La teva 'foodie' de capçalera

Un 'bar à vins' cantoner ideal per veure passar la vida

El Macot és un espai per sopar-hi tranquil, gaudir de plats per compartir i descobrir bons vins

3 min
El brioix de papada ibèrica del 'bar a vins' Macot.

El concepte bar à vins sempre m'ha agradat. Un lloc petit, acollidor, per tenir-hi bones converses davant d'una copa de vi i acompanyar-la de platets senzills amb bon producte. És com un temple per conspirar i veure passar la vida. Com que per dinàmica de vida molts de nosaltres només podem veure els amics propers de sopar en sopar, aquesta categoria d'establiment sempre encaixa com anell al dit. Perquè no només la teca i el beure són importants (que ho són), sinó que també ho és que l'espai tingui el caliu necessari per poder sentir-t'hi a gust. No cal dir que aquest tipus de local també és perfecte per a primeres cites. O per a les parelles que tenen mainada petita i, per un dia, poden seure i parlar tranquil·lament sense interrupcions.

La sala del Macot.

Si busqueu un lloc com el que acabo de descriure, l'última descoberta a Barcelona us encantarà. Es diu Macot (Violant d'Hongria Reina d'Aragó, 150) i és un establiment cantoner, no gaire gran, del barri de Sants. D'aquells que quan hi passes pel carrer t'hi fixes, i voldries ser una de les persones que és a dins amb una copa a la mà. La història del Macot és molt bonica. O hauria de dir macota? (perdó). El va crear abans de la pandèmia l'Òscar Navas Capilla, un enòleg enamorat de la vinya. I com tots aquests éssers d'ànima pagesa, els ceps el van cridar. Ara fa "vins de sol i vent", com els descriu, al celler La Furtiva, a la Terra Alta. Però com sol passar sovint a la vida, les coses de vegades passen d'una manera orgànica. La seva mare, la Mercè Capilla Amela, estava en un moment laboral en què posar-se al capdavant del Macot va ser un regal del destí.

La Mercè no es descriu com a restauradora o cuinera, ella es descriu com a amfitriona. Amb el perfeccionisme de les persones que han menjat en molts llocs, capitaneja el local. Emparada per l'estela de la seva àvia materna, que era de Batea, de la Terra Alta, i que va ser un referent familiar i una persona amb una gran ascendència sobre tots. Ella era de Cal Macot. Per això el bar à vins es diu així. Aquest sobrenom amb el qual els van batejar els veïns del poble venia a tomb perquè eren gent de bon veure.

I resulta que també són de bon beure. L'Òscar fa la carta dels vins, on òbviament trobareu vins de la Terra Alta, entre altres regions. Tots són vins amb poca intervenció, fets per petits productors que tenen cura de la vinya i els seus fruits. La Mercè és la que pensa el menú sòlid. Vol fer cuina senzilla i natural. De base principalment mediterrània.

En un lloc així no hi pot faltar l'assortiment de formatges, esclar. Però perquè us feu una idea del que hi trobareu, en carta ara tenen coca de calçots amb anxova del cantàbric; straciatella (el cor de la burrata), sardina fumada, tomàquets cirera, pinyons i pesto de festuc; moniato, crema de parmesà, cansalada ibèrica joselito, avellanes i botàriga... I dos dels seus plats estrella. Els brioixos, que en té de diversos tipus, com el de rossinyols, formatge morbier i vel de cansalada ibèrica; o bé el de papada cuinada a baixa temperatura lacat amb salsa hoisin. Els altres plats que tenen molt d'èxit són els arrossos secs. Com el de bacallà amb allioli suau de piquillos o el de bolets i allioli suau d'all negre i cúrcuma. De fet, el Macot fa sopars de dimarts a dissabtes. Però divendres i dissabtes també fan dinars. En el cas dels divendres, serveixen un menú especial de l'arròs, pensat per als que tot just enceten –o estan a punt d'encetar– el cap de setmana. Inclou una copa de vi, un primer, un arròs i unes postres per 29,50. El tiquet mitjà per persona a carta seria d'uns 40 o 45 euros.

El que no hi trobareu al Macot, que sí que és present en altres bars à vins, és cap plat amb foie. Per a ells el benestar animal és important, i la producció de foie no els ofereix prou garanties que així sigui. En un restaurant és important el que hi trobem, però també el que no hi ha ni hi haurà.

L'arròs sec amb bacallà del Macot.

Declaració d'intencions

Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els he visitat com a clienta i he pagat el compte com qualsevol altra persona.

stats