Un restaurant a Sants trufat de plats intocables

Tenen nou taules i fa nou anys que la cosa funciona a tot drap. Van obrir com una vermuteria-gastrobar, però al cap de poc (tot i que continuen tenint una selecció brutal de vermuts) la cosa va créixer i realment el que tenim davant és un restaurant amb tots els ets i uts. De fet, el podem trobar com a recomanat a Bib Gourmand, la categoria de Michelin que proposa llocs bons i econòmics. Des del carrer Vallespir, avui toca parlar de La Mundana.

La carta del restaurant va variant segons la temporada i es divideix per "partides", i així conserva la nomenclatura del sector: la d'ostres, la freda, la de vegetals i la calenta. Però al centre de la carta hi ha un requadre que no és cap partida, són directament Els intocables, pels quals la gent visita l'establiment un cop i un altre. Abans d'entrar en el detall d'aquests plats estrella, crec que és important parar un moment a l'única menja que té categoria de partida: les ostres. Aquest mol·lusc ha viscut uns anys d'expansió a casa nostra, i ara és habitual trobar-los a una pila de llocs. A La Mundana n'ofereixen amb diverses elaboracions, com la fumada al moment amb fusta de castanyer, o la que té més sortida, la que porta suc de kimchi i formatge Comté. "Al principi pensàvem que les ostres ens les acabaríem menjant nosaltres, o que només les podríem tenir el cap de setmana, i ara són un exitàs", diu Marc Martín, un dels dos propietaris del restaurant.

Marc Martín i l’Alain Guiard es van conèixer fa una pila d'anys a l'Hotel Ra de Calafell. Es van entendre i fa 12 anys van obrir junts una hamburgueseria, el Santa Burg. Després van voler tenir un restaurant que unís les seves tres grans passions: la cuina mediterrània, la francesa i l'asiàtica, de la qual el Marc va aprendre molt treballant en cuines del Regne Unit especialitzades en cuina oriental. La majoria dels cuiners joves solen tenir un currículum proper a Phileas Fogg abans no obren el seu projecte personal. La Mundana és en paraules del Marc "el restaurant en què a mi m’agradaria anar a menjar el meu dia de festa. I tornar a repetir la setmana següent. Vull que la gent se senti còmode, que no estiguis obligat a gastar-te gaires diners". El tiquet mitjà va dels 35 a 45 euros.

La idea del local és d'un lloc de tapes per compartir i, ara sí, anem a Els intocables. N'hi ha nou, dels quals tres es disputen el podi. Són el carpaccio de gamba vermella amb llima, maionesa d'estragó i gelatina bloody mary, per una banda. L'ou sorpresa, que porta puré de patata, rovell trufat i escuma carbonara, per una altra. I per acabar, les braves de La Mundana, que són una mena de lingot de patata amb allioli i salsa brava. Aquestes patates són el plat més retratat del restaurant, que ja sabem que ara això per algunes persones és molt important. De fet, el Marc em diu que pel desè aniversari del restaurant voldrien saber quin dels tres plats és el que més surt i sobretot, quantes braves han venut en una dècada de restaurant. Això serà l'any vinent, però. La forma d'aquestes braves va néixer després de moltes proves, i que no els agradés res. Llavors, un acompanyament que preparaven, de patata macaria, els va encendre la bombeta de decorar-lo com un eclaire, el dolç francès. I bingo.

Una de les característiques de La Mundana és que obre cada dia, de dilluns a diumenges dinars i sopars. Sempre amb la mateixa carta. Tenen un model potent d'entregues. De fet, aquestes festes molta gent els ha comprat part de l'àpat a ells, encara que fossin les torrades de Santa Teresa de postres que fan, que són un vici i estan farcides de crema de vainilla com si fos un xuixo. També reben molta gent que els arriba arran de tenir l'estació de Sants i l'Ave al costat, que els localitzen gràcies a Google i les bones ressenyes que tenen.

Aprofito que aquest és l'última Foodie de l'any per explicar que aquest restaurant ara demana targeta a partir de reserves de 4 persones perquè tenien un 20% de persones que no es presentaven. En un establiment amb poques taules (que a més ha hagut de tombar reserves potencials pensant que eren plens) això té un impacte descomunal. El Marc explicava que sol passar en grups grans i que s'empesquen tot tipus de martingales per esquivar també la targeta. Així doncs, estimats lectors, us desitjo una molt bona entrada d'any i que aquest 2024 sigui un any amb grans dosis d'empatia en què tots respectem la feina dels altres.

Declaració d'intencions

Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els he visitat com a clienta i he pagat el compte com qualsevol altra persona.