La teva 'foodie' de capçalera
Restaurants 31/05/2023

Una petita joia al Gòtic per tenir-hi una cita (o el que convingui)

El Zim és un bar de vins amb formatges, embotits i una energia única

3 min
La barra del Zim.

És curiós com un lloc tan petit pot generar tanta vida. Aquest local no el coneixia de res: hi vam passar per davant mentre passejàvem pel Gòtic. I tant al meu company com a mi ens va cridar l'atenció. Ja hi havíem passat de llarg però, veient-lo de reüll, ens va fer recular i una força magnètica ens va arrossegar cap a dins.

L'establiment en qüestió es diu Zim i és al carrer de la Dagueria, 20. Consisteix en una barra gran on, al darrere, hi vam trobar el Francesc (ara en parlarem, del Francesc), i una altra barra petitona a la paret. Un grapat de tamborets i un mirall gros que fa que tot plegat sembli més ample del que és. La carta és la mínima expressió de tot el que ens agrada: un formatge d'ovella (DOP manxego, del Corral de Calatrava, de Ciudad Real) i un de vaca (DOP Maó, des Migjorn Gran, a Menorca). Fuet o llonganissa amb pa amb tomàquet. Sobrassada (també de Menorca) i rilletes d'ànec amb cogombrets envinagrats i pa torrat. Olives sevillanes, patates fregides o musclos en escabetx a la madrilenya. Aquí s'acaba la carta. Poc i bo.

La de begudes no és gaire més llarga: vuit negres (força diversos entre si), tres blancs, un cava, vermut de Reus, cervesa i aigua o aigua amb gas. Tots els vins es poden servir a copes, cosa que fa que en el fons hi hagi més opcions que en altres establiments, on només en tenen un parell si no vols una ampolla sencera. Les copes venen amb una torradeta de sobrassada, cortesia de la casa.

Formatge de Maó.

Obre de dilluns a diumenge de 18 a 23 h. Hi ha dies que rere la barra trobareu la propietària, una escocesa establerta fa una pila d'anys a Barcelona. Uns altres dies, a qui hi trobareu serà el Francesc, que se sap la història del local i les mil vides que aquells pocs metres quadrats han albergat. Ai, si les pedres del Gòtic parlessin! El Francesc té ofici. És discret i no para de treballar. Fa intervencions puntuals, però pertinents. Llegeix les persones que s'asseuen a la seva barra i els dona el que necessiten. Teixeix una dinàmica que em va recordar moltíssim la que es genera entre els clients i el cuiner a la molt recomanable sèrie de Netflix La cantina de medianoche: historias de Tokio. Un microclima en si mateix. I aconsegueix el que és molt difícil que alguns de nosaltres fem, que parlem amb l'altra gent. Fins i tot amb turistes. Jo escolto sempre les converses del costat, però quasi mai hi interacciono. El Francesc fa que passi.

No és un lloc per anar-hi a sopar (tot i que en vaig sortir sopada). És més aviat un bar de vins amb delicatessens per picar. Ideal per fer-hi una parada al vespre. Si sou dels que feu un sopar lleuger, també us pot encaixar. És perfecte per tenir-hi una cita. Té clientela fixa, la majoria d'ells locals, cosa que té molt de mèrit pel lloc on es troba. Heu de tenir en compte que no accepten targetes. Quan és l'hora de pagar, el Francesc fa els números amb llapis negre sobre el marbre blanc i després ho esborra. Sobre la barra també hi trobareu un cistellet amb ventalls per si teniu calor, cosa que em va semblar tot un detall. Ah, i al mirall hi posa que no facis fotos... Una norma que em vaig saltar per poder fer aquest article i compartir aquesta petita joia amb tots vosaltres.

La porta del Zim.
El Francesc fent els números.

Declaració d'intencions

Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els he visitat com a clienta i he pagat el compte com qualsevol altra persona.

stats