Cafè o te: les raons d'una disjuntiva

Amb adeptes i detractors a parts iguals, el te i el cafè són claus en la gastronomia

Cafè o te: les raons d'una disjuntiva
Trinitat Gilbert
15/03/2017
4 min

Prenia moltes tasses de cafè al dia. Sense adonar-se'n, en un dia normal en prenia quatre de ben bones. Si el dia havia estat més intens, més. Cada tassa anava acompanyada d'una cigarreta. I així cada dia durant set anys, fins que va dir prou. "Em notava molt accelerat, no dormia a les nits, tenia molts nervis", diu Bernat Deltell. L'endemà de la decisió, però, ja se'n va començar a penedir: "Vaig tenir un mal de cap horrorós, com mai, i mira que soc migranyós". Es va prendre un ibuprofèn. Al vespre, amb el mal de cap augmentat, va trucar a un metge de confiança, un cardiòleg, i aquest li va explicar què li passava: "El teu cos necessita cafeïna". Va decidir anar-se'n a dormir de seguida, i l'endemà estava com nou.

Estimulant cardíac natural

Ja han passat deu anys, i Deltell no ha tornat a tastar el cafè, malgrat que la flaire i l'elaboració li encanten: "A casa tenim una Nespresso i m'agrada oferir-ne als amics, perquè no em considero un anticafè". En serveix als altres, però per a ell mateix es prepara una tassa de te. "M'hi he aficionat des que vaig anar a l'Índia fa uns anys. Com que ja no prenia cafè, me'n van oferir i m'hi vaig enganxar", recorda. En pren de tots els tipus. Als restaurants demana bancha, te verd japonès. A casa, el que tingui més a mà. En prepara de bon matí una bona tetera de ferro, "que són les que van més bé", i en va prenent. Ara tampoc no fuma, ni tampoc té nervis. I ha après a saber demanar altres begudes quan és en un bar per a una reunió. "Demano sucs, Cacaolat o tes –explica–, i abans em pensava que només podia demanar un cafè".

La doctora Olga Cuevas, especialista en nutrició i salut, explica que el cafè és un estimulant cardíac que, en dosis elevades i en persones sensibles, pot produir palpitacions i acceleració cardíaca. Ara bé, Cuevas també afirma que el seu consum darrere dels àpats facilita la digestió, perquè la cafeïna "activa les secrecions gàstriques i la mobilitat intestinal". Per això, d'altra banda, hi ha persones a les quals un cafè també els produeix cremor d'estómac, diarrees o, senzillament, un efecte laxant i diürètic.

Salvador Sans, cafeter de Cafés El Magnífico, opina que per molt que una persona prengui cafès no es convertirà mai en un cafeïnòman: "Jo mateix en prenc entre 7 i 8 al dia i no tinc cap problema". I qüestiona: "¿Per què quan es parla dels vins no es posa èmfasi en l'alcohol i, en canvi, sí que es fa amb la cafeïna dels cafès? ¿Per què no tractem el cafè com el que és, una de les begudes més químicament complexes que ingereix l'ésser humà?". Una dada de suport a l'afirmació: el cafè té 1.000 components aromàtics coneguts, mentre que el vi en té entre 400 i 600, i el te, uns 600.

Pel que fa al te, Sans recorda que "no és un medicament, mai no ha de substituir cap medicament". És una beguda que es pren per plaer, i tothom està capacitat per preparar-la: "No cal ser una geisha per fer cap cerimònia a l'hora de preparar-ne una tassa", apunta Sans. Altrament, Susanna Arjalaguer, biòloga i postgraduada en dietètica, remarca que el cafè i el te són begudes socials, que ben enteses i plantejades "ens connecten amb la nostra cultura gastronòmica". De fet, hi ha persones, com Marta Aguilera, professora, que desconfien dels que diuen que no els agrada el cafè: "Sempre penso que els falta vida social", assegura.

Arjalaguer explica que amb el cafè hi ha molts mals usos. "La gent hi posa llet, que és una aberració, perquè es fa indigest, espatlla la beguda", sosté. Al te, "si s'hi posa només un núvol de llet, encara, perquè tan sols li abaixen els tanins", afegeix. Un altre mal ús del cafè és prendre'n més enllà de mig matí, perquè, segons Arjalaguer, "té conseqüències, costarà conciliar el son i mantenir-lo i, a més, el son no serà reparador". El son reparador és la fase de son profund en la qual hi ha reparació cel·lular i metabòlica. En aquesta fase el sistema immunitari es reforça, "i un excés de cafè pot fer que no la mantinguem prou estona", diu. Per això, és crucial saber treure un bon partit d'aquesta beguda: "Una tassa de cafè al matí, acabats de llevar, desencaparra i ens fa augmentar les capacitats cognitives".

Veritats sobre el te

És una beguda estimulant gràcies a la teofil·lina (50 mg per tassa), similar a la cafeïna.

Conté taní (100 mg per tassa), un astringent vegetal que té un efecte protector de la mucosa gàstrica: alleugereix les digestions pesades.

L'extracció de la teofil·lina i els tanins depèn del contacte amb l'aigua calenta. El 75% de la teofil·lina i el 30% dels tanins passen a l'aigua els tres primers minuts d'infusió. Més temps d'infusió no incrementa la teofil·lina, però sí els tanins.

Veritats sobre el cafè

Cada tassa conté entre 75 i 150 mil·ligrams de cafeïna.

No aporta calories, però tampoc aprima. Entreté la gana.

Afavoreix les contraccions musculars, de manera que retarda la fatiga, i augmenta la capacitat i la freqüència de les respiracions.

No és bo per a les persones que tenen insomni, cistitis, hipertensió, acidesa, úlceres, cremor d'estómac, diarrees, colitis ulceroses i altres alteracions intestinals.

El descafeïnat en grans quantitats és tòxic pels residus dels dissolvents químics fets servir per descafeïnar-lo.

stats