Collonut: més enllà del vermut

Identitat és una de les paraules que millor defineixen el restaurant Collonut a Barcelona. De fet, són tres restaurants amb aquest nom a la Ciutat Comtal i n’estan a punt d’obrir un altre a Badalona. La iniciativa de posar en marxa tots aquests locals és de dos socis, l’Arnau Barba i l'Alberto González, que després d’anys d'experiència (Carles Abellan, Hotel W o Moritz) aposten per la idea de fer el vermut i alguna cosa més. “Venim de l’alta cuina; per tant, no oferim només braves i pebrotets. Pugem un parell d’esglaons més”, ens aclareix el David Serra, director d’operacions de tots els Collonuts.

El primer el van obrir al barri d’Horta, al costat del passeig Maragall, fa uns cinc anys, amb la idea que els clients no paguessin més de quinze euros. El segon, a Sant Andreu, i el tercer, a les Corts, al carrer Gelabert. “Els tres volem que siguin la nevera dels veïns, són bars de barri, al barri i per al barri”, ens afegeix el David.

Nosaltres ens deixem caure pel local de les Corts per degustar els seus plats. Els Collonuts estan distribuïts tots igual: una barra i diferents taules altes amb tamborets, i a tots, la mateixa carta. “Però aquest de les Corts, l’últim, té el cos del de Sant Andreu i el cor del local del carrer Olesa”. La proposta gastronòmica es basa en elaboracions i productes clàssics però amb un toc canalla i sobretot amb un ideari clar, una carta operativa, sense excessives elaboracions. Vam començar amb unes papas amb brava de nyores, uns torreznos de Cal Rovira al tall i després sobrassada també de Cal Rovira amb bresca de mel del Perelló. A continuació ens vam menjar una mini fondue de camembert de la devesa d'Extremadura i abans de passar al plat principal, vam gaudir amb una torrada de cansalada viada del mateix proveïdor (extraordinaris tots els seus productes) amb mel i pebre. El must de la carta, un jarret de porc amb parmentier de patata, un plat que s’escapa de la fórmula de platets i vermut. Amb les postres vam fer un punt final especial. No vam apostar pel dolç sinó per un tàrtar de llonganissa de gla. Tot regat amb un Nita del Priorat del 2018 de la bodega Meritxell Pallejà.

Amb el gintònic ja presidint la taula on estàvem asseguts, el David ens va explicar la gènesi de tot plegat. “Vam coincidir a Londres amb un senyor que tenia un local dins d’un vaixell al Tàmesi, i l’Arnau, després de fer-se amic seu, el va ajudar a concretar aquest projecte i aquí és on va començar tot”. L’èxit londinenc va esperonar l’Arnau per tirar endavant el seu propi projecte, el Collonut. Una idea ja consolidada que obre fronteres i està a punt d'inaugurar un nou local a Badalona. Això és el que necessita un país, gent amb emprenedoria, que tingui el valor de tirar endavant somnis sense por. Somnis fets realitats i que són collonuts.