Aüc: els macarrons d'infància que et faran feliç

BarcelonaL'Aüc Bar es troba en una placeta tranquil·la de Barcelona, la plaça del Camp. En una banda de la plaça hi ha una rostisseria de tota la vida, a l'altra un bar i un lloc de reparació de calçat. S'hi respira vida de barri. Quan hi entres ja veus que ha de ser força nou, van obrir el dia de Sant Jordi. I des de llavors, sense fer soroll, l'Aüc va anar mudant de pell i transformant el bar que en un primer moment havien concebut, en una casa de menjars. No és d'estranyar la capacitat d'adaptació, ja que al capdavant hi tenim Joan Martínez, un home que ha tingut dificultats, però que gràcies a la seva manera de fer no li han faltat socis per emprendre aquesta nova aventura.

Veig que la carta és curta, però malgrat això tinc problemes per triar: m'agrada tot. Tenen una primera pàgina per a qui vulgui picar quatre coses i fer una cervesa: anxoves (poca broma amb les seves anxoves), patates fregides casolanes, mortadel·la amb crema de festucs... Però l'artilleria forta ve a la pàgina següent. Crida l'atenció l'apartat "macarrònic", ja que hi ha tres opcions de macarrons per triar. Un fet inaudit. Els macarrons de la tieta (amb carn picada i espècies), els macarrons de l'exsogra (amb salsitxa i costella) i els macarrons de la cosina (a la carbonara). "La primera idea del projecte era fer macarrons. Són econòmics, per això calen molts clients i estar en un lloc amb molta visibilitat. Llavors necessites ser en un lloc prèmium, i ara mateix a Barcelona això és impagable", explica Martínez, que afegeix que van anar pujant Eixample amunt fins que van trobar aquest local de Sant Gervasi que els agradava perquè tenia molta llum. "He treballat en restaurants on era com estar dins d'un vagó de tren". Explica que la fal·lera dels macarrons els remet a la infància: "Buscàvem fer una cosa familiar, els macarrons ens recordaven a quan ens reuníem amb els cosins i la tieta o la mare deia «Quants som?» I feia macarrons amb el que hi havia a la nevera".

A banda dels macarrons, la carta ha anat virant cap a la cuina de xup-xup. Tenien quatre entrepans i s'han quedat els dos amb més èxit, el de calamars i el de pollastre japonès. La resta: fricandó, lluç amb salsa verda, mandonguilles amb sípia, callos amb capipota... La cullera va guanyant terreny perquè la clientela els ho demana i perquè Eloy Bayarri cuina com els àngels. O, com descriu Joan Martínez, "com una àvia". Bayarri ve del Coure i també ha treballat al restaurant familiar a Viladrau, a Can Berri. Amb ell hi ha Santhosh Kumar, que ve del Dos Palillos. I a la sala, Monica Gilede, una persona amb molt d'ofici que ja va acompanyar Joan Martínez en el seu projecte anterior de Lolita Tapería i que no ha dubtat a tornar a treballar amb Martínez.

Fa una pila d'anys Joan Martínez es va associar amb Albert Adrià i van obrir el restaurant Inòpia. Després ell es va quedar el local i li va posar Lolita Tapería. Després d'anys de molt d'èxit, no va sobreviure a la pandèmia. Així que Martínez va traspassar el local i va anar a treballar a la Bodega Amposta, a l'Osmosis i, finalment, a la Cova Santa d'Eivissa. En tornar de la Pitiüsa ja l'esperaven perquè liderés el projecte de l'Aüc, on a la carta sempre hi ha un plat del dia fidel al producte de temporada. Bolets en escabetx, que –aquest any sí– ha de ser un bon any, o bé amanida de tomàquets. "Com que el tomàquet s'ha prostituït tant, trobar-ne un de bo és com que et toqui la loteria. Quan en trobem de realment bons, aquell dia fem amanida de tomàquet", diu Martínez. Dels entrants, els calamars (quina cosa tan senzilla i tan bona) i l'albergínia rostida amb menta són una delícia. Per postres, un flam de xocolata que recorda una versió casolana de la copa Dalky. O bé unes postres de fruita. Ara toca un plat de figues coll de dama, iogurt grec amb mel i ratlladura de taronja i canyella. Els ha sorprès la quantitat de gent que opta per la fruita. "Em sento molt orgullós d'això, som productors de fruita en aquest país". I llavors parla d'una recepta que han tingut de cireres amb perfum d'anís. Definitivament hi hauré de tornar.