Conflicte entre generacions: així ho han resolt les grans famílies del vi

El vi apassiona tant que estimula el relleu generacional, però fer-lo efectiu no sempre és un camí de roses. La Barcelona Wine Week (BWW), la fira professional sobre el vi espanyol que aquesta setmana ha celebrat la sisena edició, ha abordat amb profunditat com s'ho fan cellers i viticultors per perseverar al llarg de les dècades. Qui més qui menys vol que els seus vins tinguin caràcter propi, cosa que potser no és tan fàcil quan es tracta d'un celler d'herència familiar. Per això hi ha qui té projectes al marge de la família per fer vi amb més llibertat.

Segons l'enòleg xeresà Willy Pérez (Bodegas Luis Pérez i De La Riva), els xeressos de fa dècades evolucionen fins a tal punt que "ja no ets capaç de veure-hi l'ésser humà", o sigui, el caràcter que li va impregnar l'elaborador, però si el vi existeix, continua sent gràcies a la mà humana i a les vicissituds que ha superat cada generació. Tot i haver estudiat filosofia, Daniel Gómez Jiménez-Landi, conegut com a Daniel Landi, va cofundar Comando G. És un celler que ha reivindicat la garnatxa de la serralada de Gredos d'entre Madrid, Àvila i Toledo. Una terra d'on Landi se sent "fill de la vergonya" de quan aquest raïm era menystingut i molts viticultors van haver d'abandonar perquè es pagava a escassos 20 cèntims el quilo. Ara, a dos euros.

Malgrat que de petit els setembres faltava a l'escola per fer la verema en vinyes escampades per la muntanya, reconeix que al principi, quan va voler dedicar-se al vi, li va costar saber què és això de fer-ne, fins que va descobrir que és una manera d'expressar-se un mateix. Diu que s'ha de fer partint de qui s'és, de l'indret i de la passió que s'hi posa, sense tenir por de trencar amb els cànons d'elaboració que es transmeten a la universitat. Fent un símil amb l'escriptura, sosté que "no es tracta d'escriure el que volen llegir, sinó del que tu vols escriure", i considera que, "com més hores passes a la universitat, menys vi amb ànima fas".

Sense herència familiar possiblement es pot elaborar amb més amplitud de mires, però tenir-ne tampoc té per què ser un fre, si bé pot caldre picar molta pedra. Mireia Torres, de la cinquena generació del celler Família Torres, diu que "és com tot a la vida; de vegades les coses són més fàcils i, de vegades, menys". El fet és que cal un diàleg amb la generació anterior, que aporta l'experiència i la tradició, mentre que la nova, idees de canvi que donen lloc a oportunitats. "Al final tots estem buscant el mateix, que és l'excel·lència", assegura.

L'estira-i-arronsa de fer vi en família

El llegat de la seva generació és la viticultura regenerativa i el vi desalcoholitzat, producte que ara "està creixent moltíssim" però era inexistent fa dues dècades. "Va ser una idea boja. Afortunadament, no em van desheretar", diu amb ironia la Mireia. El primer cop que l'hi va plantejar al seu pare, Miguel Torres, "la cosa no va anar gaire bé", però va insistir fins que la va tirar endavant aprofitant una subvenció. "Aquest món és tan apassionant que, si a la primera et diuen que no i tu estàs convençut, has de lluitar per convèncer que sí", sosté. De Miquel Torres, el seu germà, afegeix que torna a involucrar-se en el celler després d'haver hagut de deixar la direcció general el 2023. "Estem molt units", garanteix ella sobre la família.

De vegades cal recórrer a fora per convèncer a dins. Quan Valentí Roqueta va proposar al seu fill incorporar-se al celler familiar Abadal del Bages, Ramon Roqueta va crear el celler LaFou a la DO Terra Alta el 2007. Tenia la voluntat d'embarcar-se en un projecte il·lusionant pel seu compte després d'anys voltant pel món i, a l'hora de tastar els seus primers vins, el pare va demostrar el seu pragmatisme. "Em va dir: «Que jutgi el mercat»", rememora el fill. No va ser fins al 2011, quan LaFou ja havia tingut "molt bona acollida entre la crítica i els consumidors", que la família va acabar donant suport a Roqueta fill per fer un pas més i muntar el seu celler propi. En cas contrari, admet que potser s'hauria hagut de quedar només amb la vinya.

