Quim Àvila: "Quan m'agafen per a un projecte, compro cava per celebrar-ho amb la família"

Quin context s'ha de donar per fer una copa de vi?

— No es necessita gaire cosa. En el meu cas, he estipulat que els dilluns, el dia de descans per a la gent que fa teatre, són els "dilluns de vins". Amb la meva amiga Gina Aspa quedem aquí mateix, al Cafè del Teatre, o al Salvatge i, amb l'excusa de fer una copa de vi, quedem i xerrem. A mi també m'agrada, perquè aprenc del que ella m'explica, ja que la seva família, que són els fundadors de la increïble Cia. Escarlata, està molt vinculada amb el vi i el cava. Fora dels dilluns, potser alguna copeta dinant també pot caure.

¿Sempre has tingut el vi incorporat en la teva agenda setmanal?

— No, abans era una cosa més espontània. Ara és una activitat molt més raonada. Com que quedem per fer una copa de vi, per a nosaltres també és un moment de fixar-nos en el que bevem i a poc a poc anar veient què ens agrada més o menys. Gràcies a això puc tenir al cap quins vins puc regalar, quins són per a un dinar amb amics i quins són per a una trobada amb una parella.

Quin vi recomanaries per a una trobada d'amics informal?

— Doncs sense anar més lluny, el que m'he demanat avui, el vi natural de L'Abrunet blanc, seria una de les meves primeres recomanacions. Si ha de ser vi negre, podria recomanar El Gos, de Denominació d'Origen del Montsant. Però tinc una carpeta de fotos al mòbil que també em serveix d'ajuda per si en aquell moment no estic gaire inspirat.

Què té el vi perquè facis un "dilluns de vins" i no un "dilluns de cervesa"?

— Crec que hi ha una cultura de la cervesa molt estesa. Per això també existeix l'expressió "anar a fer birres" i, en canvi, la frase "anem a fer uns vins" no està tan integrada a la societat. El vi no deixa de ser una beguda més, però, a diferència d'altres, el vi és autòcton, i això dona peu a conèixer la història i la cultura del territori.

¿Et planteges fer algun curs d'enologia?

— M'encantaria conèixer en profunditat el procés de creació del, vi perquè t'ajuda a entendre la cultura que s'ha generat al seu voltant. Sento que tinc els coneixements d'un consumidor, però no tinc el context ni la precisió. Hi ha alguna cosa d'anar tastant vins que fa que el paladar s'entreni, però fer el salt d'entendre el que genera cada procés, collita i ceps em sembla d'un altre nivell, que només s'aconsegueix amb un coneixement més teòric.

Quin paper té el vi dins de l'àmbit de la cultura del qual formes part?

— Crec que en la cultura mediterrània en general el vi té molta presència. Però dins del meu àmbit, el de la cultura, l'audiovisual i teatral, les trobades després de funcions o reunions s'acaben fent amb alcohol pel mig. En un ambient molt coherent i gens passat de voltes, però sí que és cert que aquests moments són importantíssims per al sector. Són els espais que tenim per compartir els projectes en què treballem, pensar en noves idees, i pot ser que el vi ajudi a crear aquest ambient.

Sobre l'àmbit professional, ¿recordes algun àpat amb l'equip de Nos vemos en otra vida, de Diseny+, on el vi estigués present?

— Segur que n'hi va haver. Però recordo especialment que rodant a Astúries em vaig adonar de la gran presència que té la sidra al territori. No és vi, però penso que la seva sidra té una funció similar al vi per a nosaltres. Allà celebràvem molt amb sidra. Potser perquè per a nosaltres era un element més exòtic i aprofitàvem que teníem gent que sabia com s'escanciava i bevia la sidra. Sobretot ens ho va ensenyar el Roberto Gutiérrez, l'actor que fa del protagonista en l'època adolescent. Sempre ens deia "la sidra se beve de golpe" i el culín s'ha de tirar. Hi ha un món darrere de la sidra. En general els rituals per beure generen escenes col·lectives precioses.

Com ho vas celebrar quan et van dir que tenies un paper per a l'obra Jauría al Romea?

— Tenim una tradició a casa, que va sortir de casualitat, que és cada cop que m'agafen per a un projecte compro una ampolla de cava per celebrar-ho amb la família. No recordo el cava que vaig portar per celebrar el paper per a l'obra de Jauría en concret, però segur que en va aparèixer algun.