Mengem  /  Nutrició i salut 02/05/2022

“Llaurar la terra és una pràctica degenerativa malgrat que per a la pagesia llaurar sigui genètic”

Francesc Font, que ha participat a la Fira Arrels de Maó, considera que l’agricultura regenerativa pot aconseguir recuperar la fertilitat dels sòls

4 min
Francesc Font, a la finca de Son Felip, a Menorca

El pagès Francesc Font sosté que “llaurar la terra és una pràctica degenerativa, malgrat que, per a la pagesia, llaurar sigui genètic”. Ho diu amb seguretat com a militant de l’agricultura regenerativa, que l’ha portat de l’Empordà a Austràlia i ara a Menorca, des d’on estén la llavor del coneixement amb l’exemple de les finques que dirigeix, Son Felip i Algaiarens . “Deixar de llaurar també em va portar a enfrontar-me a la meva família, en què represento la novena generació”, diu.

Quan deixes de llaurar la terra, els animals i les plantes hi fan la feina. Una terra és viva si quan hi enfonsem la mà ens trobem tots els éssers vius que la poblen. Són aquests éssers vius els que alimentaran els animals que hi pasturaran, els quals, amb els seus excrements, encara la fertilitzaran més. “L’agricultura regenerativa vol recuperar la fertilitat dels sòls que hem estat destruint des de fa cinquanta anys”, diu Font, que ha publicat llibres per explicar-ho (Arrelats a la terra , de Tigre de Paper) i ara també ha creat una acadèmia, en què emetrà vídeos perquè el discurs es conegui.

Per regenerar la terra, doncs, és bàsic tenir animals. “A la finca Son Felip i Algaiarens tenim dos-cents caps de vaques roges de Menorca, amb les quals no fem llet, sinó que les necessitem perquè els seus excrements generen impacte a la terra”, diu Font. El procés l’explica amb rapidesa a la finca que dirigeix, i es posa davant del galliner movible: “En aquest tancat on tenim ara les gallines, hi van ser abans les vaques, que van deixar excrements, els quals els han anat picotejant les gallines perquè hi troben proteïnes, que han menjat i també l’han espargit pel sòl”.

Al cap d’unes setmanes, mouen el galliner de lloc una altra vegada, i el procés comença de nou. “Hi ha creixement vegetal, per tant més plantes, que són aliment per als animals, i amb aquesta pràctica aconseguim que en cada hectàrea capturem quatre vegades més carboni que el que emetem a la finca amb totes les feines que hi realitzem”, explica Font.

L'enclova, la flor amb què Francesc Font fa mel a la finca de Son Felip.

El camp on són les gallines està ple de verd i de les flors anomenades encloves, les quals el pagès assegura que són excepcionals per totes les seves propietats. Per començar, a més de ser la lleguminosa que alimenta les gallines, també és la flor amb què elabora una mel que ja li ha valgut premis. A més, és la planta que s’encarrega de fixar nitrogen de l’aire a la terra gràcies a uns bacteris que viuen a la seva arrel. “Aquest fet em fa estalviar en la compra de fertilitzants, com la urea, que actualment són caríssims amb la pujada de preus generalitzada”. A l’estalvi en productes comprats per a la terra s’hi afegeix que la producció no disminueix respecte de la convencional. “I, de retruc, el valor final és que els ous que produeixen les gallines tenen més valor nutricional”, assenyala Font, que fa saber que la dotzena d’ous la ven a mercat a sis euros, és a dir a 0,50 cèntims cada ou: “Els venem tots, i si més en tinguéssim, més en vendríem”.

Seguint el fil del preu dels ous, Font assenyala la importància d’alimentar-se bé, i, per tant, “pagar el que val el menjar”, perquè és així com “els pagesos poden viure i dedicar-s’hi”, i sobretot no hi ha “costos mediambientals”. A més, l’agricultura regenerativa també és holística, i en conseqüència “el pagès ha de ser proactiu, així que si pots anar tu mateix a vendre els ous, fes-ho, busca nous canals per vendre’ls”.

Per acabar, Son Felip també és conegut per la producció d’oli d’oliva, ecològic, que també ha sumat premis en els últims anys, malgrat que en fa pocs que és al mercat. Cada litre costa vint euros, i a l’illa és considerat un oli d’oliva de prestigi, que és present a moltes cuines dels restaurants. “Encara recordo quan vaig arribar a Menorca i vaig voler fer oli ecològic; em van dir que era impossible”. Aconseguit el somni, gràcies també a un molí propi a la mateixa finca, el proper repte és aconseguir un segell d'Indicació Geogràfica Protegida (IGP) d’oli ecològic de Menorca, perquè actualment l’etiqueta de l’oli d’oliva Son Felip hi diu “oli d’Espanya”.

El cuiner Joan Roca va tancar la fira Arrels de Menorca.

Fira Arrels, l’aparador per als productors que estimen Menorca

La Fira Arrels de Maó , que va començar el dissabte 30 d’abril i va acabar el diumenge 1 de maig, s’ha convertit en cinc anys en el millor aparador per als productors de l’illa. El cuiner Joan Roca va ser l’encarregat de tancar la fira amb una xerrada en què va explicar els projectes del Celler de Can Roca, entre els quals hi ha Sembrant el Futur, amb què treballen per recuperar llavors perdudes.

 

stats