Llucià Ferrer: "Hi ha molts sommeliers que han fet molt mal al món del vi"

Cada dissabte presentes El vermut de Llucià Ferrer en directe a Flaixbac. Per què vas decidir crear la secció El Sommelier de Guàrdia?

— Vaig pensar que era necessari fer una secció de vins dins del vermut. A més, vaig tenir clar que ho tiraria endavant quan vaig conèixer l'Arnau Marco, que fa de sommelier de guàrdia, perquè una cosa que m'agrada molt destacar d'ell és que a part de ser molt bo, a més parla normal. Si se m'enfaden que se m'enfadin, però crec que hi ha molts sommeliers que han fet molt mal al món del vi, pel seu llenguatge tècnic, hermètic, que només entenen ells, i això l'únic que fa és allunyar la gent, i els més joves, d'aquest món tan interessant. Hi ha molta gent que pot fer un Cinzano, però que també poden atrevir-se a fer un vinet, blanc, negre, unes bombolles, el que sigui, per fer el vermut.

Després de tants programes al costat d'un sommelier, què diries que has après del món del vi?

— Moltes, moltes coses. Jo vaig començar aquesta secció dient a la gent "Jo soc com la majoria de vosaltres, jo soc un aprenent". Però és exactament això, no n'has de tenir ni idea. Si t'agrada un vi, t'agrada, i si no t'agrada aquest vi, no t'agrada. Punt. Amb l'Arnau he après moltes coses que jo no sabia. Per exemple, que el tema del vi negre és per a la carn, el vi blanc és per al peix i el cava per a les postres, a tomar pel sac! Trenquem això! Pots fer un bon dinar començant amb unes bombolles i acabant amb un vi dolç. Hem de trencar moltes coses que donàvem per fet, i amb l'Arnau he après moltes coses i veig que a la gent li interessa molt.

¿Saber-ne tant no et fa tenir moltes més manies a l'hora de servir-te una copa?

— Hi ha una cosa que sembla una fotesa però no ho és: el cava mai més amb copes de flauta. Ho vam dir al programa, i és totalment cert. Per favor, trenquem-les i llencem-les totes. Per una cosa tan bàsica que és que no pots ni fer-hi entrar el nas per olorar-hi. Una copa com aquesta [assenyala la copa que té a la mà], una Veritas Champagne de Riedel, permet que t'hi entri al nas, pots assaborir-ho molt més, el cava es pot anar obrint... A veure, una copa no farà que t'agradi automàticament el que hi posis, però sí que t'ajuda a trobar-hi les aromes, si és fresc, el gust... Jo sé trobar-hi alguna cosa, però ni de lluny tot el que un sommelier et diria que hi troba. Els especialistes que hi trobin brioix, o pastís del Jon Cake, o pastís de formatge, enhorabona per ells, però jo no. Els més terrenals aspirem a saber dir si ens agrada o no.

Has col·laborat amb diferents cellers: Freixenet, Juvé i Camps i fins i tot cellers familiars més petits. Amb el programa deus estar ben proveït: ja t'hi caben tots els vins?

— Sí, la veritat és que estic molt ben proveït. A banda de l'afició que he anat adquirint, i que he anat comprant cosetes que m'agradaven, amb el programa m'envien moltes coses, també. Al cap i a la fi, jo no tinc tant temps per beure tantes coses, i el que faig, de vegades, és regalar alguna ampolla als meus germans, als meus pares. Al final vaig decidir comprar-me una nevereta de vins, i fins i tot em vaig comprar una EuroCave, perquè volia tenir-los ben guardats –ho recomano molt–. Ara m'encanta tenir-los ordenats allà. Els que no tinc allà són en una saleta que la veritat és que se m'està fent petita. Això sí, sé què tinc a cada lloc. És a dir, no és allò de "Ui, no sé ni el que tinc": no, no, ho sé perfectament.

I entre aquestes ampolles amb quina et quedaries?

— Recomano molt els vins d'un celler que es diu Clos de l'Obac. És un celler espectacular, d'una família, un matrimoni, que va decidir fer vi en una zona que era tota de secà. Malgrat que molta gent els va dir que no se'n sortirien, ara fan un vi boníssim. Tenen un blanc que es diu Kyrie, que és un dels meus preferits, i fan unes visites al celler increïbles.

¿Ets dels que volten per Catalunya fent visites als cellers?

— Ara no tinc gaire temps per tota la feina que tinc darrerament, no t'enganyaré. Però quan ho havia fet, la veritat és que és brutal. Perquè ets lluny de la ciutat, envoltat de vinyes, i esmorzes bé, i sempre pensava "Em quedo a viure aquí".