No tot són gambes (també hi ha llagostins, gambots i gambes blanques)

No tot són gambes, també hi ha llagostins, gambots i gambes blanques, i la nova és que tenen un preu més assequible aquest Nadal. Així ho ha afirmat l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), que assegura que els llagostins no augmenten el preu respecte de l’any passat, un fet excepcional en un mes de desembre en què els aliments han augmentat un 6,1% més en els primers dies de desembre. Per contra, les gambes vermelles, sempre saboroses, es mantenen en un preu alt, que poden arribar entre els cent vuitanta i dos-cents euros, sobretot quan superen els vint centímetres.

I com són les altres gambes? Comencem pels llagostins. Es poden considerar cosins germans de les gambes; tots dos són crustacis amb deu extremitats i dendrobranquiats. Tenen la mateixa anatomia que la de la gamba. Així doncs, quan xuclem el cap dels llagostins, que també es xucla, mengem el cervell, l'estómac, la gònada, el cor, l'hepatopàncrees i la glàndula antenal, mentre que, quan en mosseguem el cos, mengem els intestins; i pel que fa a la cua, la part final, n’ingerim l’anus i el recte.

La gamba de l'Atlàntic, la llistada

De gambes, també hi ha les que no es pesquen al Mediterrani, com per exemple la gamba llistada, que poden arribar a confondre’s amb les vermelles, fins al punt que al mercat la podem trobar sota el nom de gamba vermella quan no ho és. "La gamba llistada prové de l’Atlàntic oriental, com Portugal, Açores, així que la manera de distingir-la a l’hora de comprar-la al mercat és per l’etiqueta de venda, que hi ha de dir la procedència de la pesca; en el cas de la gamba, és del Mediterrani", afirma el científic marí Arnau Subías, que afegeix que un pescador tampoc no sabria distingir-ne una de l’altra. Així que si al mercat arriba amb el nom de gamba vermella, no és per engany, sinó per desconeixement. "Si els llagostins i les gambes dèiem que eren cosins germans, amb la gamba i la gamba llistada estem parlant de germanes, perquè comparteixen gènere (Aristeus)", comenta el científic marí.

La resta de llagostins sí que es distingeixen amb rapidesa de les gambes. Tenen un color molt diferent, que va des del vermell fosc, en el cas del llagostí morú, al blanc, en el cas del llagostí banana, jumbo, vannamei o el blanc de l’Índia. N’hi ha que es pesquen al Mediterrani, com són el tigre, el banana, el morú i el que porta el nom pròpiament de Mediterrani. "N'hi ha d'altres que es pesquen a altres mars, com l’Atlàntic, l'Índic, el Pacífic, i per això ens arriben congelats", assenyala Subías.

I a part dels llagostins hi ha la gamba blanca, que segons les regions de l’Estat té més o menys fama. A Andalusia acostumen a ser la tapa estrella, la que els bars posen a taula tan bon punt es demana una beguda. A Catalunya són considerades les germanes pobres, perquè els pescadors esmercen més esforços en la gamba vermella, i és així perquè a mercat es vendran a un preu molt inferior. Malgrat això, són una bona alternativa i ideals per cuinar-les amb plats tan senzills com un plat de macarrons de marisc o per posar-les com a farcit d’uns calamars, d’unes croquetes o per posar-les per sobre d’una pizza casolana. El resultat serà sublim, i l’única atenció que cal prestar-hi a l’hora de cuinar-les és que, en ser tan petites, amb una cocció curta, ja estaran fetes.

I, per acabar, els gambots, que els trobareu a mercat congelats, sobretot els que provenen de l’Atlàntic. I a l’hora de menjar-los tenen les mateixes opcions que les gambes vermelles: a la planxa, sota una capa de sal marina, i amb un cap que es xucla i gairebé es mossega perquè el seu interior té més substància que les gambes. A taula els trobareu també que hi arriben amb les antenes tallades, perquè són extenses. Ara bé, pel que fa a preus, els gambots, estan lluny de ser semblants als dels llagostins i els de les gambes blanques. Són una altra divisió, semblant fins i tot al de gambes vermelles, que per Nadal i durant tot l'any són les grans desitjades. Malgrat això, hi ha èpoques de l'any en què la prima donna del Mediterrani té preus més baixos que els de desembre i principis de gener. I, atenció!, que hi ha mesos de l'any que tenen els caps amb coloracions liles: són els millors moments per comprar-les i assaborir-les, perquè és el moment en què les gambes femelles estan a punt d’expulsar els ous i, per tant, és quan tenen el cos més molsut, tens i saborós. Un cop hagin expulsat els ous, quan els caps ja no siguin de color lila, el seu cos serà més flonjo. I la curiositat: els ous expulsats es converteixen en larves, que s'acabaran traslladant de punta a punta del Mediterrani segons els corrents marins.

La pesca de les cosines germanes de les gambes

És una pesca d’arrossegament, i just és el que està en el punt de mira de la Unió Europea, que considera que té un impacte important en el fons marí. Després dels últims diàlegs que hi ha hagut, s’ha arribat a l’acord de fer un canvi en les xarxes, que esclar que continuaran sent del mateix tipus, perquè és l’única manera de pescar-les, però caldrà que tinguin portes voladores, que evitaran fer malbé el fons marí, i que és una de les mesures ambientals que la Unió Europea imposa perquè l'arrossegament es pugui continuar practicant. "Si la pesca d’arrossegament es prohibís, el preu de molts peixos pujaria de forma substancial, perquè se'n capturaria molta menys quantitat", afirma el científic marí Arnau Subías, que comenta que gràcies a l’arrossegament tenim gambes i llagostins però també lluç, llenguado, turbot, pop o calamars.