Nerea Sanfe: "Se'ns ha venut el món del vi com a elitista, però realment no ho és"

És el teu tercer any a l'APM? ¿Amb l’humor passa com quan prens una copa de més?

— Et desinhibixes. Gràcies a un somriure he pogut fer flasques a persones, com polítics, que en un programa més seriós haurien caigut pitjor. Quan la gent et veu de bon rotllo, ajuda molt. Dona confiança.

En un episodi de Catalunya on falla vas fer la verema. ¿Havies tingut mai una experiència així?

— De xicoteta, a l’escola, havíem fet la visita típica a una vinya a Requena i havíem aixafat raïm amb els peus. Però visitar els Torelló Mata, que és una família tan divertida, va ser molt guai, molt diferent. Jo havia visitat cellers, però no de cava. I tot el celler era per a mi.

Què et va cridar l’atenció?

— Jo no havia vist mai que una botella de cava podia estar anys col·locada d’una manera, i després l’havien de canviar perquè el vi anara fermentant. No m’imaginava que una botella de cava, que és tan fàcil de comprar en una botiga i de beure, tinguera tot un procés tan heavy. Jo deia: "Però quina bogeria és això!"

En què falla el món del vi?

— Pot pecar de ser un poc elitista. Tot i que crec que en tenim una imatge equivocada, amb els sommeliers i tota la parafernàlia. Quan he visitat cellers, he vist que els que s’hi dediquen són gent normal, gent pagesa. Se’ns ha venut aquest món com a elitista, però realment no ho és. Hem d’acostar-ho més a la gent.

¿T’identifiques amb la imatge del valencià festero?

— Els estereotips serveixen per fer humor, però em cansen un poc. Al final cada persona és com és. Però crec que és cert que som festeros. No festeros per l’alcohol i les drogues, sinó perquè ens agrada una xaranga o una festa popular. Crec que és una actitud valenciana 100%. Ho duem a la sang.

Vius a cavall entre València i Catalunya. Valencians i catalans…

— Tenim una cultura molt pareguda. Ens unix molt tenir una mateixa llengua, un clima molt similar, paisatges pareguts, el menjar mediterrani… tot i que la paella és molt millor a València!

¿Ens relacionem de la mateixa manera amb el vi?

— Jo crec que sí. Hi ha molt bons vins a Catalunya i al País Valencià.

Alguna recomanació?

— Requena n'és una seu. Però Alacant té molt bon vi. Soc molt de vi blanc, i el meu favorit és el Bahía de Dénia. És un vinet suau, que marida amb tot. És perfecte. Costa sis euros i es ven en quasi tots els supermercats. M’agrada que estigui a l’abast de tothom.

I què no t’hem d’oferir mai?

— El vi negre no m'acaba d'agradar. Em pareix molt sec. Se'm fa bola. I els vins que tiren a moscatells però no ho són, tampoc. Una misteleta? D’acord. Però o una cosa o l’altra.

Després de la teva experiència a De carrer, ¿creus que coneixes millor Catalunya que València?

— Conec millor València perquè és la meua terra. Però ja podria ser guia turística de Catalunya. En aquests tres anys he visitat més llocs de Catalunya que molts catalans. He anat a pobles i he viscut experiències que potser una persona d'ací no ha tingut.

Què és el que més t’ha sorprès?

— No m'imaginava que hi hagués tants poblets de conte. He vist rius preciosos, casetes, castells, muralles… He menjat meravellosament bé en restaurants de poble de cent habitants. Ho tenim tot. No cal viatjar fora de Catalunya per trobar meravelles.