El vi català treu pit a la Wine Week

BarcelonaM’acredito, darrere d’un senyor de cabells rapats però amb monyo que arrossega una maleta de rodes (plena d’ampolles, suposo). Una influencer rossíssima i guapíssima grava un vídeo, dinàmic i absurd, a l’entrada del recinte, a la Fira de Barcelona. Aquest any és el més esperat per a la cultura del vi del món i per als seus amfitrions, els vins catalans. De la mateixa manera que el Sant Jordi és la fira, al carrer, dels escriptors i els lectors, la Wine Week és la fira dels viticultors i els amants del vi. 

Per una qüestió de pell, aquest primer dia corro cap a l’estand de l’Incavi, l’Institut Català de la Vinya i el Vi. Allà hi ha, en un prestatge, les ampolles que han sigut i són vi de finca qualificada. Diria que va ser el 2020 que la paraula qualificada es va fer servir per primer cop. El primer vi de finca qualificada va ser el Clos Mogador, 2006.

René Barbier, un mestre que necessita un homenatge

A l’estand de l’Incavi, una dona sàvia i energètica. La Sílvia Cullell, sommelier, que treballa a la Bullipèdia amb el Ferran Centelles. Recordo les paraules del René Barbier, un mestre que necessita, urgentment, un homenatge, quan va obtenir el vi de finca. “Som una part de la DO, no necessitem dir-ne «vi de finca» per anar pel món, ho fem per la DO Priorat”.

Els vins de finca catalans, uns vins de singularitat especial, d’un terrer, que compleixen unes característiques estrictes, no poden ser més exportables i meravellosos, i m’agrada ser a l’estand de l’Incavi veient com els guiris fan cua per poder accedir al proper tast. Quines meravelles, mare meva, que us dic, només per ordre d’aparició al prestatge cobejat: el Clos Mogador, el Mas de la Rosa, el Collbaix, el Torre del Veguer, l’Abadal, l’Oller del Mas, els quatre Jean Leon, l’Herència Altés, les Tallades de Can Nicolau, l’Avi Ton, els dos vins de Mas d’en Gil (el Clos Fontà i el Coma Blanca), l’Oller del Mas, l’Edetària…

La gràcia del vi català (el millor del món) és aquesta. Hi trobaràs mar i muntanya, salinitat, mineralitat, vinyes joves i velles, ceps recargolats i preciosos.

“Vam venir a La Barana”, li diu un parroquià a la sommelier. Es refereix al seu bar de Berga, que va obrir el gener del 2020 amb una visió de negociant que encara la fa riure ara. Pèsols negres, blat de moro escairat, entrecot de la botiga de davant… “Ho fem tot nosaltres –diu–. Des del fumet fins al sofregit. El nostre és un restaurant tavernota”.

Catalunya té aquesta varietat morfològica. És un petit país divers en tot. Terra, paisatge… Amb els vins ho tenim tot, tot, tot, i només falta que ens ho vulguem creure.