És l'hora de reconciliar-s'hi

Bledes: 6 receptes per dignificar-les

És una verdura poc estimada tradicionalment, però cal reivindicar-la per la textura, el gust i la versatilitat que ofereix

Les bledes són probablement la verdura que més escarafalls genera només pronunciant-ne el nom, malgrat que en una enquesta popular encara n'hi hauria una altra, les cols de Brussel·les, però ja són figues d'un altre paner. El cas és que les bledes sovint s'han rebullit i s'han posat al plat amb acompanyaments simples. Unes altres vegades la cocció també els ha fet tenir gust de terra i, una cosa que podria ser-ne una virtut, s'acaba convertint en un inconvenient. Els dos motius, junts o separats, generen que en l'imaginari popular les bledes vagin associades a àpats rígids i tristos.

Ara bé, aquesta verdura amb mala fama és, en realitat, un ingredient gustós que pot ser el protagonista de plats ben originals i fàcils de cuinar. A més, nutricionalment són riques en fibra, aigua i àcid fòlic, unes propietats que s’aconsegueixen si no es cuinen amb excés, tal com explica la nutricionista Martina Ferrer. Per la seva banda, els cuiners la defensen per la textura i la versatilitat i en proposen receptes imaginatives. Perquè les bledes es mereixen tornar a regnar a la cuina quotidiana i amb alegria.

Us proposem sis receptes senzilles per redescobrir-les i dignificar-les

Truita de bledes amb mongetes i alls tendres

És una recepta senzilla i alhora gustosa. Per a la cuinera Teresa Carles, és la que li recorda la seva padrina, que la feia sovint. Per fer-la a casa, la xef d'Algerri recomana preparar-la amb bledes molt tendres, que no tinguin la penca grossa, sinó que siguin fàcils de tallar a trossos petits. La primera cosa que caldrà posar a la paella, amb un raig d’oli d’oliva verge extra, seran els alls tendres. I quan comencin a barbotejar, hi introduirem les bledes perquè s’hi coguin. L’últim ingredient que hi afegirem seran les mongetes blanques, bullides prèviament. Tot seguit hi posarem els ous batuts, amb el foc fort, perquè la truita es faci amb rapidesa externament i, en canvi, quedi més aviat crua per dins. “És una recepta amb molta tradició a pagès, perquè quan es birbava el camp s’agafaven els talls tendres de les bledes perquè no es fessin grossos”, explica Carles.

Cargando
No hay anuncios

Crema de bledes i moniatos

Les bledes també es poden menjar amb cullera. Teresa Carles suggereix coure en una paella ceba i porro, amb oli d’oliva verge extra, i quan estiguin enrossits afegir-hi bledes i, en proporció més petita, moniatos. Tot seguit s’hi afegeix l’aigua perquè tots els ingredients bullin junts. “Si es té caldo vegetal, millor, perquè llavors la crema tindrà més sabor, però si no se’n té l’aigua mineral va bé perquè el gust de les bledes i dels moniatos és intens”, apunta.

Cargando
No hay anuncios

Mandonguilles de bledes i cigrons (ideal per portar a la carmanyola)

És una recepta original d'aquesta xef, que parteix del fet de bullir les bledes després d'haver-les rentat i tallat a trossos petits. “Quan estan bullides, s’escorren i es deixen refredar, perquè mentrestant caldrà triturar els cigrons per després barrejar-los amb les bledes juntament amb ous batuts”, indica. El resultat [podeu veure la recepta sencera a baix] és una recepta original, d’aquelles ideals com a entrants d’àpats quotidians i festius i fins i tot per portar a la carmanyola.

Cargando
No hay anuncios

Cigrons amb bledes, patates i picada d'ametlles

Per començar, és una recepta vegana i sense gluten. Pensada per cuinar-ne per a sis o vuit racions, es prepara a partir d'un sofregit basat en un raig d'oli de gira-sol que es posa a la paella amb quatre cebes tallades a làmines, deu pastanagues tallades a rodanxes, mig api, dos quilos de patates esqueixades, un litre de vi blanc, dos quilos de salsa de tomàquet, julivert, farigola i llorer. Quan tot junt estigui sofregit, s'hi tira aigua fins que es cobreixin els ingredients i es deixa bullir uns minuts. El plat s'acaba introduint-hi bledes, que haurem d'haver rentat, tallat i saltat prèviament en una paella amb unes làmines d'all. I, per acabar, hi afegim la quantitat de cigrons bullits que ens vingui de gust.

Cargando
No hay anuncios

Escaldades amb cansalada i mongetes del ganxet

“Són les meves verdures preferides”, assegura la cuinera Carlota Claver, del restaurant La Gormanda, i en ressalta l’exquisit gust de terra, cosa que no passa amb unes altres verdures. La recepta que proposa comença escaldant breument les bledes, és a dir, afegint-les a una olla grossa amb aigua bullent i sal i retirant-les al cap de dos minuts per refrescar-les amb aigua ben freda. “Amb aquest pas aconseguim que adquireixin un color verd intens”, diu Claver.

Mentre les reserva escaldades, posa una paella al foc amb un raig d’oli d’oliva verge extra i hi daura un all tendre i hi salta daus de cansalada. Després hi afegeix mongetes del ganxet, que ja estiguin cuites prèviament. Ho remena tot junt i l’últim pas és afegir-hi les bledes escaldades, que salta amb la resta d’ingredients. “Per acabar el plat, s’hi pot afegir un ou ferrat per sobre”, suggereix la xef.

