David Carabén: "Volíem fer un vi que pogués funcionar en un concert de rock"

Què és més difícil, compondre una cançó o elaborar un vi?

— Jo d'elaborar vins només n'he obtingut la part del plaer, perquè no els elaboro directament, és testimonial. Per a mi, no tenir una responsabilitat definitiva sobre això és un factor important. En canvi, fer una cançó implica posar-hi moltes, moltes hores, no ser amo del teu temps i ser generós en aspectes de la teva intimitat. De vegades pot fer mandra tornar a remoure les coses amb les quals has alimentat les teves cançons. T'hi deixes una part de tu que et deixa una mica tendre i el resultat és perdurable.

Hi ha vins que poden ser perdurables si se'ls vincula amb moments.

— Sí, totalment. El bonic que té el vi és que no hi ha cap botella que sigui igual que la següent i que no el consumeixes mai amb la mateixa gent ni en les mateixes circumstàncies. És una matèria viva i cada any va evolucionant. Les cançons, encara que estiguin enregistrades, també són això, l'oient acaba fent-se-les seves i les omple de sentit a cada vegada que les escolta, i el sentit d'una mateixa cançó també pot anar canviant amb el temps.

Com vinculeu aquests dos mons?

— Nosaltres volíem un vi que pogués funcionar en un concert de rock. Vam començar el 2010 amb el vi Set tota la vida i malgrat que l'hem anat evolucionant, teníem clar que en boca havia de ser molt expressiu. No podia ser un reserva, havia de ser una mitja criança com a màxim, que es pogués anar bevent. Això és el que buscàvem i jo crec que ho vam aconseguir. El que passa és que amb el pas dels anys el vi l'hem fet evolucionar. Des que el 2014 o 2015 hi vam afegir syrah, s'ha sofisticat molt i ara és un vi senyor.

Hi ha un vers de Qui n'ha begut de Mishima que diu: "Qui n'ha begut en tindrà set tota la vida. Enganxa més que l'heroïna i és tan eficaç com l'aspirina". Aquí mostres una cara més agredolça de les begudes.

— Jo crec que les obres d'art han d'ensenyar tots els aspectes de la vida. Has de trobar els extrems de la vida des del negre fins al blanc, perquè l'espectador els vegi i digui "oi, jo això no ho faria" o "oi, jo sí que ho he fet". Per tant, el món del vi també hi és. Al cap de molts anys em vaig adonar que molt probablement havia agafat moltes idees del poema en prosa de Baudelaire Enivrez-vous [Embriagueu-vos] i tu dius "embriagueu-vos de què?" Del que sigui, de música, d'amor, de poesia, del que sigui. La sensació d'embriagar-se és la sensació que perds una mica el contacte amb la terra, amb la gravidesa. De sobte tot connecta, tot té a veure amb tot i en aquest estadi, que jo crec que és envejable, és on et volen situar moltes vegades les obres d'art i també és on et situa moltes vegades el vi. Tens la sensació de poder caure, és aquesta ambivalència el que fa interessant el vi, si no seria suc de raïm.

El vi t'ha ajudat mai a escriure cançons?

— Quan fas una cançó està molt bé que la treballis en tots els estadis de consciència que puguis estar. Que l'escoltis de matí quan tens gana, quan ja has dinat, quan és de nit i tens son. Perquè aquesta cançó després ha de ser vàlida per a tota mena de gent que estarà en diferents estadis de la seva vida i amb diferents emocions i llavors ja ha de tenir entrada per a tots ells. Com més mal·leable o més porosa sigui una cançó perquè hi càpiguen més individus, més bona serà. Això és un estadi de consciència dels mils que pots tenir.

Quin és el brindis que recordes més especialment?

— Més que un brindis en concret sí que és cert que el nom del disc Set tota la vida al final s'ha convertit en una frase per brindar. Seria un "tant de bo que vulguis tenir set tota la vida", que tinguis l'esma, l'energia i la inquietud de ser curiós tota la vida, penso que és molt important. Això ho fem servir molt amb Mishima, inclús també és una frase que utilitzem per signar algun disc.

Teniu diferents vins i el cava Guspira, fins a quin punt tu ets consumidor dels teus propis vins o caves?

— Molt, i això és una mica xungo, però és el mateix preu que pagues també quan et dediques a la música. Al final escoltes molta música teva i llavors se t'adorm una mica la capacitat d'atenció per a altra música i amb els vins passa una mica el mateix. Cooperes amb la gent que l'està fent a trobar-lo, a fer-lo, i llavors t'agrada tant que gairebé només saps aquest. A mi m'agrada molt tastar coses, però esclar, en bec molt del nostre, sí.