Bell-lloc: el retorn a la cuina catalana que ens fa feliços

Hi ha modes que van i venen. El que abans ens agradava, de cop un dia ja no ens fa el pes, ens avorreix i trobem que està una micona desfasat. En canvi, hi ha restaurants que no ens cansen ni ens cansaran mai. Estan per sobre de les modes i les dèries. Són espais de consens perquè s’hi troba tothom a gust. És la sensació que vaig tenir quan vaig entrar al Bell-lloc, a Santa Cristina d'Aro. M’hi va portar la meva amiga Marta. Ella ja visitava aquesta meravellosa masia quan era petita i tenia una cosa claríssima: no en marxaria sense menjar de postres el seu bescuit glacé amb xocolata calenta.

A l'entrada, els meus ulls se’n van anar directes als “arbres” de fusta on penjaven embotits. Després va arribar la cuina feta a la perfecció, com el meu conill a la brasa (als que ens agrada escurar les costelletes sabem quin nivell de felicitat es pot experimentar quan està ben fet). Bon pa, bon allioli i un servei diligent i cordial. Mirava les taules: un grup de jubilats francesos que vivien la seva millor vida; persones que hi eren de pas en jornada laboral; celebracions... Tant hi fa, tothom hi trobava el que buscava.

Aquest restaurant és de Marc Gascons, que aquest any ha estat reconegut amb el Premi Nacional a millor cuina d’autor de l’Acadèmica Catalana de Gastronomia i Nutrició. Una part molt important del reconeixement ve de la seva feina a l’excel·lent restaurant Els Tinars, però a mi m’agrada pensar que el premi també el rep pel fet de fer-nos tan feliços amb la cuina catalana de sempre.