Boig per tu: la història d’un vi que és un himne

He tastat el Boig per Tu amb el Joan Ignasi Domènech, de Vinyes Domènech, i el Pep Sala, de Sau, i fent-ho m’he emocionat, he rigut i he tingut ganes de ballar. És un vi boníssim, tan bo com tot el que fan en aquest celler del Montsant. No fa pas gaire, al Jardí Botànic de Barcelona, es va fer un tast històric del Teixar, un dels vins de Vinyes Domènech, que heu de tastar. Cinc Masters of Wine van seleccionar-ne cinc anyades, que la flor i la nata vinesca va libar amb extrema delectança. No hi pot haver més finor i més elegància als vins d’en Domènech.

Va començar amb el projecte el 2002. Va voler canviar de vida, potser desencisat, potser amoïnat, pel que veia al voltant, potser amb ganes de crear energia, en lloc de destruir-la. La manera era fent vi, que és fer cultura. El Joan Ignasi treballava al sector —potser no n’hem de dir així— del medi ambient. I ara ell és medi ambient.

Ara, a les vinyes d’aquest home (tranquil com el vi i bonhomiós com els savis) s’hi crea, a cada moment, diversitat. No fan servir químics, fan agricultura regenerativa, amb coberta vegetal. Aquest any, per la sequera, han hagut de llaurar, però molt poc. “Llaurar vol dir tirar cinc anys enrere”, em diu. Les cabres pasturaran per la vinya un cop hagin podat. Han seleccionat, amb l’ajuda de l’Incavi, els llevats, autòctons, esclar, a la vinya. I planten. Planten plantes que regeneren. Lleguminoses, crucíferes... O sigui: fan un cupatge de plantes natives. “Però constantment ho hem de repensar tot. La vida biològica ha canviat en dos anys de sequera. Res del que fèiem serveix”.

En la terra humida escric...

Un dia, el nostre home tranquil tastava al celler, a la sala de botes. Al fil musical va sonar Boig per tu. Somriu mentre explica. “Soc un enamorat de Sau i aquesta cançó és un himne. I com que la lluna, en un celler ecològic, és una part molt important, la lletra de la cançó em va emocionar i vaig trucar al Pep Sala i li vaig dir si fèiem un vi”.

El Pep va anar a tastar al celler tot un matí. De fons, sonava la cançó. Com que a ell, el menjar i el beure li agraden, i en sap un niu, tot va anar bé. “Al final estava atabalat, pobre Pep.” Ara ho fa cada any, això d’anar a tastar, fins a trobar el cupatge. I del cupatge ha vingut l’amistat. El vi que tenim avui a la copa és infinit, perquè traspua emoció. La carinyena és la part aèria, el transport cap a aquesta emoció. La garnatxa és la part terrenal, l’amor, la llum “reflectida”.

Al Joan Ignasi no li agrada parlar d’aromes, ja ho sé. Però potser d'aquest vi podem dir, sense trair-lo gaire, que és el Mediterrani, la llum del capvespre. És un vi delicat, és el nostre clima, és la nostra manera de parlar i també de fer cançons. Tots els vins de Vinyes Domènech són un paisatge. O sigui, per tant, són una meravella.