Melós, el nou restaurant de Barcelona que combina territori, confort i alegria

El cuiner Miquel Pardo el vam conèixer pel seu restaurant CruiX del carrer Entença. Fa anys que la cosa funciona a ple rendiment, amb una clientela fidel, malgrat que té una cuina ben petitona. És per això que Pardo tenia al cap obrir un altre local que li permetés explotar del tot la seva creativitat. Així és com neix el restaurant Melós, ubicat al carrer Mallorca 303 en el mateix lloc on hi havia hagut el bar a vins El Tros. És d'agrair que els anteriors propietaris no hagin traspassat el local a algú que hi volgués fer l'enèsim local de brunch.

Melós és un restaurant més gastronòmic, per fer ús del terme que es fa servir al sector. I podrà donar moltes alegries en el futur, ja que disposa de diversos espais amb els quals es podrà jugar a mesura que el projecte creixi. En primer lloc, una entrada en forma de bar, i on hi ha jocs de taula ben visibles perquè ens hi puguem distreure. Després el segueix una sala sòbria i elegant. A les parets hi ha unes làmines precioses. Són del pintor Joan García Ripollés. Miquel Pardo diu de broma que ha començat a cobrar l'herència del pare, que és qui les va comprar. Ha de ser un home amb un gust exquisit. A la sala també veiem el celler a través d'una porta de vidre. Està ple de petites joies. Si camines i passes de llarg de la sala et trobes al mig de la cuina. No hi ha cap separació. Tot flueix. Allí Pardo s'ha pogut permetre tenir-hi l'equipament que no cabria de cap manera al seu primer restaurant, i llavors s'arriba al pati. Un clàssic bocí de l'interior de l'Eixample. Hi ha plantes aromàtiques i taules i cadires per als comensals que vulguin gaudir d'aquest oasi a l'inici o al final de l'àpat. I qui sap si en un futur, fer-hi l'àpat sencer quan faci més calor. El local, per cert, també pot tenir terrassa al carrer. Una matrioixca de possibilitats.

La mandarina de casa

Però vinga, mengem. Pardo comença amb un brou i un embotit de conill per donar-nos la benvinguda. Continua amb un conjunt de mossos en homenatge a Catalunya. És la sèrie que en diu “Territori”. Un pas inspirat en l'empedrat, un altre en la truita del Pirineu, una coca de pebrot escalivat i anxova, que recorda la coca de recapte. I un plat de bledes a la catalana. Després vindrà el segon, que porta per nom "Origen". Allí s'ha inspirat en Onda, el seu poble de Castelló. I aquí val la pena que ens parem un moment en la vaixella, feta pel ceramista Ximo Safont, també d'Onda. Hi veiem tradició, els colors de les seves rajoles, però versionades per a un restaurant com aquest. En altres plats també veurem vaixelles extraordinàries, com una de terrosa feta per Pell Ceràmica, de Castelldefels.

Tornem a la teca, els plats d'Origen són dels més reeixits sobretot pel seu ingredient principal: l'oliva, que apareix en diversos formats i que ja era de l'interès del cuiner en el seu anterior restaurant, i la taronja. El menú va evolucionant, passem pel pas de "Guatlla: vida i mort", un nom poètic per a un plat de temporada. Com també ho és la gírgola de castanyer. La part salada del menú acaba amb un arròs amb escamarlans. No podia ser d'una altra manera, el cuiner hi té la mà trencada. No perdem mai de vista qui és i d'on ve, i així arribem a les postres. En primer lloc, unes postres cítriques que no poden cridar més la paraula casa. Bàsicament, porta la mandarina del pati dels pares. D'aquest no n'hi haurà gaire temps perquè, com comprendran, la producció és limitada. Finalment, acabem amb un mos dolç molt reeixit inspirat en l'orxata amb fartons. El menú curt val 90 euros, i el llarg 120. Els plats descrits són presents en els dos.

El celler té 220 referències, i una gran oferta per a copes, de fet hi ha 27 opcions. És d'aplaudir quan els restaurants capten el pols dels temps i dignifiquen el vi a copes. Per a Pardo és important que l'aproximació del restaurant sigui molt humana, malgrat que tingui característiques d'alta restauració. Vol que sigui un lloc de "territori, confort i alegria". Un pas previ abans d'obrir el tercer format amb el qual sempre ha somniat, un restaurant per fer-hi bons arrossos.