Carles Fité: "He perdut molt temps a la meva vida perquè sempre demanava el mateix vi"

Ens hem trobat a la botiga ViconVino del carrer Diputació per fer l'entrevista. Perquè malgrat que ets conegut sobretot per la teva faceta com a periodista esportiu, aquesta botiga també forma part de la teva vida. Quanta estona passes entre aquestes parets?

— Jo, poca. La meva dona és la que hi passa més hores, que és qui està aquí tot el dia. Jo estic més amb la part comptable, de números i totes aquestes coses més administratives. És un projecte que va néixer ara fa quatre anys amb molta il·lusió i molta feina, però gràcies als coneixements de la meva dona i de la seva experiència.

Com era la teva relació amb el vi abans de conèixer la teva dona, la Vanesa?

— Ha canviat moltíssim, perquè jo era dels vins tradicionals, que gairebé només bevia vi negre d'aquests de tota la vida i creia que els blancs no m'agradaven. Ella m'ha fet descobrir un món darrere del vi, i sobretot no és que t'hagin d'agradar uns vins en concret, sinó que aprens a escollir el millor vi per a cada moment. Segons com et sents o la situació en la qual estàs, un vi encaixa millor que un altre. Encara que de vegades tinguis la possibilitat de beure un vi espectacular, hi ha moments en què no cal i que un vi molt més informal funciona molt millor. Històricament, s'ha dit que els vins mariden amb el menjar, però jo crec que els vins mariden amb els moments.

Pensant en un moment, amb què celebraries una gran victòria del Barça, o del Sabadell...?

— Jo, per exemple, tinc una ampolla reservada per al dia que el Sabadell pugi i faci un ascens.

Quina ampolla és?

— És una ampolla que es diu La Creu Alta, del celler Mas Alta, perquè el camp del Sabadell és a la Nova Creu Alta. Llavors és una ampolla que ja està reservada. Per altra banda, també es podria celebrar amb un escumós i, és evidentment, que un altre dels mites que hi ha en aquest àmbit és que els millors escumosos són els francesos, quan realment aquí es fan grans escumosos. El que passa és que s'han de reconèixer, s'han de valorar més.

En aquests quatre anys a la botiga, t'has posat mai a l'altra banda del taulell?

— Algun cop m'ha tocat i ho passo fatal, perquè tens una mica la síndrome de l'impostor, perquè, evidentment, ella té estudis i jo... El que faig per sortir una miqueta del pas és vendre les ampolles a través de les històries d'alguns dels cellers que conec, perquè n'hi ha que tenen històries precioses. M'ho emporto al meu terreny i així no em sento tan impostor.

Com a comprador, també et funciona aquesta tècnica?

— Com segur que no em compren és per l'etiqueta, que això és una cosa que a mi em fa molta ràbia. És veritat que una etiqueta bonica suma, és evidentíssim. Però a vegades quan veus massa etiqueta penses malament. En canvi, la feina que hi ha al darrere sempre suma en un vi. A mi m'agrada molt portar un vi en una alguna ocasió especial i poder explicar les històries familiars o dels cellers que hi ha darrere d'aquella ampolla.

Conèixer de prop el món del vi t'ha fet ser més maniàtic?

— De tota la vida que he dit que és tan important el continent com el contingut. Per això suposo que soc un friqui de les copes. Poca gent sap que totes les copes més o menys bones tenen la marca gravada. Moltes vegades quan vaig amb els meus amics al restaurant els dic "no cal demanar un vi bo, amb aquesta copa ja pot ser un gran vi, que no el gaudirem". És així. En canvi, quan trobes restaurants que valoren la copa, per a mi tenen un plus absolut. I costa molt, a vegades, trobar restaurants que valorin la copa. De fet, vaig ser tan friqui que amb els meus amics vam fer una Riedel Experience, que és tastar el mateix vi amb diferents copes, des de llavors que els meus amics ja són més pesats que jo amb el tema de les copes.

En el teu àmbit professional has tingut la possibilitat de viatjar a molts llocs cobrint partits de futbol. Recordes algun lloc on tastessis un vi especial?

— Això que em preguntes em fa veure que he perdut molt temps a la meva vida perquè sempre demanava el mateix. Una de les coses que acostumes a fer quan ets una persona de tradicions és no moure't del que saps que t'agrada. Llavors, mires la carta i quan hi ha un vi que coneixes, demanes aquell, quan realment una cosa meravellosa és deixar-te assessorar pels professionals. Deixar-te sorprendre, sense tenir aquests prejudicis.