"El que ha passat al Priorat no podria passar enlloc més"

TarragonaAquesta és la història del miracle del vi al Priorat, malgrat tot. Els dies 2, 3 i 4 de maig se celebra a Falset el tret de sortida de la trentena edició de la Fira del Vi, que durant tot el mes seguirà organitzant tastos pels diferents cellers del Priorat. L'aniversari arriba en un context bastant complicat: el consum de vi disminueix –els joves no en beuen– i la sequera, que ha marxat, però tothom té clar que tornarà, ha reduït la collita de raïm en un 35%. A aquesta realitat, només li falten les amenaces d'aranzels del president nord-americà Donald Trump, que complicaran l'exportació de vi als Estats Units, un dels països on més vins (i més cars) envia el Priorat. Tot i això, trenta anys després de la primera Fira del Vi de Falset és una bona oportunitat per mirar enrere i fer balanç. L'ARA ha parlat amb algunes de les persones que fa més de trenta anys van creure que la comarca tenia una oportunitat que no es podia deixar escapar i que ho van apostar tot per la vinya, que només pot créixer en aquesta orografia de pendents complicades i dominada per la llicorella, la pissarra autòctona. "El que ha passat al Priorat no podria passar enlloc més", assegura l'enòleg i viticultor René Barbier, gairebé quaranta anys després d'haver adquirit la seva primera finca a la comarca, de la qual només té paraules d'amor. "Al Priorat hi ha una intel·ligència fora del comú", assegura.

En aquella primera Fira del Vi, l'any 1996, la DO Montsant ni tan sols existia (els vins d'aquestes vinyes pertanyien a la DO Tarragona) i la DO Priorat encara no era una denominació d'origen qualificada (la distinció no va arribar fins a l'any 2000). Hi van participar onze cellers, alguns de la DO Priorat i altres de la DO Tarragona subzona Falset, que és com estaven etiquetats els vins que avui dia formen la DO Montsant. La fira es va celebrar a la plaça de l'Ajuntament, tal com recorda l'aleshores alcalde de Falset, Jaume Domènech. "Hi havia discrepàncies i alguns eren molt escèptics", recorda. Alguns intuïen que la comarca podia tornar a bategar gràcies al vi, tal com havia passat durant 800 anys, des de l'arribada dels cartoixans d'Escaladei al segle XII fins que la fil·loxera ho va destruir gairebé tot a finals del segle XIX. Però hi havia molta feina pendent. De fet, als anys noranta, malgrat que només hi havia vint petits cellers en tota la comarca, gairebé tots els cellers de Barcelona oferien a bon preu un vi a granel des d'unes botes de fusta on s'assegurava, escrit amb guix blanc, que aquell producte era del Priorat. "Tot estava per fer", assegura Barbier.

Dels vint cellers als cent seixanta

Els vint cellers inicials s'han convertit ara en cent seixanta, i els onze que van participar en la tímida primera Fira del Vi ja arriben a la seixantena. Si tenim en compte els cellers que durant tot el maig organitzen tastos, surten més de cent cellers implicats en la fira. "Quan recordo les converses que teníem a mitjans dels noranta... no ens imaginàvem el que avui tenim. Ens quedàvem més curts. Estem molt millor del que ens vam imaginar el primer any de la fira", valora Salustià Álvarez, actual president de la DOQ Priorat i que en aquella època era alcalde de Porrera. Tot i això, els alcaldes i el sector del vi hi van creure i van ser capaços d'anar de bracet. "Anàvem tots en la mateixa direcció: teníem clar que calia crear una agroindústria i plantar vinya i obrir cellers", diu Álvarez. Des del seu punt de vista, hi va haver dos moments clau: "Els moments més importants van ser quan es va crear la DO Montsant i quan es va convèncer els grans cellers que el Priorat era la comarca del vi negre. I a poc a poc van anar venint", recorda. Ho van fer Codorniu i Freixenet i, sobretot, Torres, que era qui simbolitzava el món del vi. "Ho vam planificar tot i les coses anaven sortint", explica. També considera cabdal la proposta de convertir la Serra del Montsant en un parc eòlic: "Allò era una agressió i tota la comarca s'hi va oposar fins que es va aconseguir que el Montsant acabés sent un parc natural", explica. Aquella comunió comarcal, des del seu punt de vista, va comportar un nou impuls.

