Restaurant Nairod: l’orgull del Rusti

Al David Rustarazo (conegut com a Rusti) li agrada passar inadvertit. No el veuràs mai presumir davant de tothom dels seus triomfs, però reconeix, amb la boca petita, que li agrada assaborir en privat el reconeixement de la feina ben feta.

Va tenir una adolescència difícil. "Jo era un caos, un desastre i, a més, era autodestructiu. Estava perdut, i la tonteria em va durar fins als vint-i-dos anys". Precisament amb aquesta edat, coneix el Paco Guzmán, que el va posar a treballar al seu restaurant, el Santa Maria del carrer Comerç. Al minut u de ser en aquella cuina, el Rusti va notar que allò era el seu futur. Recorda amb nostàlgia el seu passat per diferents cuines com les de La Reina del Raval o El Gresca de Rafa Peña fins que es va assentar al Coure amb l'Albert Ventura. "Després de deu anys amb ell, és quan vaig decidir que era el moment d'obrir la meva pròpia aventura", ens explica el David. Capitaneja el Nairod des de fa quatre anys, al carrer Aribau on abans havia estat l'Alvart d'Àlvar Ayuso. Van ser inicis durs. El va obrir sense un duro, sense cap aval de cap banc, amb el mínim. Amb esforç, el Rusti ha aconseguit fer-se un lloc a Barcelona des d'un local discret, íntim i càlid, apostant per una cuina honesta amb una carta curta, però generosa.

Asseguts a taula el Rusti ens suggereix començar amb les croquetes de pollastre i espècies. "Un símbol del local", ens diu. Unes croquetes que antecedeixen els pèsols del Maresme amb peix lecha (conegut com a peix llimona, un dels peixos blaus més versàtils). Les múrgoles les mengem a la crema, farcides de botifarra i acompanyades amb ou fregit, un plat molt innovador. Menció a part mereix el següent plat que ens recomana: el suquet de mero. Ens sorprèn i ens agrada a parts iguals. "El fem amb una doble reducció de caps de gamba vermella. A nosaltres ens agrada dir que és una salsa que acompanya el peix". Avui és amb mero, però també el fan amb llamàntol i ou ferrat. Seguim amb l'arròs sec paella amb sípia i gambeta vermella, i acabem amb un Wellington farcit d'espatlla de senglar. Aquest últim plat ens demostra que estem davant d'un cuiner amb personalitat i amb ganes de meravellar.

Rebels de Batea, una garnatxa de la Terra Alta del 2021, és el vi que escollim per a tot el dinar. És obligat deixar espai per a les postres casolanes, sigui per l'assortiment de formatges o pel caramel i xocolata amb gelat de brownie. El xef té clara la filosofia del restaurant i a qui va dirigit. "Jo vull omplir cada dia, tinc només vint cadires. El client del Nairod ve a gaudir, ja saben a què venen i què pagaran". Per això parla amb orgull de tot el que ha aconseguit amb el seu restaurant. "Els del meu voltant i jo mengem gràcies al restaurant i no demano més. Totes les altres coses són de cara a la galeria, però a tots ens agrada que ens diguin coses boniques", diu el xef. El nom del restaurant és el del seu fill al revés: Dorian. L'orgull més gran del Rusti.