Tanca L’Hortet, restaurant vegetarià pioner del barri del Raval de Barcelona

BarcelonaL’Hortet (c. Pintor Fortuny, 32), el pioner restaurant vegetarià del barri del Raval de Barcelona, té data de tancament. Les dues germanes que el dirigeixen, l’Odina i la Sònia, ho han escrit a les pissarres exteriors: "Tanquem el 23 de gener". Aquell dia tindran obert durant tota la jornada, fins a les 23 h de la nit, perquè es volen acomiadar de tothom, i volen que, amb l’horari ampli, la gent hi pugui anar passant per dir-los adeu. "No hi servirem menjar l’últim dia, perquè volem centrar-nos a parlar amb tota la gent que hi passi", diu l’Odina Martí (61 anys). Amb trenta-cinc anys al peu del canó, la comunitat de L’Hortet és gran, molt gran.

Al restaurant Pötstot (c. València, 204), els seus propietaris, en Manel Forés i en Quim Viñas, expliquen que treballen amb l'objectiu que a finals de març hi puguin fer les reformes que volen dur a terme a L'Hortet. Ells són els que han comprat el traspàs, i hi volen fer un segon restaurant Pötstot, que malgrat que escriguin tot junt i amb dièresi, voldria dir: "(ho) pots tot", és a dir, pots menjar-ho tot, i ho diuen perquè els plats són sense gluten, vegans i sense lactosa. És la fórmula que van crear durant la pandèmia, i que combinen amb dos altres restaurants més que dirigeixen, de diferents, basats en tapes i arrossos.

Llibres familiars de cuina vegetariana

A L’Hortet tot va començar el 2 de gener del 1990, quan les dues germanes van adquirir el traspàs d’un restaurant que tancava i que ja era vegetarià. Tenien les idees molt clares. Hi ajudava el fet que l’avi, Nicolàs Capo, hagués escrit llibres sobre cuina vegetariana. "Els tenim aquí, per consultar, es diu El recetario del professor Capo. El impulsor de la cocina vegetariana", explica l’Odina un divendres a la tarda, quan les dues sales del restaurant tot just han quedat buides. Des de la pandèmia, només obren als migdies, de dilluns a divendres, "però són molt intensos, és un no parar de treballar", diu.

El cas és que l’avi era un gran expert en cuina vegetariana i elles van créixer amb la filosofia d'una alimentació saludable. Quan van adquirir el traspàs, L’Hortet no servia begudes alcohòliques ni cafès. "Potser érem molt radicals; després, amb els anys, i a còpia que els clients ens ho diguessin, vam acceptar tenir vi, cerveses i també servim cafès, però durant molts anys no ho vam fer". Una altra diferència de quan van obrir i d’ara: "Llavors només ens venia gent gran, eren els nostres clients habituals, però ara ja no és així; ara la majoria és gent jove, que està molt informada i documentada sobre alimentació".

Les mítiques pissarres

A L’Hortet, qui és client habitual sap que la carta l’ha de llegir a les pissarres, perquè no n’hi ha en paper. Allà hi escriuen cada dia els plats. N’hi ha a la porta i a l’interior. A les taules, sempre hi ha ampolles d’oli d’oliva verge extra, vinagre de poma, vinagre de Mòdena, i de marques catalanes. "Esclar, comprem productes catalans". El menú costa 14,80 euros, i no inclou la beguda però sí el pa. El preu permet escollir entre tres primers, tres segons i cinc postres, i entre els plats hi ha opcions vegetarianes, esclar, però també veganes i sense gluten. Les racions són generoses, tant, que n’hi ha que només fan un plat i postres. "La Sònia, la meva germana, és l’encarregada de preparar les postres i les cremes de verdures", comenta l’Odina, que afegeix que tant l’una com l’altra estan sempre també al servei.

Però el que més caracteritza L’Hortet són les targetes de fidelització de deu plats més un de regal, que les dues germanes tenen desades en una capseta, amb el nom de cadascú. Es tracta d’un abonament de deu àpats, que es paga per avançat, i pel fet de comprar-lo a l’avançada, en regalen un. Com que una vegada un client la va perdre, els va suggerir que fossin elles mateixes les que custodiessin l’abonament. Així ho van fer: "Mira, t’ho ensenyo, aquí les tinc; quan venen, em diuen el seu nom, i empleno l’espai que indica que han fet l’àpat".

L’anècdota més bonica que han viscut al llarg de tots aquests anys és la de quan, després de la pandèmia, un client va anar a dinar-hi i els va demanar la targeta: "Li quedaven força àpats, però la va agafar, la va estripar i em va demanar de comprar-ne una de nova, amb deu àpats de nou, per començar de zero". És un record que la fa emocionar, perquè "el temps de la pandèmia va ser molt dur". "De fet, de conseqüència d’aquella època ens hem decidit a tancar, perquè volem descansar", comenta l’Odina, que després del tancament diu que encara haurà de treballar perquè li queden anys per cotitzar per poder-se jubilar. Per la seva banda, la Sònia vol formar-se en una nova especialitat, lligada amb els animals.

Quan fan una anàlisi de tot el que han viscut des que van obrir el 1990, l’Odina considera que certament van ser pioneres, perquè aleshores impulsar una alimentació basada en vegetals es considerava una estranyesa, però també és cert que es van instal·lar en un carrer i en un entorn que els era favorable. "Fixa-t’hi, estem envoltades d’herbolaris, com el Jansà, del carrer Elisabets, que té 100 anys, o el que hi ha al carrer Xuclà. Aquí al davant tenim una botiga de cosmètica ecològica, també hi ha un restaurant vegà aquí al costat, i al mateix carrer, gairebé des del principi que ens hi vam instal·lar nosaltres, hi ha el Biocenter. En fi, que és un barri amb consciència de salut". I continuarà sent-ho, si més no perquè hi mantindrà l'oferta amb el nou restaurant que agafarà el relleu que elles els passen.