Per a Barbier, aquest compromís pel territori també ha estat fonamental per haver arribat fins a aquest punt. "Som on som perquè tots hi hem posat de la nostra part", diu i recorda també l'Escola d'Enologia de Falset: "Portaven tots els enòlegs que els hi demanàvem", recorda.

La fira creixia any rere any i mantenia un equilibri entre el públic general i els entesos, com sommeliers o periodistes especialitzats. Totes les fonts consultades destaquen que la grandesa de la fira és que darrere del taulell hi ha el viticultor: "En molt poques fires trobes que el mateix enòleg o el propietari del celler està allí. I aquí hi estan gairebé tots. Això et posa la pell de gallina. T’expliquen per què li han posat aquell nom, aquella etiqueta i tot el que han pensat a l’hora de fer aquell vi", destaca l'actual alcalde de Falset, Carlos Brull. L'alcalde també ressalta que els viticultors de la comarca "s'estimen la terra i el territori i volen conservar el paisatge agrari".

El germà petit

A la fira es poden tastar vins de la DOQ Priorat i de la DO Montsant, la denominació d'origen més jove de Catalunya, amb vint-i-quatre anys. "El meu celler neix l'any 2003 i recordo anar a la fira i obrir els ulls com plats en veure cellers tan consolidats", explica Pilar Just, presidenta de la DO Montsant. "Nosaltres érem el germà petit d’una gran DO que teníem al costat i tot això ens va esperonar a moure’ns, a donar-nos a conèixer i a buscar aquesta identitat que té la DO Montsant, amb una personalitat pròpia i diferent de la veïna", diu. L'empenta d'aquest germà petit va ser fonamental pel sector del vi i per la comarca. "La majoria de la DO són petits cellers i hi toca fer de tot: anar a la vinya, al celler, anar a vendre... És impressionant que una comarca tan pobra la gent se’n vagi amb el seu anglès macarrònic a vendre a l’altra punta del món... Doncs sí, ho fan", diu orgullosa.

Cap a on va el vi?

El món del vi, al Priorat i a tot Catalunya, ha passat ja diferents crisis només en els vint-i-cinc anys que fa que ha començat el segle: la crisi financera del 2008, la pandèmia, una altra caiguda de vendes el 2015 i la sequera... i la sensació actual és de no saber què vindrà en un futur pròxim. "Hem superat tres crisis i la sequera és la que ens ha fet més mal", diu Álvarez. Per garantir el futur del vi a la comarca, el president de la DOQ Priorat apunta que "els cellers han de tornar a fer petites inversions, plantar més vinya (perquè amb menys aigua, cal més vinya per produir el mateix raïm) i que se'ls garanteixi l'accés a l'aigua". També insisteix que cal abaixar els preus dels habitatges per seduir "joves formats" perquè s'instal·lin a la comarca, ja que ells hauran de ser el relleu. L'amenaça dels aranzels complicarà l'exportació als Estats Units, però ja fa temps que es busquen altres mercats. "L'exportació ha de ser atomitzada i ja fa anys que treballem amb mercats complementaris", explica Just i posa d'exemples la Xina i Corea del Sud. Barbier, per la seva banda, pronostica que "hi haurà vins culturals, i la resta, i els primers són els que sobreviuran. Els altres ho tenen més difícil". A part d'aquesta defensa per la qualitat, dona una recepta que a la comarca està ben entesa: "Les dificultats no se solucionen soles, se solucionen en conjunt". Malgrat la incertesa, el prestigiós enòleg és optimista: "El vi és la cosa més antiga del món, té 4.000 anys abans de Crist. No ens l'acabarem pas!"