Menjar peruà autèntic al cor del barri del Poble-sec

BarcelonaUn dels millors restaurants peruans de la ciutat de Barcelona és Pueblo Libre, situat al carrer Sepúlveda. El seu propietari, Pablo Ortega, ara ha obert un segon establiment, amb una oferta diferent i que hauria de ser parada obligatòria per als amants del ceviche i per qui hagi gaudit –o vulgui descobrir– el menjar peruà. Es troba al Poble-sec, on abans hi havia hagut un restaurant que va tenir molt d'èxit temps enrere, el Mano Rota.

Pablo Ortega va aterrar a Barcelona de la mà del cuiner peruà universal Gastón Acúrio. Aquella aventura, el restaurant Tanta, és fonament d'algun dels plats que es poden tastar a Mercado Central. Aquí Ortega es pot permetre fer segons quines elaboracions perquè té una cuina i un equipament que ho permet. N'és un exemple el plat Aeropuerto Chi jau kay, que és un pollastre fregit i cruixent amb una base d'arròs chaufa amb verdures. És un plat que sadolla i que encaixa en el terme menjar de confort. El nom és ben curiós i respon a dues possibles llegendes, que òbviament no sabem si són certes. Uns diuen que es diu així perquè els ingredients es van llençant a la paella com si aterressin. Uns altres diuen que prop de l'aeroport de Lima hi havia molts restaurants de cuina chifa (la barreja entre la cuina peruana i la xinesa). Allí hi anaven a menjar molts treballadors de l'aeroport i els feien de menjar el que els havia sobrat tot barrejant-ho al wok. En qualsevol cas, el plat que se serveix a Mercado Central no té res d'improvisació.

Barra de 'ceviche'

Ortega és un enamorat del ceviche i en aquest restaurant n'hi trobareu 10 tipus. Com ara el carretillero, molt equilibrat i acompanyat de chicharrones, o l'imperial, una versió que fa amb pop que és una explosió de sabor acompanyat d'ají groc. Aquest, de moment, és el que està tenint més èxit. Valen realment la pena. El gust és autènticament peruà. Per aquest motiu, Ortega sempre té compatriotes als seus locals. El restaurant, que porta el nom en honor al mercat de Lima, vol ser també un homenatge als treballadors que hi van a menjar i que guanyen el just per passar el dia. "Nosaltres, com a immigrants, vam venir aquí a treballar, també", diu Ortega.

A la carta hi té un wonton de porc i llagostins amb la recepta del cuiner chifa Félix Loo, que li ha cedit, que és pur vici. El serveixen amb salsa de tamarinde. També hi té el guisat tradicional del seco, que en lloc de vedella hi posa rap. O una causa de llagostins amb salsa golf (una versió refinada de la salsa rosa). Si queda gana, sempre es pot acompanyar d'un final dolç amb el pastís de Tres Leches, unes postres que es troben per tot el Perú. Per beure, esclar, psico sours i chiclanos (la versió rebaixada del pisco sour sense clara d'ou i amb ginger ale). Obre tots els dies, dinars i sopars. Preu mitjà, uns 40 euros per persona.