Mesón Galicia: les meigues bones del Prat

Al Prat de Llobregat, des de fa trenta anys, existeix un refugi gallec mig ocult situat al barri de Sant Jordi. Només entrar, la mirada s'extravia a les parets clares guarnides amb prestatgeries plenes d'ampolles de tota mena, una decoració poc típica dels locals gallecs. El Mesón Galicia és un restaurant generacional, que ha passat de pares a fills, i ara el Luis i la seva germana Isabel són els líders d'aquesta marisqueria que ofereix producte de mercat i de primera qualitat. Ell s'encarrega de la sala i ella de la cuina; això sí, amb l'ajuda de la mare, que amb setanta anys encara té forces i ganes per donar-los un cop de mà entre fogons.

Els pares (que es diuen igual que els fills, Luis i Isabel) es coneixen en un ball al Prat de Llobregat. Ell exercia de taxista i era un cul inquiet i, empesos per la il·lusió, tots dos agafen el local l'any 1992. A l'inici munten un restaurant de menú, però un dia el pare s'emprenya amb el proveïdor de peix, compra una furgoneta isotèrmica i comença a anar pel seu compte a Mercabarna. I aquí el negoci evoluciona, aquí el Mesón fa el canvi necessari. "Deixem de fer menú del dia, de menjars casolans, per fer un pas endavant i especialitzar-nos en peix i marisc de primera qualitat i fer un menú més per a executius", ens apunta el Luis fill.

Precisament ell hereta la feina del pare d'anar i venir de Mercabarna cada nit per comprar el gènere. Així elaboren l'extensa carta i l'extraordinari menú que endrapem (amb el mateix producte que a la carta) de trenta-vuit euros amb divuit plats de primer i vint-i-tres de segon per escollir. Abans, però, degustem un entrant: els canyuts del Delta a la brasa, magnífics. Comencem amb el menú: de primer demanem sipions a l'andalusa amb un ou trencat; sis gambes vermelles mitjanes de Palamós i calamars saltats amb botifarra del perol. Si els primers ens meravellen, els segons ens deixen al·lucinats: filet de tonyina vermella amb foie, nous i ceba confitada i, per rematar, un llamàntol saltat amb patates i ou trencat. Les postres, gelat de vainilla i pastís de formatge. Tot regat amb una ampolla de Pazo de Rubianes, un albariño blanc deliciós, recomanat per l'Alexis, cubà de naixement i la persona que coneix els vins. 

Destaca l'alt nivell del personal de sala, atent i sempre amb una rialla. El Luis sap que l'Alexis, la Cristina i la Valeria són part de l'orgull del seu restaurant juntament amb el producte que li arriba de Galícia, una terra que està present en molts racons del local. Precisament a la portada de les cartes hi ha una fotografia de la Ría de Aldán, a Pontevedra, d'on li arriben alguns peixos, tot el marisc i les escopinyes.

A Galícia, les meigues (bruixes bones i dolentes) són una de les figures més representatives de la seva cultura. La llegenda explica que tenen un pacte amb el diable amb poders sobrenaturals per fer el bé i el mal. 

Al Prat hi ha unes meigues bones que elaboren i cuinen el marisc i el peix d'una manera excepcional. Són les meigues del Prat. Habelas hailas.