Hi ha prou calçots catalans per a tantes calçotades?

És una conversa popular, de carrer, que arriba puntual quan tornen les calçotades. Hi ha prou calçots per a tantes calçotades que es fan en cases, masies i restaurants? En una època de lliure circulació d’aliments que entren als nostres mercats provinents de tot el món, la pregunta és més adequada que mai. ¿Pot ser que els nostres pagesos dobleguin l’espinada per conrear els millors calçots del món però que els que es venen als mercats procedeixin d’altres països i no hagin passat els mateixos controls de qualitat que els nostres? La resposta, si més no així ho indiquen les dades, és que no. Mengem calçots catalans.

I ho argumentem. A Valls, Rafel Castells, l’iniciador i tramitador de l’actual IGP Calçot de Valls, m’explica que el 2025 vint milions d’unitats de calçots es van certificar amb el distintiu de qualitat, la IGP Calçot de Valls. Si fem operacions i dividim els vint calçots (els habituals en un manat) que una persona menja pel cap baix en una calçotada pels vint milions d’unitats que van sortir dels camps de l’Alt i Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès, el resultat és que un milió de persones van poder-ne menjar l’any passat. A Catalunya hi viuen gairebé vuit milions de persones, per tant, podríem pensar que potser és poca quantitat de calçots, per a tantes calçotades.

Aleshores, faig una altra pregunta. Me’n vaig a Mercabarna, al mercat de mercats, i m’asseguren que el 2025 van vendre 8.849.772 unitats de calçots. Seguint el mateix patró, que cada persona en menja un mínim de vint, amb les vendes de Mercabarna s’hi van sumar 442.488 persones. Els calçots venuts al mercat de mercats procedien especialment de les comarques de Barcelona (3.063.487 unitats), Lleida (898.150 unitats), Girona (49.000 unitats), Castelló (137.630 unitats), Tarragona (4.483.744 unitats) i altres regions de l'Estat (217.761 unitats).

Un milió i mig de persones van fer calçotades

La xifra d'un milió i mig de persones és aproximada, perquè Mercabarna afirma que podria ser que alguns dels calçots procedents de Tarragona fossin també els que estan certificats amb la IGP Valls. Aleshores estaríem sumant xifres repetides, però per tot cas seria una part dels quatre milions de calçots de Tarragona que va vendre Mercabarna l'any passat. Així doncs, aquí hi podria haver un marge d'error, que se sumaria al fet que no tots els pagesos venen els seus calçots a Mercabarna; també els venen en mercats locals, sense intermediaris. Aleshores, la xifra total amb la qual treballem podria augmentar una mica. En tot cas, Mercabarna diu que no ven calçots de fora de l'Estat, per tant, sostenim que aproximadament un milió i mig de persones van menjar calçots catalans l'any passat. Múrcia, València i l'Aragó també en conreen i els venen a Mercabarna, però la xifra en unitats queda lluny de les que conrea la IGP de Valls i les de Barcelona. Esclar que això no vol dir que en algun supermercat no ens puguem trobar calçots conreats fora de Catalunya, però no serà el cas majoritari.

Els nostres calçots, doncs, són la millor menja de proximitat que podem comprar per homenatjar els nostres pagesos. I si no en tenim prou amb aquest argument, podem recórrer a la nutrició: quan en mengem ingerim fibra, concretament oligofructant, que és un prebiòtic, que vol dir que pot alimentar bacteris, especialment els que han d’estar presents dins del còlon –els lactobacils i els bifidobacteris–. Esclar que aquests oligofructans són als calçots i també a altres verdures al·liàcies, com són els alls, els porros i les cebes en general. Si tenim costum de menjar-ne –i a més fem calçotades, ara que n’és temporada– estem prevenint a llarg termini malalties cardiovasculars com la diabetis i l’obesitat, afirma la doctora en nutrició Anna Costa. Així doncs, hi ha prou roba per a tant sabó. Vull dir que sí, que hi ha prou calçots catalans per a tantes calçotades. Moltes gràcies, pagesos nostres que conreu la terra cada dia!