Loidana és un nom de dona i és la porta d’entrada al Priorat

Segur que si els dic Clos Abella, els sonarà el nom. És un vi valoradíssim del Priorat, del celler Marco Abella. Només els dic que Wine Week, la fira del vi de Barcelona, van destapar-ne l’anyada 2005. Per explicar com estava de ple de vida, que pobres resulten les paraules d’aquesta entusiasta amateur. Amateur és la paraula exacta. Estimadora. I dels autors del Clos Abella, avui, els proposo el Loidana, que és una porta meravellosa, franca, oberta de bat a bat al Priorat.

Els propietaris del celler, l’Olívia Bayés i en David Marco, van deixar les professions, advocada i enginyer en telecomunicacions, per anar a fer vi. Sempre diem, en aquestes pàgines, que els que fan vi són artistes. I ells venen de família d’artistes. L’Olívia és neboda i fillola de la dibuixant Pilarín Bayés, el seu pare és el cardiòleg Antoni Bayés de Luna. En David és besnet del pintor Joaquim Vayreda, i fill del poeta i assagista Joaquim Marco Revilla. Això explica les etiquetes dels seus vins, fetes pel pintor Josep Guinovart, que era tan amic de la família, que sempre l’han anomenat “en Guino”.

Tota la família Marco ve de Porrera des del segle XV. Feien vi, com tothom, fins que va arribar la fil·loxera. A principis del segle XX van emigrar a Barcelona, excepte l’avi, Ramon Marco Abella, que va mantenir la casa i les vinyes, sota mínims. I vet aquí que en David, de nen, anava a passar els estius allà. Aquest record explica que ell i l’Olívia decidissin “deixar-ho tot” i convertir-se en aventurers.

El primer Clos Abella, que els va situar al mapa dels grans, va sortir el 2004. Ja, quan encara era a la bota, tothom deia que allò seria un gran vi. En van fer 4.000 ampolles. Amb l’anyada 2005 van decidir deixar les feines. Aquell 2005 van treure, també, l’Òlbia, un blanc amb ànima de negre, un blanc de guarda que, trobo, pot anar de meravella per a un pollastre amb prunes.

El més difícil de fer

El Loidana (que és un nom de dona, medieval, perquè a la família n’hi va haver una) és el vi que més els ha costat de fer. “Hi ha un moment en què els importadors ens demanen un vi fàcil, jove, fresc, dinàmic, de preu assequible, però sense perdre l’essència del Priorat, i esclar, sense perdre el bagatge del Clos Abella”. Però al Priorat, si comences a demanar molta producció a la vinya, si li dones molta aigua, doncs, la qualitat baixa en picat. No era fàcil. “Sempre, els importadors ens deien «Ja teniu el Loidana?» i contestàvem «No, no, encara l’estem fent...»”

El Loidana és l’únic vi del celler que duu una mica de cabernet. Tastar-lo et dona un bon rotllo estratosfèric. L’he vist, sovint, i em sembla molt bé, alerta, a les cartes dels restaurants japonesos. Té maduixa, totes les fruites vermelles, i el petit pensament balsàmic i la frescor de la cabernet. És un vi transversal. Agradarà als entesos i agradarà als amateurs. És bo si te’l prens sol i és bo si el marides. No té la longevitat a la boca, esclar, del Clos Abella. En un banquet, en una festa, el dia que has de quedar bé i tens pressupost ajustat, el Loidana!

No me’n puc estar d’explicar-ho. Hi ha una empresa gallega, Ánforum, que és la que fa aquests “ous” de granit per vinificar, generalment blancs, sense passar per fusta. Doncs bé, els ha triat a ells per experimentar amb vi negre. I han fet una garnatxa cent per cent, que ve de la finca La Maiola, a 750 metres d’altura, que es dirà Roca Bella i que està a punt a punt de sortir. Se’n parlarà i molt.

Patrocinat per: