Un lloc per dinar ràpid i sa al centre de Barcelona

Hi ha dies que senzillament has de menjar. Vull dir que no busques ni fer-te un homenatge, ni anar a un lloc gaire sofisticat. Sol passar entre setmana, en què el dinar en un dia feiner pot ser un tràmit que ha de complir tres requisits: que sigui ràpid, econòmic i que no sigui excessivament dens (tots hem experimentat el que és treballar amb la panxa pesada i la lluita heroica contra el sopor).

Doncs bé, avui us vull parlar d'un lloc que compleix a la perfecció aquests tres requisits: L'Hortet. És un restaurant vegetarià familiar que fa dècades que resol amb nota aquest "tràmit". És al carrer Pintor Fortuny, al Raval, i ha estat una de les grans descobertes des que l'ARA ha traslladat la redacció en aquest barri. Obren de dilluns a divendres per fer dinars. El degoteig de gent és constant i quan hi vas a hora punta, potser has d'esperar una mica, però no gaire, ja que tenen força taules i la gent va per feina. A banda, tenen una d'aquelles taules grosses, perfectes per compartir quan vas sol. És força reconfortant no haver de tenir-ho sempre tot reservat i planificat.

Pel que fa al menú, tenen una molt bona fórmula que s'adapta a tota classe d'estómacs. El menú complet (primer, segon i postres) val 13,40 €. Sense postres 11,40. Si sou dels meus i amb un plat i postres ja feu, en són 9,50. I el plat únic 7,50. Tret que només volguéssiu un vol de crema, que llavors val 5,50. Això em sembla un encert, perquè hi ha dies que no gires rodó i només necessites una crema de verdures. La beguda va a banda, però no és gens cara. Són preus populars per una cuina que es posa bé. Tenen abonaments de 10 menús per als més assidus.

Cada dia a la pissarra hi escriuen els plats del dia. Us n'explico uns quants perquè us en feu a la idea, però els canvien molt: amanida verda amb salsa tahina; crema de coliflor a les fines herbes, o cassoleta de favetes i cols de Brussel·les. Pel que fa als segons: seitan estofat amb patates al forn amb chimichurri de ruca al mango; pastís de patata amb bolonyesa d'espinacs i formatge vegà, o macarrons integrals amb gírgoles i crema de gorgonzola. Per a les postres: pastís de poma i ametlla; batut de fruites; poma al forn; crema de mascarpone al cafè, o el meu preferit, el lassi de mango (una mena de iogurt de beure típic de l'Índia).

És un d'aquells espais de convivència en què trobes gent molt diversa: un estudiant, un matrimoni de jubilats, dues amigues que s'expliquen la vida, una regidora de l'ajuntament, persones que dinen tranquil·lament mentre llegeixen el diari o un llibre (sí, encara queda gent que no mira el mòbil) o fins i tot periodistes de l'ARA. Aquests tipus d'establiment són molt importants perquè donen un servei fonamental a la ciutadania i quan parlem de restauració sovint no els tenim en compte. Llarga vida als bons dinars "de tràmit" d'un dimecres qualsevol.

Declaració d'intencions

Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els he visitat com a clienta i he pagat el compte com qualsevol altra persona.