La taula està parada al Cercle d'Economia, però els convidats triguen a arribar, què diu el protocol?

Què diu el protocol en un sopar de gala quan gran part dels convidats no han arribat? Si no s’ha canviat la convenció, ningú no beu ni menja fins que arribin. És el que feien ahir al vespre alguns, que esperaven estoicament des de les 20.30 h, hora en què estava convocat l’àpat del Cercle d'Economia al primer pis de l’Hotel W de Barcelona. N’hi havia que deien que, per una copeta, no passava res, d'altres es conformaven a mirar només els plats preparats dels cuiners que ho tenien tot a punt des de feia hores.

A partir de les 21 h, els convidats hi van fer cap. El discurs del president de la Generalitat, Pere Aragonès, s’havia allargat, deien, "però havia estat interessant", comentaven d’altres. Hi van arribar de cop, això sí, i llavors les taules on s’esperaven els cuiners amb els seus plats es van començar a omplir. El cuiner Nil Dulcet, del Compartir de Barcelona, havia preparat un bou de mar amb alvocat i ous de truita de riu, és a dir, un joc de textures i de gustos. Dulcet, nascut a Terrassa i amb accent català de Terrassa, explicava que just quan el restaurant arriba al primer any és quan han aplicat una política de cancel·lacions de reserves. "Ens hi hem trobat tant, especialment en els últims dies, que hem dit de fer-la". A partir d’ara, cada reserva anirà lligada amb la petició del número de targeta de crèdit i vint euros. "És senzill, però pensem que pot funcionar, perquè no volem trobar-nos taules de grups de vint persones que no s’hi presenten, com ens ha arribat a passar", deia.

A prop seu, el cuiner Albert Raurich, del restaurant Dos Palillos, havia preparat un pho fregit amb fideus i pollastre (sopa a l’estil del Vietnam), que quedaven melosos amb el brou de pollastre que hi abocava al moment. Raurich confessava que, com a bon cadaquesenc (per part d’una branca familiar i pels estius passats), ja ha començat a elaborar anxoves. "He explicat també als meus nebots com es fan les anxoves en conserva, perquè la tradició de Cadaqués no es pot perdre". I just ho comentava, que a la taula de la marca Les Anxoves de L’Escala l’escoltaven, i li demanaven sisplau que tastés les que tenien preparades i que els en donés l’opinió. "A la nevera de casa meva sempre tinc un pot de casa vostra preparat".

"Som molt de queixar-nos"

Per la seva banda, el cuiner Paco Pérez servia la gofra i el pesto que havia preparat per a l’ocasió. Pérez confessava que se sentia content, perquè la feina li agrada, perquè en té i perquè encara un últim projecte amb molta il·lusió, el restaurant de l'Hotel Fuerte, cinc estrelles, de la ciutat de Màlaga, "que és una ciutat bonica, però Barcelona també ho és, i si els catalans en diem el contrari és perquè no ens sabem valorar, perquè som molt de queixar-nos".

Mentrestant, el cuiner Andrés Torres, del restaurant Casa Nova, que té estrella Michelin des d'aquest any, anava preparant sense parar verats marinats amb envinagrats i maionesa de piparres; el restaurant Tangana anava rebent les felicitacions pels raviolis de pollastre rostit amb prunes. "Imagina’t com devia ser de bo el pollastre, perquè amb el farcell del ravioli ho sigui encara més", comentaven els qui en menjaven.

I entre plat i plat, la taula del salmó Carpier acumulava cues perquè el cuiner feia una masterclass sobre totes i cada una de les parts del peix fumat, que va demostrar que són diferents de gust. "Tan sols necessitem un Carpier i un bon ganivet perquè l’assaboriu a casa", deia. I els que el sentien van declarar-se a favor i en contra, perquè per al peix que té qualitats semblants a molts peixos blaus de proximitat de casa nostra ha creat ja dos grups de persones: salmonistes o antisalmonistes. O si més no, és el que confessaven alguns.

A les 23 h de la nit, la música va acabar, normativa de l’hotel. I cap a les 24 h, ja només quedaven les postres, puntuals, i que van posar el punt final a una vetllada gastronòmica en què no van faltar les novetats del patrocinador, Estrella Damm: la Copa Amèrica, una ampolla especial d’Estrella Damm de 66 cl. Ni tampoc els vins (Família Torres) ni els caves (Juvé&Camps) ni els Corpinnats (Gramona).