Els sis aliments importats que menges sense saber quins pesticides porten

BarcelonaFa dies que la pagesia protesta arreu de Catalunya i l'Estat per reivindicar millores en les condicions laborals i ajudes per fer front a la sequera. També reclamen canvis per fer front a la competència deslleial dels productes que importen tercers països. Els pagesos denuncien les diferències en exigències en el conreu dels aliments que arriben de fora del mercat de la Unió Europea (UE) i un greuge comparatiu flagrant: al mercat, aquests aliments es venen a preus molt baixos i no es garanteixen els mateixos requisits ni mediambientals ni socials ni tampoc de qualitat. A la seu de l’organització no governamental Justícia Alimentària, Ferran Garcia assenyala que, quan comprem un aliment cultivat fora de la Unió Europea, no tenim cap transparència dels pesticides que s'hi han fet servir.

“Ni la tenim ni tampoc hi ha manera de poder-hi accedir públicament”, afirma Garcia, que és coordinador d’investigacions de Justícia Alimentària, i que també afegeix que passa el mateix amb els aliments conreats a casa nostra. Un cop a l’any el ministeri d’Agricultura publica un informe en què les dades estan explicades de manera poc clara. A tot això cal afegir-hi un altre fet: "Moltes empreses agrícoles que importen aliments de fora de la UE a l'Estat o a Catalunya són les mateixes que els produeixen a dins. És a dir, es deslocalitzen buscant regulacions laborals i ambientals més laxes", afegeix Garcia.

Així doncs, l'ONG Justícia Alimentària remarca que "el problema amb els pesticides és amb tots els aliments, els d'aquí i els de fora. La nostra experiència ens diu que hi ha molt poca diferència en nivells de toxicitat". Dit amb altres paraules: "És un problema de models productius, no de fronteres. I, sobretot, perquè sempre cal tenir clar que qui els ha venut els pesticides tòxics a aquests països som nosaltres. Queixar-se després perquè els tòxics tornen via importació és un exercici de cinisme considerable. De fet, per culpa de vendre aquests pesticides perillosos a aquests països, el nivell de malalties i contaminació ambiental que estem provocant, les empreses estatals i europees, en aquests països, és immens".

Tot plegat ha portat l’ONG Justícia Alimentària a crear-ne un lema vital: “L'alimentació saludable és un dret, no pas un privilegi”. Tant és així que el coordinador d’investigacions de l'entitat destaca que en l’informe anual del ministeri d’Agricultura del 2021 només es van analitzar 1.900 mostres d’aliments, de les tones del consum que hi ha a l’Estat dels aliments importats i també dels conreats a casa nostra. "Analitzar 1.900 aliments vol dir una de les xifres més baixes de la UE, i si ho mirem per càpita és la més baixa", diu Garcia. Per entendre'n el perquè, opina que "'l'única raó és que no es volen assumir les conseqüències que la població sabés fins a quin punt hi ha un problema greu amb els pesticides al nostre país".

Altament tòxics

I quins són aquests pesticides? N’hi ha d’altament tòxics, que estan no autoritzats, de fa poc temps, com el clorpirifòs, contra el qual s’havia alertat per les taronges arribades de Sud-àfrica. D’altres hi són perquè durant temporades els governs les permeten, i aquesta decisió “és flexible, discrecional i lliure” i, per tant, pot durar un temps concret, perquè es busca la productivitat. “A la UE hi ha 480 substàncies actives autoritzades; 890 de no autoritzades, que es poden autoritzar a través del mecanisme d'excepcionalitat; 45 de prohibides, i 15 de pendents d'autorització. I el nombre de pesticides ronda els 2.000”, diu Garcia, que argumenta la complexitat de l'estudi “perquè caldria fer-ne analítiques infinites per saber quin és el comportament dels pesticides en l’organisme”.

El que sí que indica la ciència és que “els efectes dels pesticides en la salut són múltiples, i que els pesticides poden actuar com a disruptors hormonals, fet que vol dir que poden alterar l’equilibri hormonal de l’organisme”. Hi ha altres indicadors de la salut mediambiental, provocada per l’efecte dels pesticides, com la disminució de la població d’ocells i d’abelles a la Unió Europea. “Moren perquè molts pesticides són també insecticides, i per això desapareixen les abelles, quan tenen una feina cabdal de fecundació en la natura”.

Per tot això, la reivindicació de la pagesia té un pes rellevant. L’agricultura de proximitat assegura la transparència de la producció dels aliments, especialment l'agricultura ecològica. I a aquest fet caldria afegir-hi altres reivindicacions com “la reducció dràstica dels pesticides”, diu Ferran Garcia, que recorda que la Unió Europea tenia el compromís de reduir un 50% l’ús dels plaguicides químics el 2030, però la iniciativa va fracassar. "Era una oportunitat. Anàvem pel bon camí, perquè tota la documentació amb què treballaven indicava que s’ha descontrolat l’ús de les substàncies perilloses, però per la immensa pressió de la indústria dels pesticides i de l'agronegoci no es va tirar endavant; també van tenir un paper actiu en el bloqueig del reglament el ministeri d'Agricultura espanyol i els grans sindicats agraris de producció industrial", subratlla.

Paral·lelament, Mercabarna, el gran distribuïdor d’aliments de casa nostra, indica les dades dels percentatges de procedència dels productes hortofructícoles: un 8% arriben de Sud-amèrica (Costa Rica, l'Equador, el Brasil i Colòmbia, especialment); un 3% d’altres països, sense especificar; un 18% de la Unió Europea (sobretot França, els Països Baixos i Itàlia), i el 71% restant, de Catalunya i l'Estat.

Us indiquem per ordre d'importància quines són les fruites i les verdures d'importació que més es venen a Mercabarna.

Un dels aliments que s'han convertit en aliment bàsic, però no sempre n'hi ha de proximitat, perquè té una estacionalitat concreta. Per això és una de les fruites més importades.

La taronja conreada de proximitat té una temporada concreta, la de l'hivern. Però, com també passa amb la banana, s'ha convertit en una matèria primera que volem menjar durant tot l'any. Si a l'estiu volem menjar taronges, el preu que cal pagar és el de la importació.

Si en ple hivern trobeu al mercat i als supermercats melons (de vegades fins i tot es venen tallats a llenques en safates), no en tingueu cap dubte, és un meló d'importació. Els de proximitat tenen una temporada concreta, l'estiu. Com les fruites precedents, la taronja i la banana, se'n venen durant tot l'any.

Se'n consumeixen en grans quantitats durant tot l'any, i venen especialment de països propers, com França, Holanda i Bèlgica, amb normatives compartides en conreu. Però també del Marroc, amb altres legislacions. A aquests països també els arriben molts productes cultivats a casa nostra.

El tomàquet, el de qualitat, té una estacionalitat concreta, l'estiu. Menjar-ne tot l'any, com és la pràctica, implica comprar-lo d'importació amb tot el que suposa i implica. Si les propietats nutricionals del tomàquet van lligades a contrarestar les temperatures de l'estiu, quina necessitat hi ha de menjar-ne en ple hivern?

La col té moltes propietats nutricionals, com ara la vitamina C i, entre moltes altres, l'àcid fòlic, desitjat en els embarassos per al bon desenvolupament dels fetus. Ara bé, la seva temporada només n'és una i de ben concreta. Com en el cas de les patates i els tomàquets, en trobem tot l'any a mercat procedent dels mateixos mercats esmentats en els altres dos casos.