La popular pissarra de Can Vilaró

Suposa una gran responsabilitat escriure sobre Can Vilaró, perquè és un lloc estimadíssim per a molta gent. Ho intentaré. Sense dubtar-ho posaríem aquest restaurant en la categoria de clàssics. Un lloc de cuina catalana, casolana i propera. Tan de mercat que el té als nassos, ja que és al carrer Comte Borrell, just davant del Mercat de Sant Antoni. El Sisco, el propietari, feineja entre el ritme frenètic de plats que surten de la cuina: cassoletes d'olives, cerveses fresques i cistelles de pa. Una de les filles et porta la pissarra on ha escrit el que tenen avui en dansa entre els fogons.

Fa de mal triar, massa coses bones. Avís per a navegants: si us agraden els menuts, és el vostre lloc. A la pissarra d'avui hi tenim escudella barrejada, amanida de cap i pota, crestes de tonyina, llenties estofades, trinxat de col, tripa i cap i pota, bacallà a la llauna, conill a les herbes, galta de porc amb bolets, peus de porc guisats, ronyons al xerès... Avui no hem tingut la sort que hi hagi fetge amb ceba, altres dies l'hem tastat i és excel·lent. Però avui no surt a l'alineació de la pissarra, deu ser que no estava convocat. No passa res, tot el que fan és bo.

Val a dir que jo sempre hi he anat a dinar, però és un temple per als que comencen la jornada amb un bon esmorzar de forquilla, ja que obre a les vuit del matí. Ja sabeu que com a partidària de les postres sempre us recomano que guardeu un racó. Aquí hi trobareu mousse de llimona, arròs amb llet, crema acatalana, mel i mató, flam de formatge o tarta de Santiago (amb el seu xarrup de moscatell, esclar).

Com a bon clàssic, té una parròquia habitual i fidel. Entre ells, molts periodistes esportius. Si no us voleu esperar, és molt millor reservar perquè és un lloc molt popular. També ho són, de populars, els seus preus. Podríem dir que és un restaurant de tota la vida, però per ser justos hauríem de dir que és una joia enmig d'un barri que ha canviat tant que ha fet de Can Vilaró un lloc fora del comú. ¿Aquesta cuina i aquests preus? Això cada cop més difícil de trobar. La bona notícia? Sempre està a petar. Deu ser que a la gent li segueix agradant el mateix sempre, encara que potser acabarem donant la volta i el mateix de sempre esdevindrà exòtic.

Declaració d'intencions

Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els he visitat com a clienta i he pagat el compte com qualsevol altra persona.