Suu: "Em vaig posar la norma de no beure ni abans, ni durant, ni després dels concerts"

Més enllà de la teva faceta com a cantant, també ets una gran amant de la cuina. D'on neix aquesta passió?

— Penso que neix d'haver-me independitzat de molt jove i, per tant, d'haver-me d'alimentar vivint sola. Vaig començar a aprendre a fer altres plats, més enllà dels macarrons amb tonyina, que és un gran què. Llavors em vaig adonar que m'agradava cuinar. No soc cap experta, però és que també em va molt bé ficar-me a la cuina gairebé com a meditació: quan estic cuinant, només estic cuinant. Em fa connectar molt.

I com vas començar a entrar dins del món del vi?

— Penso que el tema del vi ha anat molt acompanyat dels meus amics, que sempre han estat més grans que jo. De fet, un dels amics del meu grup, l'Òscar, és enòleg i ell mateix ha elaborat diferents ampolles de vi, sota el nom de Batussa. Evidentment, en aquest grup es parlava bastant de vi i allà penso que vaig començar a distingir alguna cosa, encara que tampoc en tinc gaire idea. Així i tot, sempre tinc vi a casa i, de fet, a casa mai bec cervesa, en tot cas bec vi, a més d'aigua, esclar.

Has parlat diferents vegades sobre la precarietat habitacional posant l'exemple del teu pis, de poc més de 30 metres quadrats. En aquest espai tens lloc per a ampolles de vi?

— És un pis que és bàsicament una àrea comuna entre la cuina, el menjador i l'habitació; per sort el lavabo està separat, però, així i tot, hi faig espai per tenir alguna ampolla de vi. De fet, amb els amics fem una cosa que es diu rescatering, que és que, quan acabem un concert, ens emportem les ampolles del camerino, perquè de fet nosaltres als concerts no acostumem a beure gaire. Amb aquest sistema sempre tenim alguna ampolla de vi o cava i sempre és un bon recurs quan fem petites trobades o festes a casa.

Cava també? De vegades sembla que hi hagi un biaix generacional entre els consumidors de cava.

— Sí, m'agrada moltíssim el cava i, de fet, se'n beu força als dinars familiars. Jo pensava que això era l'habitual a tot arreu, però quan vaig anar a Madrid vaig adonar-me que el cava és una cosa molt catalana. Gairebé diria que el cava em pot agradar més que el vi, malgrat que no en bec tant. Però per arribar aquí també he passat per beure els típics Bach semidolços de tres euros i mig. Evidentment, està boníssim perquè és com una gominola, però després t'emportes una ressaca que te'n recordes. En canvi, ara penso que estic en un moment molt més saludable, vaig més al gimnàs i miro el que menjo i bec. Per exemple, ara acostumo a demanar vi negre, perquè és el vi menys calòric i més sa que pots prendre, evidentment, tot amb moderació. Si te'n prens dues ampolles segur que no serà sa.

El món musical també és tan sa?

— Penso que la música està molt lligada a la nit i, per tant, malauradament, a l'alcohol, però en el meu cas procuro separar molt la feina i l'àmbit personal, suposo que també per haver començat d'hora i haver de tenir molt clar què feia en cada moment. De fet, em vaig posar la norma de no beure ni abans, ni durant, ni després dels concerts, soc bastant friqui, potser. Però vaja, suposo que depèn de a qui li preguntis. A Catalunya, per exemple, és un ambient molt més conscient i sa, comparat amb els que encara hi són però ja porten molts anys. Hi ha una diferència molt bèstia entre qui es fota les grans festes i qui no. Penso que les generacions joves són molt més conscients que això és un espai de feina i no d'oci.

Acabes de treure nou disc, Material sensible. Recordes fer alguna celebració especial per l'estrena?

— El dia que sortia el disc vam fer una festa de presentació amb alguns fans, i quan tot el públic va marxar ens vam quedar amb l'equip tècnic fent el compte enrere per a les dotze de la nit, quan sortia el disc, i recordo perfectament que vam brindar amb vi negre.

Quin és el teu vi de confiança?

— Evidentment, diria el Batussa, que és del meu amic Òscar. També et diria l'Octopussy, que és el vi que va fer el restaurant on som avui, el Pepa. En van fer una tirada molt curta, però estava boníssim. És d'aquells vins que si el beus amb els ulls tancats gairebé podries dir que és un blanc. La veritat és que gaudeixo molt anant als bars de vins com la Pepa, perquè hi ha producte d'aquí, els vins són excel·lents, igual que el menjar, i la gent que hi treballa és maquíssima. Un altre bar de vins que m'encanta és la Bicicleta, que és a dalt de Verdi, o el restaurant Tiberi, boníssim.