La Grangeta del Raval es trasllada i “es multiplica per deu”
El bar de menús, molt arrelat al barri, estrena emplaçament en un espai més gran, amb horari ampliat i incorporant al pis de dalt una versió del restaurant L'Hortet
La Grangeta del Raval, fins fa uns dies al carrer Pintor Fortuny, és una institució del barri. Per això, el seu trasllat ha estat tot un esdeveniment per als veïns. Però és que, a més, el canvi està fet en clau de barri. Han anat a un local més gran, a Peu de la Creu, que els permetrà donar de menjar a tothom qui s’hi acosti –el local actual se'ls havia fet massa petit– i els donarà la possibilitat d’ampliar horaris i oferta.
Anem a pams. Fa dinous anys el Xavi Serna, que és del barri de tota la vida (en vam parlar aquí, quan vam descobrir el restaurant del seu germà Robert), va agafar conjuntament amb la seva dona Isa Hidalgo, ànima de la cuina, i el seu cunyat Paco Hidalgo, una granja familiar que es traspassava. Així va començar a caminar aquest local, que a l’hora del dinar s’omple de gent que es va passant d’una taula a l’altra el menú escrit a mà. Una pila de primers, de segons, beguda i postres per 16 euros. Crema de verdures, fideuà, macarrons amb salsa de formatge i avellanes, lluç arrebossat, llobarro a la planxa, pit de pollastre arrebossat... Tot casolà i amb un estil de cuina que ens fa sentir a casa.
Quan van obrir, van mantenir l’oferta de la granja anterior. Hi venien nata per emportar-se, flams i crema. Amb el temps van veure que el perfil de barri canviava i que els convenia més fer uns senyors entrepans al matí i bons menús de migdia. Fins ara han fet miracles per encabir tothom que hi anava, però el local era molt just. Finalment, un factor els ha empès a prendre la decisió: la propietària del local els volia apujar el lloguer. Així és com s’han animat a moure’s uns metres enllà, just davant la redacció del diari ARA.
Han tret la pols d'un local immens, que havia estat el Centro Riojano i que feia almenys vuit anys que estava tancat i barrat. “Això implica que multipliquem La Grangeta per deu”, diu el Xavi, que espera que aquest creixement també comporti oferir un lloc de trobada a la gent del barri, que ara no disposa de locals grans per poder-se reunir a la tarda. Per fer-ho també ha ampliat la carta i ara servirà tapes quan s'acabin els dinars. També es podrà permetre fer créixer els matins i sumar opcions d’esmorzar de forquilla als entrepans. També han ampliat la terrassa, que serà una micona més gran.
Una mica d'Hortet
Però les notícies no s'acaben aquí. Fa uns dies al Mengem informàvem del tancament de L’Hortet. El restaurant vegetarià tan estimat com concorregut, que era molt a prop de La Grangeta. Doncs bé, una de les seves propietàries, Odina Martí, en un exemple de bon veïnatge i que la unió fa la força, es farà càrrec de la part de dalt del local. D'aquí a uns dies, fins i tot s'hi incorporarà un antic cuiner de L'Hortet. Així que el que podia semblar que eren dos tancaments, en realitat és senzillament que es reordenen i s’organitzen d’una manera que els és més convenient.
El local de la nova Grangeta ja ha començat a treballar aquest dimarts. Tot i això, hi han posat els estalvis i hi aniran fent millores durant una bona temporada. Les pintades de l’exterior, per exemple, no són fàcils d’esborrar (ni econòmiques). També es millorarà l’enllumenat del carrer, una qüestió en la qual segur que l’Ajuntament contribuirà.
A mesura que tinguin temps, perquè no han parat, les coses s’aniran posant en ordre. Però de moment tot continua igual. Els preus són els mateixos: no encareixen ni un cèntim el menú. I els proveïdors també. Per cert, el Xavi explica que quan es tracta dels que tenen a la Boqueria, ho fan tot per telèfon. “No hi anem a comprar per la gentrificació i la quantitat de turisme. No hi pots ni caminar. Tu hi vas per feina, però et trobes 50 estrangers davant”, explica. Com que els paradistes són “superamables”, diu, ho arreglen tot sense haver-hi d’anar.
Esperen amb il·lusió poder mantenir la relació de confiança amb la parròquia. Especialment ara que tindran lloc per a tothom. El primer dia ja va ser molt concorregut. L’única diferència que notaran molts d’ells és que quan el Xavi surt al matí a escombrar al carrer, els dirà bon dia uns metres enllà.