Cuina d’autor i producte a la nova Bodega Gol

A la paret de la cuina de la Bodega Gol hi ha escrites amb retolador les quatre paraules que defineixen l’esperit del restaurant: ordre, consistència, sentiment i ànima. Les dues últimes són l’essència de la passió, del que van sobrats el Roger i el Rodrigo, ara encarregats de crear i elaborar els plats que s’ofereixen a la nova versió d’un celler històric de Barcelona que fa mig any ha començat a funcionar. Dos homes a qui la vida els ha canviat radicalment en els últims temps: Roger Solé fins fa dos anys era barber, seguint llarga tradició familiar de cinc generacions, però va dir prou per enfocar-se al que realment l'apassionava: “El que millor sabia fer era tallar els cabells, però el que m’agradava de veritat era la cuina”, explica. Rodrigo Castillo era enginyer al Perú i el 2021 ho va deixar tot al seu país per fer realitat la il·lusió de la seva vida: estudiar cuina i convertir-se en xef. Un perruquer i un enginyer, tots dos moguts per la passió que comparteixen: la gastronomia. Van coincidir al Colmado Willmot i ara exploten el seu talent amb llibertat total a la cuina de la nova Bodega Gol.

Entre desenes de quadres d’imatges icòniques del futbol dels vuitanta i noranta, s’hi fa lloc una pissarra que descriu els plats del dia que no són a la carta. Escollim el remenat de bolets amb botifarra, els peus de porc i la caldereta de xai. Hi afegim també l’esqueixada de bacallà i els deliciosos cigrons amb orella i bull: “La condició que vaig posar per fer cigrons és que havien de ser del mercat bullits cada dia. Cada matí en compro dos quilos al mercat de Sant Antoni”, explica el Roger. Ens acabem l’ampolla del Blei 2018 (DO Priorat) de la finca Mas d’en Blei i compartim per acabar dues postres de la carta: la crema catalana i la taronja tropical: “Quan era petit, a Lleida, tots els restaurants tenien els gelats de la casa Glas, i fa molta gràcia perquè el gelat no és ni taronja ni tropical”, diu el Roger per definir una mena de galeta esfèrica amb gelat de bescuit i fragments d’ametlles caramel·litzades a l’interior. Postres amb una càrrega de nostàlgia important, que el traslladen a Juneda, on va viure la seva infantesa. De fet, el producte lleidatà forma part de la base de la Bodega Gol: “Utilitzem l’oli de Lleida, els embotits, cargols, etc. La nostra essència és la cuina catalana amb producte de la terra que selecciono cada dia al mercat”, remarca ell, fent especial menció i agraint sincerament la llibertat que li donen els nous amos del restaurant, ara en mans del Grup Confiteria.

El Rodrigo i el Roger han trobat l’equilibri perfecte. “El seu passat com a barber el fa ser més esbojarrat i creatiu, el meu com a enginyer m’ajuda a posar l’ordre i el seny”, confessa el Rodrigo, que també ha sortit de la cuina per compartir la sobretaula amb nosaltres. Han viscut moments difícils i el Roger recorda amb disgust els seus inicis recents a la cuina després de canviar d’ofici als cinquanta anys, perquè no va trobar la comprensió que necessitava. “Quan vaig començar a cuinar vaig passar els pitjors sis mesos de la meva vida i ara puc dir que visc els millors. M’ho estic passant tan bé que fins i tot soc massa feliç” diu un home que durant anys, mentre polia barbes i tallava cabells, ja recorria encuriosit els trenta-nou mercats que té Barcelona. Ara ho continua fent per oferir cada dia el millor producte als seus nous clients. El barber que pentinava mercats, ara cuina a la Bodega Gol.