Els Estudis de Malla: la segona joventut de Joan Font

Només fa quatre mesos que va obrir el seu nou restaurant i des d’aleshores Joan Font no ha deixat de repetir-se una pregunta: “¿Val la pena embolicar-se així amb cinquanta-sis anys?” La resposta és senzilla i afirmativa. Veure el restaurant ple, la fidelitat, l’alegria i l’agraïment dels clients li compensa les jornades de setze o divuit hores i tot el sacrifici que ha fet per engegar un nou projecte tan intens com engrescador. No es cansa de dir que cuina des dels catorze anys, que té ganes de guanyar qualitat de vida i que el tranquil·litza que les seves dues filles no es dedicaran a això, però tampoc pot amagar la felicitat que l’envaeix quan veu que la gent l’acompanya allà on va per gaudir dels seus plats. Després de trenta anys al capdavant del mític restaurant l’Estanyol, al Muntanyà, Joan Font inicia ara una nova aventura gràcies a una inesgotable empenta i vitalitat, que compartia amb el seu gran amic Johan Cruyff.

Malla, a Osona, és un petit municipi de menys de tres-cents habitants pràcticament enganxat a Vic. Aquí el Joan hi ha trobat el seu espai ideal: “Feia mesos que esperava que estigués disponible aquest local. M’agrada la localització, el poble, que és fàcil d’arribar i que hi ha aparcament. Vaig fer uns mesos sabàtics fins que al final ens va arribar el moment d’entrar”, recorda somrient. Ha canviat de pell, però l’ànima és la mateixa i la seva cuina continua sent inconfusible: el millor producte de temporada i el seu segell personal, amb mínima intervenció. Al local no hi pot faltar un bon celler, exposat a l’entrar, i una foto en blanc i negre del Johan i la Danny passejant junts per Barcelona ara fa uns quants anys. També hi ha menú del dia, de vint euros, una proposta molt interessant amb quatre primers i quatres segons a escollir, i les mateixes postres, però nosaltres, com sempre, i avui amb més motiu, hem vingut a jugar.

El Joan exhibeix el rom (o rèmol, de la família del turbot) que hem demanat per al segon acte, però abans ens fa arribar un parell d’ostres Gillardeau número 2 amb tàrtar de tonyina; cloïsses del Carril amb all, bitxo i mançanilla La Guita; vieires a la planxa amb cansalada del coll i parmentier, i un saltat de rossinyols amb botifarra negra i alls tendres. Per no fer curt i encarar el peix com déu mana, hi afegim també l’steak tàrtar de vaca amb patates fregides. Ara sí, ja estem a punt per assistir a l’espectacle que ens ofereixen netejant el rom al forn, apartant-ne l’espina i servint-lo amb patates i regat amb el seu propi suc. Una delícia, com ho són també els últims glops del Loidana, un Priorat de Marco Abella que combina perfecte amb el peix. Per rematar-ho tot plegat hi afegim una sopa de maduixes i gelat de iogurt, un cheescake al plat amb salsa de gerds i el gelat de vainilla que el Carles no perdona gairebé mai.

Assegut a la nostra taula i agraint tenir una estona de descans, el Joan ho aprofita per explicar-nos la il·lusió que li fa aquest projecte i celebra l’acollida que ha tingut entre el públic. Fa pocs mesos que ha obert i té el restaurant ple, de clientela fidel però també de gent nova, i això li dona l’energia que necessita per veure del tot clar que la decisió va ser encertada. “Hem hagut de fer una pretemporada perquè el personal és nou i no ens coneixíem, però hem arrencat bé, estem a tope”, proclama mentre saluda un grup de jugadors veterans de golf a qui coneix des de fa temps. El Joan té un carisma especial, que el va portar a connectar de seguida amb el seu amic Johann. Ara viu una segona joventut, que és un regal per a tots els que l’apreciem i estimem la seva cuina. 

Recorda que la millor opció per gaudir d'aquesta proposta gastronòmica són els serveis de Renfe Rodalies