Cargando
No hay anuncios

'Tortino' de bledes

La cuinera Carla Rivali proposa un tortino de bledes, una recepta de Gènova, d’on procedeix la seva família. Per preparar-la, primer cal sofregir en oli i mantega, a parts iguals, ceba i algun gra all. Quan estiguin enrossits, s’hi afegeix cansalada viada (que es pot treure, si es vol fer un plat vegetarià) i tot seguit les bledes tallades a trossos petits. Caldrà deixar-ho coure tot junt i tapat. “Quan s'hagi reduït, serà el moment d’afegir-hi l'arròs perquè quedi marcat amb la resta d’ingredients i seguidament s’hi afegeix el caldo vegetal”, diu Rivali, que dirigeix la botiga de receptes italianes La Italiana, a Barcelona. Per acabar la recepta caldrà batre ous en un bol juntament amb formatge parmesà, pebre negre i marduix. I ara serà el moment de muntar el plat en una safata per anar al forn.

Cargando
No hay anuncios

A la primera capa hi haurà d’haver oli d’oliva amb pa ratllat. A sobre, la preparació de bledes amb l’arròs, que s’haurà d’haver refredat ben bé perquè, si no, podria deixar anar aigua durant el pas final. Al capdamunt, una altra capa de pa ratllat, però ara juntament amb mantega. I ja estarà preparat per anar al forn durant 25 minuts a 180 graus. “Sabreu que el plat està preparat perquè es forma una crosta daurada a la part de dalt”, afirma la cuinera, que afegeix que es pot menjar calent o fred. I, un cop fet, “es pot desar a la nevera durant quatre dies”.

Mandonguilles de bledes i cigrons amb carxofes i salsa verda

Recepta de la cuinera Teresa Carles

Per a les mandonguilles

Cargando
No hay anuncios
  • 200 g de bledes
  • 500 g de cigrons cuits
  • 1 ceba mitjana
  • 100 g de xampinyons
  • 1 gra d’all
  • julivert
  • 2 ous
  • sal
  • pebre
  • nou moscada
  • canyella molta
  • 100 g de pa ratllat
  • farina

Per a la salsa verda

  • 75 ml d’oli d’oliva
  • 30 g d’alls
  • 75 g de julivert
  • 250 g de ceba
  • 25 g de farina
  • 40 g d’ametlles torrades
  • 40 g d’avellanes torrades
  • 750 ml de caldo vegetal
  • sal
Cargando
No hay anuncios

Per a la guarnició

  • 5 carxofes
  • 100 g de pèsols

Elaboració

  1. Per a les mandonguilles: netegeu i talleu les bledes a trossos petits i bulliu-les amb aigua i sal. Quan estiguin cuites, escorreu-les i deixeu-les refredar. Mentrestant, tritureu els cigrons. Peleu la ceba, els xampinyons, l’all i el julivert.
  2. Bateu els ous i barregeu-los amb les bledes, els cigrons, la ceba, els xampinyons, l’all i el julivert. Rectifiqueu-ho de sal i amaniu-ho amb un pensament de pebre, canyella i nou moscada. Espessiu-ho amb el pa ratllat i deixeu-ho reposar. Finalment, formeu les mandonguilles amb les mans, passeu-les per farina i fregiu-les.
  3. Per a les carxofes i els pèsols: peleu les carxofes, traient-ne les fulles dures, les puntes i els troncs. Mantingueu-les amb aigua freda i força julivert mentre feu aquesta operació, perquè no s’oxidin. Partiu-les en quatre trossos i bulliu-les amb aigua i sal durant 15 minuts, aproximadament. Escorreu-les i reserveu-les. Mentrestant, bulliu els pèsols durant 3 minuts. Escorreu-los i refredeu-los amb aigua i gel.
  4. Per a la salsa verda: salteu la ceba picada amb oli d’oliva. Piqueu els alls, el julivert, les ametlles i les avellanes i afegiu-ho al sofregit de ceba. Afegiu-hi la farina i barregeu-ho bé per evitar que s’hi formin grumolls. Seguidament, afegiu-hi el caldo vegetal i deixeu-ho bullir durant uns minuts.
  5. Muntatge: a la mateixa paella amb què s’ha elaborat la salsa verda, afegiu-hi les mandonguilles, les carxofes i els pèsols. Deixeu-ho refredar uns minuts fins que faci xup-xup. I ja estarà.
Presents tot l'any

Just els mesos d’hivern, una de les varietats de bledes que es cultiven arriben al millor moment: el pagès Pere Gili assegura que ara és la temporada de venda més forta, malgrat que també n'hi ha a l'estiu. I és que aquesta verdura té varietats hivernals, estiuenques i d'altres que es cultiven tot l’any. El canvi és en el color i la textura de la tija, mentre que la fulla sempre és verda en tots els casos. Així, les que es poden trobar al mercat tot l’any tenen la tija prima i poden ser de color groc, vermell o blanc. Les d’hivern tenen la tija curta, blanca i fulla gruixuda. I les d’estiu tenen la tija blanca, però llarga, i la fulla verda és prima.