Can Llopis: la segona pell d’una família sitgetana
Una cuina honesta amb producte de qualitat i a un preu raonable
- Adreça: carrer Verge Perpetu Socor, 24 (Sitges)
- Carta: cuina clàssica sense ornaments
- Obligat: mandonguilles amb sèpia
- Vi: carta curta amb bones referències
- Servei: familiar i eficient
- Local: ampli amb terrassa
- Preu final per persona: 60 €
La Mònica, l'Esteve, el David i la Maria formen part d’una família de sitgetans del barri del Poble Sec, un barri amb un gran sentiment de pertinença separat del nucli antic per les vies del tren. Hi destaquen les festes pròpies de Sant Joan, que serveixen per donar la benvinguda a l’estiu a una vila oberta al mar, a la cultura i a la xerinola.
L'Esteve Llopis era pelleter, però la crisi originada per la internacionalització de la fabricació de productes del sector a l’Àsia Oriental el va obligar a buscar-se una alternativa de vida. Es van iniciar amb l’obertura d’un petit local al costat de l’antic taller de l’Esteve, amb una proposta senzilla, un foc i una planxa. El poc que feia ho feia amb criteri i això li va permetre començar a ser conegut i fidelitzar la clientela. Tot i això, ara fa quinze anys, la Mònica Gasulla i l'Esteve es van traslladar a un local més gran al seu barri per convertir-se en un restaurant de referència a Sitges.
En entrar-hi visualitzem dues pissarres amb els plats del dia, on llegim coses prou temptadores que ens generen dubtes a l’hora de triar. L'Esteve, un cul inquiet que entra-i-surt de la cuina constantment, ens facilita la tria: "¿Us dic jo el que heu de menjar?". Evidentment i sense dubtar-ho li diem que sí. El primer que arriba a taula és un xató molt bo amb la salsa feta pel pare de l'Esteve, un cuinetes de noranta anys q qui li agrada ajudar el seu fill fent la salsa tal com s'ha fet tota la vida. Els musclos bouchot fets a la paella amb pebre, un raig d'oli i una vinagreta, unes croquetes de gamba vermella elaborades pel Marcel, parella de la Maria i que de tant en tant els dona un cop de mà, són l'inici d'un dinar molt prometedor.
Ens guarneix la taula una ampolla de Les Forques del Celler Mas Cadí, un vi negre de les varietats monestrell, cabernet sauvignon, sumoll i mandó molt potent però alhora fresc i molt agradable de beure. Comencem la segona part del dinar amb uns calamars fregits amb piparres que destaquen per la seva melositat i una tonyina cuinada amb molt poca interferència. A l'Esteve li agrada fer guisats clàssics de la nostra cuina i ens fa tastar uns cigrons amb botifarra negra, espàrrecs verds i llagostins saltats amb pernil ibèric i bolets. Quan ja estem gairebé tips ens serveix una de les seves especialitats: les fantàstiques mandonguilles de vedella amb sèpia. Coronem el dinar amb un pastís de formatge que no ens permet dir ni fava. Ha estat un gran encert deixar a les seves mans el menú d'avui.
Demanem uns gintònics, el compte i la presència de l'Esteve perquè ens parli d'aquest projecte familiar plenament reconegut pels sitgetans de naixement i d'adopció. "Només tenim carta i treballem el que ens porta el peixater i el carnisser de confiança. Omplim les pissarres segons el producte que hem comprat", ens comenta mentre fa el cigarret de la descompressió a la terrassa del restaurant. "Faig la cuina que m'agrada menjar a casa; on no arribes amb l’elaboració arribes amb el producte", sentencia.
La família Llopis ofereix una cuina honesta amb producte de qualitat i a un preu raonable per fer feliç una clientela fidel. El resultat? La gent els estima, els fa costat i omple el restaurant.
