va arribar a emportar-se’n tres o quatre en una mateixa compra, la qual cosa va provocar tensions entre els seguidors.

És possible que alguns d’aquests nous compradors arribin a casa amb la sensació que el seu robot els canviarà la vida. La sensació d’haver invertit força diners en un sol producte només pot portar a voler amortitzar-lo al màxim i, almenys els primers mesos, voler cuinar-ho tot amb el robot. “Com més el fas servir, més ganes tens de provar coses noves”, conclou Amengual.