Gabriel Jené: "El vi juga un paper especial a l'hora d'arribar a acords"

En quins moments et trobes amb el vi?

— La veritat és que m'hi trobo més vegades de les que voldria i la meva feina no és estimar-lo, sinó deixar-lo d'estimar. És inevitable fer un dinar de feina i que no aparegui el vi, justament l'esforç és buscar espais on no hi sigui. Per sort és una beguda que gaudeixo, tant el blanc com el negre, i intento dosificar tots aquests moments a casa intentant no beure. Així quan surto de casa en aquests dinars, puc concentrar-me només amb el plaer de beure'n.

Sempre has tendit a beure vi als restaurants més que a casa?

— Penso que quan ja tens la capacitat per pagar un menú d'un restaurant una mica estructurat, t'adones de la importància que té saber combinar un àpat i la beguda, i anar a un restaurant et dona l'oportunitat d'aprendre a com fer-ho d'una manera estructurada. Quan comences a comprendre el vincle entre el menjar i el vi se t'obre un món nou. Evidentment, això et passa, si tot va bé, a partir dels trenta o trenta i escaig d'anys. Potser els anys anteriors hi ha més tendència a la cervesa.

Quins gustos busques en els vins?

— Sobretot en el blanc busco que sigui sec, els que porten moscatell i són dolçots no m'agraden tant. M'agrada notar la intensitat, i per aconseguir-ho normalment requereix que tinguin un bon regust de fusta. Per exemple, hi ha una marca que he descobert fa poc que es diu Edetària, de la Terra Alta, com el Terrenal, i és molt recomanable. Pel que fa al negre, soc molt de Priorat, especialment m'agrada molt el Martinet Bru o el Camins del Priorat. També hi ha alguns vins de la Rioja que estan bé.

Recordes alguna trobada de feina on el vi acabés tenint una gran importància?

— Ara no et sabria dir cap moment concret, però sí que és cert que el vi simbolitza un acord i una entesa entre dues o més parts. Inclús un brindis també pot ser molt simbòlic perquè és un moment d'entesa i de distensió de converses anteriors. No hi ha cap dubte que el vi també és un element comú en moments de celebració familiars i també laborals, per haver arribat a un acord o assolit un determinat objectiu. Sens dubte el vi juga un paper especial a l'hora d'arribar a acords.

Quan es tracta de les reunions de feina a l'estranger, també és habitual que els vins catalans hi tinguin presència?

— Jo ho diria diferent. Gairebé és obligat trobar-te vins catalans quan vas a fires internacionals. A Frankfurt i a Nova York sempre me n'he trobat. Per exemple, a San Francisco vaig anar a un restaurant que no és que tinguessin algun vi català, sinó que tenien una molt bona selecció de vins del Montsant i del Priorat.

Tornant a Barcelona, quin pes té el sector del vi a la ciutat?

— És cert que cada vegada hi ha més botigues per comprar vi, perquè cada vegada s'està fomentant més la cultura del vi i la gent és més conscient del que significa comprar una bona ampolla de vi, però penso que actualment hi ha més problema per la demanda que per l'oferta. Tal com veus que obren moltes botigues de vins, també n'hi ha moltes que tanquen.

Vas sovint a comprar vi en botigues especialitzades?

— Doncs sí, i justament una de les botigues en què més sovint comprava va tancar. Em va saber molt de greu perquè m'agradava molt la selecció que tenien. Al final t'adones que la demanda que hi ha a l'entorn, i encara que hi hagi hagut un augment d'interès d'aquest sector, no compensa la gran aposta de moltes empreses d'iniciar un negoci de botiga de vins. Penso que s'hauria de fomentar aquells vins que siguin assequibles, però que se surtin de l'oferta més clàssica de les ampolles del supermercat.

Tens algun vi a casa que estigui a l'espera d'un moment especial per obrir-lo?

— Jo més de cinquanta euros no els pago per un vi de casa; en tot cas, si en tinc algun de més bo és perquè me l'han regalat. Però sí que és cert que l'altre dia vaig veure a la petita nevera de vins que tinc a casa que hi ha una ampolla de l'any 86. Espero que no estigui picat!

Què hauria de passar per obrir-lo?

— Potser no cal que passin grans coses. Potser hi haurà algun moment amb la meva dona que ho trobem oportú i pensem que és aquell el moment en el qual s'ha d'encetar l'ampolla. És una cosa d'emoció. Per mi estar amb la meva esposa, la Montse, a la taula de casa és un dels moments que més còmode em fan sentir, i per què no obrir un bon vi?