Vins per descobrir (dels quals potser encara ningú t'ha parlat)

BarcelonaL'etiqueta de cada ampolla de vi és com el seu carnet d'identitat. Pot indicar el nom, el celler, la denominació d'origen o la varietat de raïm, però gairebé mai revela els anhels, èxits o frustracions que hi ha darrere aquell vi. D'això en parlen els elaboradors. Entre el que diuen i el que es desprèn del tast de les seves ampolles es pot escatir si tenen l'afany que s'hi expressi el seu lloc d'origen, una de les qualitats més apreciades pels amants del vi. Cellers d'arreu de l'estat espanyol que treballen amb aquesta voluntat han coincidit a la Barcelona Wine Week (BWW) d'aquest febrer i en trobades d'un format molt més petit, com l'Off the Record, on també n'han acudit d'altres països. Un recorregut exhaustiu per aquestes fires ha permès conèixer vins que desprenen autenticitat i ens porta pel Penedès i altres zones imperdibles pel seu gran potencial, com la Marina Alta (Alacant), La Axarquía (Màlaga) i El Bierzo (Lleó).

Ara bé, aquest recorregut l'encetem en un indret que us pot descol·locar: la Comunitat de Madrid. Per si no ho sabíeu, allà també s'hi elabora vi amb projectes com 4 Monos, del vessant madrileny de la zona de Gredos, ubicat entre el sud d'Àvila i el nord de Toledo. "En algunes fires diem que venim a mostrar que a Madrid no només hi ha asfalt, que també hi ha camp, però és complicat perquè el vi de Madrid no és famós", explica David Velasco, un dels quatre amics que tiren endavant 4 Monos des del 2010. Un d'ells és de Cadalso de los Vidrios, la família s'anava fent gran, tenia unes vinyes i es van posar a fer vi plegats, amb el qual han preservat vinyes velles que potser s'haurien perdut, com ara d'albillo reial i garnatxa. L'alçària –superior als 700 metres– permet fer vins amb acidesa i capacitat d'envelliment.

Velasco garanteix que cada cop generen menys sorpresa quan mostren al món que Madrid també és terra de vins, però el 70% de les ampolles de 4 Monos s'exporten. És un de tants exemples en el sector vinícola que ens recorden que costa néixer sent profeta a casa i que es prioritzi el consum de productes de proximitat. De vegades això pot succeir per la varietat que vinifica el celler en qüestió. Si us parlen de moscatell podeu pensar que es tracta d'un vi dolç o embafador, però aquesta idea va camí de quedar com una antigalla. El moscatell és un dels raïms mediterranis per excel·lència, molt versàtil –se'n poden fer blancs secs, escumosos, dolços...– i cada cop hi ha més cellers que n'elaboren vins que són una delícia. Dos exemples d'indrets diferents: Oscar Mestre, de la vall de Xaló, a la Marina Alta alacantina, i el celler Bentomiz de Sayalonga, a La Axarquía de Màlaga.

Mestre procedeix d'una família que fa vi a granel, i amb la seva germana Marina estan començant a elaborar-ne d'embotellat que vol ser de qualitat. Les seves aspiracions són compartides amb altres joves de la vall de Xaló que es rebel·len per rescatar un territori vitivinícola amb una imatge que ha estat molt condicionada per les cooperatives. "Soc d'una terra on sempre s'ha maltractat el viticultor i el producte", destaca Mestre. El moscatell, que "és un poc com l'aneguet lleig de les varietats", exemplifica com a raïm que es pot treballar d'una altra manera. Mestre intenta vinificar-lo evitant un excés d'aroma i procurant alhora obtenir frescor. És el que també fa Clara Verheij, d'origen holandès, amb els seus vins del celler Bentomiz. Va instal·lar-se a Andalusia el 1995 per fer un canvi de vida amb el seu marit, André Both, i ha acabat convertint-se en una enòloga autodidacta que des del 2004 elabora a La Axarquía vins subtils de moscatell –com l'Ariyanas Seco Sobre Lías Finas– i d'altres varietats.

Noves perspectives a El Bierzo i al Penedès

Un altre territori del qual cada cop sentireu més a parlar és El Bierzo lleonès. Es tracta d'un dels indrets de l'Estat que atresoren patrimonis vitivinícoles que mereixen ser explorats. L'enòloga Verónica Ortega és originària de Cadis, ha après en cellers de gran prestigi com el prioratí Álvaro Palacios i des de fa una dècada fa vins de palomino, godello i mencía al poblet d'El Bierzo de Valtuille de Abajo. Alguns dels vins d'Ortega, com el Cobrana i el Kinki, estan elaborats amb diverses d'aquestes varietats. "Vaig deixar la platja, la meva família, els meus amics i el lloc on vaig néixer, però a canvi tinc una feina que em reconforta molt i en una zona vitícola amb molt potencial", celebra, i destaca que hi ha vinya vella que creix sota influència atlàntica i amb una tradició vinícola que ve de lluny. Ortega n'ha pres el relleu amb vins que poden delectar a qui busca beure'n amb caràcter i molta frescor.

En molts llocs es perceben les ganes d'aire fresc, d'emancipar-se de velles cotilles i de dignificar la viticultura. També a Catalunya. Amb el celler penedesenc Esteve i Gibert, l'enòleg i sommelier Albert López ha recuperat l'elaboració de vi a partir de les finques de la família de la seva parella, Laura Esteve, que han estat viticultors de tota la vida. S'hi va posar fa una quinzena d'anys i treballen amb varietats tradicionals, com la xarel·lo –amb vins com Les Vistes– i la malvasia de Sitges –Clot dels Eixams–. Que es valori el vi d'aquest territori és un objectiu que comparteixen amb la Denominació d'Origen (DO) Penedès, si bé com a celler petit Esteve i Gibert no s'hi sent representat del tot i n'acaba de marxar. "M'he topat amb una DO potser més enfocada als cellers més grans", reflexiona López, però el vi està en constant ebullició i la DO té un nou membre: el celler Can Lleó de Vilanoveta. Després de més de tres dècades sense elaborar –la família feia vi base per a cava–, Alberto Lleó i Judith Balmaña n'estan recuperant la tradició de la mà de l'enòloga Aina Mariné i l'assessorament de Joan Asens, un dels enòlegs catalans de més reputació. A Can Lleó també posen èmfasi en vins i escumosos ancestrals elaborats a partir de raïms autòctons: macabeu, parellada i garnatxa.