Tenir un gran cognom del vi facilita no haver de començar de zero, però alhora pot ser exigent. "Et pot facilitar les coses a l'inici", reconeix Roc Gramona, sisena generació del celler Gramona (Corpinnat i DO Penedès), però amb el seu cosí Leo admeten que hi ha la pressió "d'estar a l'altura de quelcom que és més gran que tu" i fins i tot millorar-ho. Això sí, encara que es tingui el cognom, "ningú t'obliga a formar part del negoci", prossegueix el Roc, i "per dedicar-te a aquest món t'ha d'agradar molt".

Per mantenir viva la passió que senten pel vi, a l'hora d'incorporar-se al negoci familiar els dos cosins van crear un celler en paral·lel, el també penedesenc L'Enclòs de Peralba, amb l'objectiu d'expressar-se amb vins amb criteri propi i aprendre dels errors. I què opina el pare del Roc, el també enòleg Jaume Gramona (5a generació), sobre els vins del seu fill? "Mai ens diu coses molt boniques, però crec que les pensa", confessa el Roc. Al capdavall, com han dit altres elaboradors durant la BWW, els pares poden acabar sent els seus millors ambaixadors.

Fins i tot René Barbier fill, que es va engrescar a fer vi perquè veia com de bé s'ho passaven els pares quan la DOQ Priorat es va convertir en un referent mundial, ha acabat tenint projectes propis per fer vi amb més llibertat. Va començar a treballar amb el pare fa 35 anys i ha garantit la continuïtat de Clos Mogador –on els canvis són lents– juntament amb el seu germà, el Christian. Alhora que sent la necessitat de "respectar" la feina que va començar el pare, admet que Clos Mogador és "una motxilla molt grossa" i necessita fer altres coses, bé sigui amb la seva dona, Sara Pérez, a Venus La Universal (DO Montsant) o en solitari amb els vins Puños Fuera sense DO. Christian Barbier també té els seus vins particulars, els Deunidó.

Més tècnica i també reptes

Les noves generacions acostumen a arribar al vi amb formació i havent viatjat. Oriol Lliberia, que s'ha incorporat al celler Edetària (DO Terra Alta), creat pel seu pare, Joan Àngel Lliberia, remarca que avui dia es procura practicar una viticultura més precisa. "Tenim el gran avantatge de tenir tecnologies punteres", celebra, i sobre això Barbier subratlla que en el Priorat fins i tot han adobat amb drons. A més, Lliberia fill recorda com el pare i l'avi del seu pare no li van donar tanta màniga ampla com tindrà ell i ho exemplifica amb quan el Joan Àngel va voler fer selecció de raïm i el pare i l'avi van posar-lo tot en un mateix tanc. Ara Oriol Lliberia pot respirar més tranquil: "És bonic treballar amb el pare sense que sigui tan estricte".

L'elaboració de vins més fidels a les varietats de raïm i l'indret on neixen acostuma a ser un distintiu de les noves generacions, però han de bregar amb noves preocupacions, com el canvi climàtic. Carlos López de Lacalle (cinquena generació de viticultors del grup Artadi) també considera que s'ha de filar més prim en la segmentació del vi en funció del seu origen: "Els nostres pares van fer valdre les regions vitícoles com Jumilla, Penedès, Rías Baixas... però crec que el llenguatge internacional del vi parla de pobles". Com ja ha fet la DOQ Priorat de classificar els vins per pobles, Gramona revela que Corpinnat també ho ha començat a treballar, però tem pel futur del paisatge, perquè els estan "amenaçant" amb 15 hectàrees de parcs fotovoltaics a tocar de la finca. Les generacions del vi se succeeixen i també els reptes.