S’acaben els mítics platets de la Penya Barcelonista de Sitges per l’augment de preu del lloguer del local

SitgesLa Seu, el restaurant de la Penya Barcelonista de Sitges (c. de l’Illa de Cuba, 8) deixarà de cuinar, el 23 de setembre, els mítics platets que tanta anomenada li han donat durant els últims deu anys, i que no han sobrepassat mai en gran part de les preparacions els deu euros. Tancarà La Seu i també la Penya Barcelonista de Sitges, que hi han estat junts fins ara, per final de contracte de lloguer, que no volen prorrogar per desacord amb l’augment de preu del lloguer del local i per la durada del contracte nou que els proposen.

Ho expliquen amb calma un matí de principis de setembre el cambrer Àlex Ventaja i la cuinera Mariló Mateo, que comenta tot seguit els plats que prepararà per al migdia: les tripes, els bunyols de bacallà, l’orella cuita amb patata; els ous trencats amb pernil ibèric amb base de ceba. Si fos cap de setmana, els platets serien diferents; la Mariló ja estaria fent, per exemple, els canelons d’ànec amb verdures i foie. Són plats que aixequen passions entre els culers i els que no són culers, perquè La Seu s’ha guanyat clientela de tots els colors. “Recordo al principi que obríssim que ens preguntaven si per entrar-hi calia ensenyar el carnet de soci del Barça”, diu l’Àlex. Esclar, la decoració de La Seu és clarament blaugrana: hi ha cadires penjades del Camp Nou al marc superior de la porta; dues samarretes de l’equip molt especials emmarcades, que són de l’exjugador del FC Barcelona José María Bakero, que viu a Sitges i que està dedicada per a La Seu, i una altra que recull les signatures de tots els jugadors que van guanyar l’última Champions, la del 2015. I, sobretot, quatre televisions, repartides per les diferents parts del local, que té una capacitat de quaranta comensals, tots atesos sempre per l’Àlex i la Mariló.

Panxa plena per mirar el Barça

La frase que l’estimat i enyorat cuiner Fermí Puig sempre deia: “Per mirar el Barça no hem de menjar sempre pa amb tomàquet” a La Seu la subratllen. Hi tenen pa amb tomàquet, esclar, però els que s’hi entaulen per mirar els partits demanen platets de cocció lenta com els que elabora la Mariló. En un partit del Barça, les entranyes de vedella es demanen al mateix temps que el pop o la tonyina i també les braves, amb salsa pròpia, “que no porta fruita seca”. Durant aquests anys, afirmen, el bon menjar va lligat amb els partits, així que els mals resultats no deixen els clients sense sopar, però sí sense beure. “Quan el partit no va bé, no demanen tanta beguda com quan és el contrari”, assenyala l’Àlex, que recorda dies inenarrables de tan emotius que van ser, com ara la remuntada del FC Barcelona contra el París Saint Germain, el 6-1 que tothom somiava però que ningú no veia possible fins que va passar.

Tot plegat és el que volen continuar vivint, en un local nou que estan buscant a Sitges, on es troben preus de traspassos que oscil·len els 100.000 euros, i lloguers de 2.000 o més si el local es troba a la platja. “La Penya Barcelonista de Sitges, per la seva banda, també està buscant local, igual que nosaltres, i si en trobessin tant els uns com els altres ens hem de posar d’acord de nou com hem fet aquests anys”, comenta l’Àlex. Per això, ara mateix el que viuen és incertesa i tristesa, que conjuguen al costat d’alegries, perquè aquest any han rebut un Sol Repsol i perquè les ressenyes favorables que tenen a Google els fan portar clients d’arreu. “Avui mateix hem tingut uns orientals per esmorzar que havien llegit la carta i ens en demanaven els platets per menjar”, relaten. Són les dues emocions que estan vivint, i que voldrien que es dissipessin amb l’obertura d’un nou local.

De moment, fins al 23 de setembre els platets de la Mariló continuaran triomfant a les taules amb sofàs negres i cadires de fusta de La Seu. Un truc que tots dos han implantat perquè tot rutlli sense esperes són les reserves amb temps gradual, perquè així les receptes es van fent a mesura que arriben els clients, i no totes alhora perquè hi arriba tothom de cop.