Xeixa, la nova casa de menjars mediterrània del barri Gòtic

M'és molt fàcil de recordar on vaig aprendre la paraula xeixa. Va ser a través de la cançó popular En Pere Gallerí. Els que la conegueu ara em maleireu els ossos perquè avui ja no us la podreu treure del cap. Ja sabeu que ell és així de bon home i "s'endú tota la xeixa, la xeixa de per (a)quí". Bé, el cas és que quan un amic amb molt bon criteri gastronòmic em va recomanar aquest nou restaurant i em va dir que es deia Xeixa, ja el vaig mirar amb bons ulls. La xeixa, per cert, és una varietat antiga de blat.

El restaurant Xeixa es troba al Barri Gòtic de Barcelona, entre el carrer Carabassa i el carrer Avinyó. L'entrada principal és pel carrer Carabassa, però després es pot sortir per l'altra banda, pel carrer Avinyó. Es troba en un edifici històric, on també hi ha la Fundació Ferrer i Guàrdia. Però molt abans d'això havia sigut un palauet d'una família genovesa que es dedicava al comerç... de blat. I després, com la carassa burlesca que hi ha conservada a la façana indica, hi havia hagut un prostíbul. Un bordell més de l'època si no fos que hi ha evidències que és on Pablo Picasso va trobar la inspiració per pintar Les senyoretes del carrer d'Avinyó.

Quan entreu al Xeixa trobareu un local ampli, ben decorat, i amb una barra baixa on pots menjar sense perdre detall del que cuina la Sara Valls. Darrere seu també hi veureu un forn Josper, que sol ser un portador de bones notícies gastronòmiques. Es descriuen com una casa de menjars. Fan dinars, sopars i estan intentant fer-se forts amb una oferta d'esmorzars de forquilla en una zona que és el paradís del brunch. A la carta hi trobareu delícies com el calamar a la bruta. Una recepta tradicional de les Illes Balears que la Sara cuina a la seva manera. Es important demanar una ració de pa per no deixar ni una gota del sofregit. Deliciosos el baba ganoush fumat amb olives de kalamata i pinyons, la costella de porc feta a baixa temperatura i el brioix d'anxova, burrata, tapenada i crema de tomàquet sec. Els musclos a la brasa són per llepar-se'n els dits, com el peix del dia, que compren fresc sense passar per intermediaris. Defensen que les verdures són totes d'horts de proximitat i que volen seguir un model de cuina sostenible. També pel que fa als horaris dels treballadors.

Les postres són clàssiques. Jo he tastat el coulant de pistatxo, que fan al moment, i puc assegurar que era molt bo i gens embafador. També podeu demanar la selecció de formatges, el pastís de formatge, la crema catalana o el tiramisú. La carta de vins és molt equilibrada i, si necessiteu assessorament, l'Eric us indicarà cap on tirar de manera propera i molt professional. A la sala també hi podeu trobar la Txell, una de les tres propietàries del local. De fet, el Xeixa és la conseqüència que tres dones s'hagin trobat.

La Txell Pujol no es dedicava a la restauració, però va conèixer a la Sara Valls a Formentera, on estiueja. La Sara ja feia temps que treballava a l'illa com a cuinera portant l'oferta gastronòmica de restaurants de nivell, i tenia ganes de tenir un negoci propi. Al projecte hi van sumar a l'advocada Carlota Paytuví, i totes tres s'han embarcat en aquesta aventura. La mateixa Txell serà l'encarregada d'explicar-vos la història del restaurant, que els ha traspassat el Quim de la Boqueria, i on es conserva la primera olla a pressió que hi va haver mai al mercat. També és la responsable de les exposicions de pintura i fotografia que es fan a la banda de la sortida d'Avinyó, i amb les quals es destina una part dels beneficis a projectes socials. La idea de les propietàries és que el restaurant sigui molt més que un lloc on es menja de nassos, de la mateixa manera que les parets del Barri Gòtic són molt més que simples edificis.

Declaració d'intencions

Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els he visitat com a clienta i he pagat el compte com qualsevol altra persona.