“Els plats que creem els ceramistes artesans ens els copien en sèrie i després ningú no en distingeix la diferència”

La ceramista Helena Prat, coneguda per captar en plats de ceràmica i gres els colors blaus de la Costa Brava, sosté que l’ofici artesà necessita una reivindicació. O, si més no, un reconeixement. “Ens hauríem de preguntar per què algú que ven plats molt barats es fa ric”, explica, i afegeix que el plagi en l’art de fer plats de cuina és una constant, fins al punt que “el públic no en distingeix la diferència”. L’artista, establerta a Girona, acaba d’inaugurar exposició a la Montserrat Art Contemporani de Nova York. “Hi exposo tres plafons de grans mides fets amb rajoles inspirades en el moll grec d’Empúries i que he fet expressament per a aquesta mostra”, diu.

A la cuina, una vaixella artística “és un plus, perquè evoca confort, i al mateix temps pot tenir la capacitat de fer sentir especial el comensal”. Ara bé, també és cert que en un restaurant la ceràmica artística s’ha d’adaptar a les necessitats de la cuina. “Els restaurants han de saber l’activitat, el ritme, l’espai on els desaran, i també han de conscienciar el personal de l’ús”. I el mateix que la ceramista Helena Prat explica per a uns plats també serveix per a unes copes de vi, que poden ser tan delicades com un plat.

Sobre la vaixella artística, Helena Prat assenyala que “és un art major, i el més complet de tots”, malgrat que reconeix que sovint no és vist així. “Vivim en un país en què es confonen l’artesania i els oficis artístics amb les manualitats, però també és cert que no a tot el món es veu així”. I si no, per què els artistes van plasmar el seu art en la ceràmica, a més de la pintura i l’escultura? Perquè el fang és com “un llenç per a un pintor”. Hi dones formes i crees amb les mans el traç personal, que després passa per temperatura i cocció.

L’exposició de la ceramista Helena Prat, inaugurada aquest abril, es podrà visitar a Nova York fins a l’octubre.