Lliurament de plaques distintives

La revolució lenta és imparable: per primera vegada dues escoles de cuina s'incorporen a Slow Food Catalunya

L'escola d'hostaleria d'Osona, situada a Tona, i la del Pallars, a Sort, s'incorporen al col·lectiu amb restaurants i un menjador escolar

2 min
Els cuiners han recollit les plaques distintives del col·lectiu Slow Food al centre cultural La Fassina de Sant Sadurnínd'Anoia

Sant Sadurní d'AnoiaEl col·lectiu Slow Food Catalunya, la revolució lenta que difon el menjar bo, net i sa i que aposta pel menjar ecològic i de proximitat, ha sumat els restaurants de dues escoles d'hostaleria a la seixantena llarga de membres que lluïen fins ara el distintiu de Slow Food. A banda de les escoles d'hostaleria, també hi han entrat per primer cop un menjador escolar i vuit restaurants més, que situen el llistat d'integrants en 80 establiments: 53 restaurants, 25 menjadors escolars i les dues noves escoles d'hostaleria.

Els restaurants de les escoles d'hostaleria són de Tona i de Sort, i lluiran a partir d'avui les plaques a les seves seus. Les han recollit en un acte a Sant Sadurní d'Anoia que ha tingut la cuinera Carme Ruscalleda com a padrina i que ha comptat amb la presidència del conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort.

Pel que fa als restaurants que s'afegeixen als ja inclosos en el moviment iniciat per l'italià Carlo Petrini, cal destacar-ne la pizzeria napolitana Marghe 1889, de Terrassa i de Girona; el restaurant Deltaic, de la Cava-Deltebre; Cúmul, de Montblanc; Les Nenes Bar, de Canet de Mar, i Yumyum, de Sant Esteve del Monestir-Rosselló. El nou menjador escolar, el de l’Escola Tiziana, de Tiana, se suma als 24 menjadors que ja formaven part del col·lectiu.

La cuinera Carme Ruscalleda, padrina de l'acte del col·lectiu Slow Food, durant l'acte a Sant Sadurní d'Anoia.

La cuinera Carme Ruscalleda, padrina de l’acte de lliurament de les plaques distintives, ha afirmat que estima Slow Food. “Soc una persona optimista, però hi ha una mena de monstre que està absorbint la manera com mengem en les societats modernes, i nosaltres hi podem resistir perquè entenem la cuina com a cultura”. En aquest sentit, ha continuat afirmant que “fem resistència” com a cultura perquè no deixem a la indústria agroalimentària els nostres àpats. A més, a la indústria cal exigir-li que les etiquetes siguin clares i netes. “Per un estudi antiaging que vaig fer amb la clínica Planas vaig saber que la recomanació era que ens havíem d’abstenir” de comprar i consumir aliments que indiquessin a les etiquetes més de cinc E".

stats