Els ranxos mariners que han salvat els nostres pescadors

Portlligat-SitgesEls pescadors saben cuinar bé, potser perquè tenen els ingredients frescos a mà o perquè la feina a la barca es passa millor amb un bon plat a la panxa. El cas és que avui als ports pesquers catalans trobem pescadors que encenen el foc a les seves paelles i cassoles per cuinar ranxos de tots tipus. Per a la Verge del Carme, 16 de juliol, les poblacions de Portlligat i Sitges van homenatjar la patrona amb les millors festes: van fer passejar la verge dalt d’una barca pel mar i els pescadors van preparar plats per a veïns, amics i familiars. Els vam tastar i us ho expliquem.

Portlligat

A les dues del migdia del 16 de juliol, els pescadors Isca Garcia i Samuel Mir, que és conegut com Samu, acabaven de cuinar el peix amb patates a Portlligat. L’havien cuinat en una paella de mides gegantines, que necessitava quatre persones per traslladar-la des de la casa on la van cuinar fins a l’espai on desen els estris de pescar, sota el tendal verd. És una escullera on amarren els vaixells, i on també hi ha barques de passeig, com ara la mítica Gala, tota de color groc. Drets, tot esperant el ranxo, hi havia el mossèn de la parròquia de Cadaqués i també busos mariners, biòlegs, amics i familiars, com ara la Sílvia i la Joana, la dona i la filla del pescador Isca Garcia. Quan els pescadors van arribar sota el tendal verd, tothom es va asseure. Era una taula feta amb dos taulons marins vells, pintats de blanc i recolzats sobre cavallets de diferents mides, blanca, escrostonada, on hi havia primers plats per menjar abans del peix amb patates. Tomàquets grans, partits a talls prims, amanits amb oli d’oliva extra verge i sal; anxoves de Cadaqués amb oli, que havia fet la Sílvia; cloïsses, cuinades al vi blanc. Els plats s’anaven passant dels uns als altres, i tothom se’n posava una mica.

Els dos pescadors, l’Isca i en Samu van menjar asseguts en un pedrís, prop de la taula. No hi havia espai per a tothom a la taula, i ells van preferir asseure’s al pedrís. “Ja et vaig dir que seria un dinar molt informal, que tothom va fent sense protocol”, em deia l’Isca. No hi feia falta cap protocol per menjar els millors ingredients de l’horta i del mar de Cadaqués. Les anxoves eren salades, però amb aquell punt de sal que fa recordar que és un peix que ha necessitat uns bons mesos de conserva per deixar de ser seitó, que és amb el nom que va sortir del mar. Els tomàquets eren molt gustosos. Entre els primers plats hi havia un allioli, l’únic de Cadaqués, que havia preparat l’Isca Garcia, i que es tallava amb ganivet, com ha de ser. Amb els tres aliments junts genuïns (llesca de pa amb allioli i anxova), l’allioli es va acabar amb rapidesa. I hi va haver un moment que tothom demanava on era l’allioli, i ningú no responia. S’havia acabat. Aleshores va arribar el ranxo de peix amb patates, que els mateixos pescadors i la Sílvia servien en plats de coco i coberts de plàstic reciclat, i que n’hi havia per repetir tantes vegades com es volgués. I així va ser. El ranxo es deixava estimar, i amb el pa de Cadaqués sucat, encara més. Quan ja tothom dinava, va arribar a taula en Jordi, de la barca Gala, que havia acabat una travessa. S’hi va afegir, assegut damunt del pedrís. Tothom sabia que hi arribaria, perquè estava comptat com a treballador de Portlligat. A les postres, brioix farcit de crema. Molts dels que hi havien menjat tenien feina a la tarda: havien de treure la Verge del Carme de l’església i l’havien de portar a passejar dalt d’una barca. No hi havia temps a badar perquè a la festivitat de la Verge del Carme encara li quedava un plat fort. I bé que el farien perquè el dinar de germanor sota el tendal verd de l’escullera de Portlligat hi donaria forces.

Sitges

El dissabte 19 de juliol, a les set de la tarda, al Centre d’Interpretació de la Malvasia (CIM), el pescador de Sitges Oriol Serra arribava amb una paella d’un diàmetre de noranta centímetres. Hi enrossia fideus de cabell d’àngel amb oli de gira-sol, i mentrestant en una olla gegant, de 50 litres, escalfava el fumet, que havia preparat al matí, a casa seva, amb crancs, peix rata, aranya i escórpora. Primer havia marcat els crancs, després el peix. Quan ja el tenia marcats, els retirava, i al mateix oli, amb gust de peix, hi feia el sofregit de ceba i tomàquet. Quan ja el tenia fet, cuit, aleshores hi tirava de nou el peix i també l’aigua mineral, amb què ho deixava infusionar tot junt durant sis hores. En una safata a part, tenia sípia i llagostins. Amb tot plegat, volia fer uns fideus mariners melosos, i els cuinava per als veïns de Sitges que s’havien apuntat a l’activitat de la Verge del Carme, organitzada pel CIM. L’àpat es completava amb una visita al museu i a les vinyes de malvasia, enmig de la població, i amb el tast de tres vins, un dels quals l’any vinent farà vint anys, i que va set fet per l’enòloga Anna Baqués. La directora del CIM, l’Alba Gràcia, s’encarregava de donar-los totes les explicacions i anècdotes que han convertit la malvasia de Sitges en mítica.

“Com a pescador, faig ranxos mariners, arrossos i altres plats, quan el CIM organitza visites amb àpats d’aquest tipus”, explicava el pescador, que no treia l’ull de l’olla del fumet i de la paella on ja estava fent el sofregit. És una manera de completar la feina com a pescador d'arts menors, que en aquesta època de l'any, al juliol, és fluixa.

Sobre la recepta, el pescador deia que ho feia tot a ull. “De fumet dec tenir vint litres; de fideus cabell d’àngel, cinc quilos; un quilo i mig de llagostins, gambes; sis sípies amb la seva melsa”, anava enumerant el pescador de Sitges. De les sis sípies no feia servir totes les melses; només de quatre perquè si no predomina molt el gust al plat. “Pensa que la melsa són els intestins del peix; hi donen molt gust; per això també és molt important que les sípies siguin fresques”, comentava.

El sofregit està fet, ara toca tirar-hi els fideus, prèviament rossejats, i tot seguit el fumet, calent. Mentre ho fa, la Isabel, secretària de la Confraria explica els estris que fan servir els pescadors de Sitges per a la pesca artesana, tresmall, nansa, catúfols. Va dient-ne les paraules i n’ensenya els objectes. Els veïns de Sitges, al pati del CIM, sota la figuera gegant amb garlanda de bombetes enceses, mengen els fideus mariners, marinats amb la malvasia de Sitges. El sopar va acabar quan tot era fosc. La gent felicitava els organitzadors, i Oriol Serra començava a carregar al seu cotxe la paella i l’olla. Són els ranxos mariners que ens han salvat els nostres pescadors.

Ranxo i ranxaires. La Vilanova i la Geltrú de Mar, el llibre

L'editorial El Cep i la Nansa de Vilanova i la Geltrú va publicar el llibre Ranxos i ranxaires. La Vilanova i la Geltrú de Mar, que recull les receptes de pescadors, que avui la població s'ha fet seves com a pròpiament vilanovines. Al llibre també hi ha un diccionari d'expressions pròpies de pescadors, i experiències i records dels veïns. El llibre es va convertir en un gran èxit per l'encert en el recull de les preparacions.