La doctora Carme Ruscalleda reclama prioritzar sempre la cuina
La cuinera ha estat nomenada aquest migdia doctora 'honoris causa' per la Universitat de Barcelona
BarcelonaTot ha començat a les 12.00 h del migdia. El paranimf de la Universitat de Barcelona (UB) estava ple d’amics i familiars de la cuinera Carme Ruscalleda, que se saludaven entre ells i s’asseien als bancs de vellut vermell. Hi havia cares conegudes, companys de l’ofici de Ruscalleda, els germans Joan i Josep Roca, d'El Celler de Can Roca, la família sencera Puigdevall-Puigvert, del restaurant Les Cols, i Josep Monje, del restaurant Via Veneto.
A les 12.07 h, la coral de la Facultat de Filologia i Comunicació començava a cantar quan entraven les autoritats de la UB, abillats amb birreta amb serrells i amb togues negres fins als genolls, amb mànegues brodades com mitenes, i una altra toga de color, superposada, de colors diferents, taronja, lila i vermell, de forma rodona, fins al colze dels braços. Tot seguit, dos professors han anat a buscar la cuinera Carme Ruscalleda, que encara no havia entrat al paranimf, i llavors ho ha fet de forma solemne flanquejada per la catedràtica i declarada padrina Maria Cristina Andrés i el degà de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB, Jordi Camarasa.
Cuina i ciència
I aleshores s’ha imposat la paraula. Des d'un púlpit, vestida amb tota la formalitat, hi ha parlat primer la padrina de la doctoranda Carme Ruscalleda, que n’ha perfilat la biografia i sobretot ha justificat amb quatre motius el perquè de l’elecció de la cuinera Carme Ruscalleda com a doctora. Quins? L’aportació a la ciència de Ruscalleda, perquè ciència i cuina comparteixen el mateix mètode, que passa per l’observació i la prova-error, entre d’altres.
Amb la justificació feta dels motius de la tria de la cuinera, ha arribat el següent pas, en què la cuinera ha rebut de mans del rector quatre objectes que demostraran a partir d’ara que és doctora: un birret lila, com la toga superposada que portava, que honora els coneixements i els estudis de la cuinera; un títol; un anell; uns guants blancs, i una abraçada fraternal per part del rector de la UB, Joan Guàrdia.
Nomenada oficialment doctora amb tots els honors, la cuinera ha pujat al púlpit del paranimf, i ha desplegat un discurs en el qual ha repassat les dades essencials de la seva trajectòria personal i professional. Aquella nena a la qual no li van preguntar mai a què es volia dedicar, perquè a aquella època les noies tenien el paper assignat, quedar-se a casa i, en el seu cas, en el negoci familiar, la botiga dels pares que venien llegums. I més tard, la jove que es va sentir afortunada perquè va aprendre a preparar botifarres gràcies a l’aprenentatge que li van oferir uns amics de la família de Tordera. Era una època que el gremi de xarcuters no oferia classes, i cadascú n’aprenia pel seu compte a fer la matança del porc. L’expressió artística que hauria anhelat Ruscalleda d’aprendre en una escola la va projectar amb aquelles elaboracions que feia a partir dels porcs que criaven i després venien a la botiga familiar, on ja havia començat a treballar també la seva parella, l’inseparable Toni Balam.
Educació i compromís
Tot seguit, la cuinera ha tingut paraules per a la reivindicació. Ha reclamat al Govern una assignatura d’alimentació i nutrició per a les escoles. També ha demanat un compromís general de la societat amb la cuina, perquè formi part de la prioritat diària. I ha subratllat que els grans principis actuals amb què es declina la paraula sostenibilitat són els que es practicaven antigament a totes les cases, quan el menjar no es malbaratava i ni tan sols es pensava en el concepte.
Per continuar, la cuinera nascuda a Sant Pol de Mar ha parlat sobre les dones en el món laboral. “Ara ja no hi ha empresaris que es neguen a contractar dones i, per tant, hi haurà tantes dones cuineres com elles vulguin”. De fet, segons Ruscalleda, és clar que “el talent no té gènere”.
Finalment Ruscalleda s’ha declarat inconformista, segurament perquè va ser autodidacta i sempre ha tingut el desig d’aprendre, pacient i molt afortunada, perquè els pares sempre van confiar en ella. I perquè des dels 17 anys, quan va emparellar-se amb el seu marit, Toni Balam, han conformat un tàndem que no ha parat de pedalar alhora, i ara poden fer-ho contemplant la feina dels seus fills, Raül i Mercè, tots dos amb establiments a Sant Pol de Mar, a les instal·lacions que havia ocupat el restaurant Sant Pau. El fill, a més, també és el xef del restaurant Moments, a l’Hotel Mandarin Barcelona, que l’any vinent celebrarà els 15 anys des que es va inaugurar.