Maria Xinxó: "S'haurien de servir copes de cava a les discoteques"

Quin és el teu primer record vinculat al vi?

— Estic bastant segura que dels primers records que hi apareix el vi és el porró que hi havia damunt de la taula, perquè la mare bevia el vi negre amb porró. Amb el temps m'he adonat que potser no era gaire habitual, però va fer que normalitzés el porró, que potser ja era un element que en la meva generació no estava tan present.

Creus que això va influenciar els teus primers glops de vi?

— No [riu]. Com molta altra gent vaig començar bevent lambrusco amb els amics. Però a diferència d'ells, encara em segueix agradant i si vaig a un restaurant italià i hi ha un bon lambrusco, no és que no tingui problema en demanar-me'n, és que en voldré demanar. Evidentment, el lambrusco que puc demanar ara no té res a veure amb el que vaig començar tastant.

Parlant de restaurants. Com canvia l'ambient d'un àpat si es demana una cervesa o una copa de vi?

— Es genera una situació diferent, segur. Però la veritat és que difícilment em demanaré una cervesa en un àpat. Prefereixo mil vegades més demanar una copa de vi o inclús de cava. Perquè una cosa que em fa bastanta ràbia és la gent que només treu l'ampolla de cava per donar la benvinguda a l'inici d'un àpat o com a comiat, a les postres. Jo defenso moltíssim beure cava mentre es menja, sobretot m'encanten els caves rosats. És una beguda que queda molt bé amb molts menjars, penso que accentua el gust.

Sempre és un bon moment per encetar una ampolla de cava?

— I tant. És més, hauríem de poder obrir-ne més. Fa temps que penso que també s'haurien de servir copes de cava als locals o discoteques. Crec que com jo hi ha molta gent que demanaria una copa de vi o cava, perquè sembla que quan surts has de beure alcohols més forts i no sempre ha de ser així. De fet, com que vull que s'adonin que hi ha demanda, quan estic en algun local els pregunto per la carta de vins, a veure si així els motivo perquè en serveixin.

Estàs fent una bona campanya.

— Sí [riu]. No sé com ho van saber, però ho van encertar quan l'any passat em van fer confrare de mèrit del cava. La veritat és que quan m'ho van dir no sabia exactament en què consistia, però el dia de la proclamació va ser impressionant. No m'ho esperava. El dia de la cerimònia va ser increïble, no coneixia que hi hagués tota aquesta litúrgia al darrere de la Confraria de mèrit del cava. Em van posar una capa, em van recolzar damunt les espatlles una espasa, em van donar un diploma i em van penjar una medalla i tot. La veritat és que abans de fer-me confrare ja em dedicava a promoure el cava, però ara, encara més!

Una de les coses que es fa amb el cava és brindar. Recordes algun brindis especial?

— Una de les coses més curioses que fem a casa meva és, justament, brindar. De part dels Xinxó, sempre hem tingut la gràcia que quan brindem, en lloc de dir xin-xin, diem xinxin-xinxó. És una anècdota, però penso que és bonic perquè brindar ja és un ritual, però fer-ho d'aquesta manera encara ho fa més únic.

Tens alguna anècdota que recordis especialment i que el vi hi fos present?

— Doncs tinc una anècdota que tot i que hagi passat força temps encara dura! Fa un temps vam anar amb dos amics a La Rioja a fer un tast de vins. Entre tots els vins que vam tastar ens en va agradar un i vam veure que, a sobre, estava força bé de preu. Ens vam animar i vam decidir comprar moltes caixes d'aquell vi, perquè crèiem que qualitat-preu era una gran compra. Però quan el vam provar a casa vam adonar-nos que no era tan bo com el que ens havien donat a tastar i avui dia encara tenim caixes d'aquest vi que no sabem com gastar.