Caragols, truites i guisats per sucar-hi pa a 10 euros: així és el nou bar Agullers, 8

BarcelonaSi el fricandó, les tripes, els peus de porc o els caragols eren de fa un temps plats de cuina exòtica al barri del Born de Barcelona (i potser a tota la ciutat), s’ha començat a girar la truita. Els plats de cuina catalana comencen a reivindicar-se i hi ha la voluntat de cuinar-los molt bé perquè perdurin. És així com tres amics empresaris, Joan Manubens (El Passadís del Pep), José Varela (Grup Varela) i Joan Carles Ninou (El Xampanyet), amb negocis al barri, s’han posat al capdavant del bar restaurant Agullers, 8, que han reobert aquest mateix mes després que a l’estiu el tanquessin, per jubilació, Mercè Rosselló i Joan Pérez.

“Fem esmorzars de forquilla i dinars amb plats de la nostra cuina”, explica Joan Manubens, content perquè els tres amics s’han quedat un local del barri per al barri. “Hi hem fet una mica de reformes: dues cuines, perquè no es barregin els fregits amb altres plats; hem despullat les parets perquè es vegi més la pedra, històrica, i hi hem posat un rètol nou, que justament procedeix d’un fotolit que em va ensenyar la Mercè”, explica el Joan un migdia entre setmana. El rètol és bonic i ben gràfic: hi ha el nom del bar restaurant, que és la mateixa adreça, i una agulla preciosista ben enfilada.

Dos espais

A l’interior de l’Agullers, 8 hi ha dos espais, dues ales. En una, hi ha una barra, llarga i contundent. En una altra, taules i cadires de fusta, i al final d’aquesta sala es veu, entre els finestrals, un veí molt conegut del barri: Vila Viniteca. “Hem demanat consell al Quim Vila per elaborar la carta, però al final vam pensar que el millor que podíem fer era explicar als nostres clients que si hi havia cap vi que els fes molta il·lusió podien comprar-lo al Vila Viniteca, i nosaltres els el servíem”, explica Manubens, que és pràctic i eficient a parts iguals. Si tens el local que ven els millors vins de Catalunya al davant, t’hi has d’aliar. Així que qui vulgui comprar aquella raresa desitjada o tastar els vins que elabora el mateix Quim Vila (sí, n’elabora, i de fa anys, com ara El Perro Verde, a la DO Rueda), sàpiga que al bar restaurant Agullers, 8 només li cobraran el desgorjat, que vol dir el servei del vi: 10 euros.

I ara anem als plats. Hi podeu fer esmorzars de forquilla o dinars i allargar-los fins a les 17 h de la tarda, quan tanquen. Si sou dels que somieu amb els caragols, esteu de sort perquè a l’Agullers, 8 els fan guisats amb botifarra i salsitxes de La Botifarreria de Santa Maria. Si els caragols no us fan peça, llavors podreu triar entre tripes amb capipota; fricandó de vedella; peus de porc guisats; botifarra amb mongetes, i tota mena de truites: de patates amb ceba, d’alls tendres, de bacallà (atenció, amants del bacallà, que és de les bones). I com que tots aquests plats són per sucar-hi pa del bo, amb tomàquet ben fregat, Joan Manubens tenia clar que el forn de pa Vilamala, situat al mateix carrer, l’havia de tenir com a aliat. “I és que la nostra idea és fer xarxa; comprar els ingredients als comerços locals perquè tots entre tots ens hem d’ajudar. Encara més, si el Born és més gastronòmic que mai és perquè hem començat a anar junts”, diu Manubens, que afegeix que antigament, quan cadascú anava a la seva, és quan el barri no sabia què volia ser de gran, per dir-ho d’alguna manera.

Mentre en parlem, a la taula del costat d’on dino hi ha dues famílies. Un fill amb una mare de vuitanta anys (n’ha remarcat l’edat), i un pare amb una filla adolescent. Tots quatre comenten que hi van perquè mengen millor que a casa, i a un preu segurament inferior del que els costaria si haguessin de comprar-ho i cuinar-ho. M’expliquen que han menjat verdura de primer plat, bullida, amb un bon raig d’oli d’oliva verge extra, com el que els agrada menjar a casa, i després un guisat i peix fregit. De postres, han optat per pastissos, però també podrien haver fet la macedònia de la casa, que serveixen en un bol i que té fruita de temporada. I tot plegat amb les cartes en català, pissarra de l’entrada en català, i un somriure dels cambrers, que, diguem-ho sense embuts, és molt d’agrair. Tiquet mitjà d'esmorzar: 12 euros; de dinar: 20-25 euros.