Ni un dia a casa
Mengem 07/05/2023

Restaurant Mantis: genis sense límit

Venen dels millors fogons i ningú sap fins on pot arribar aquest establiment acabat de néixer

3 min
Al centre David Romero i Toni Solans amb l equip del restaurant Mantis.
  • Cuina: creacions amb producte de temporada
  • 'Must': sepionets amb char siu de llengua, garota i daikon (rave japonès) confitat
  • Vi: bodega extensa, intenten cuidar els petits productors
  • Servei: proper i eficient
  • Local: espai diàfan amb cuina oberta
  • Preu final per persona: 60 € amb vi

El Toni, el David i l’Albert han vingut a aquesta vida a divertir-se i a fer feliç la gent. Tots tres són joves, tenen les coses clares i dediquen molt poc temps a preguntar-se el perquè del que fan. La seva energia la destinen a executar tan bé com sigui possible les idees que els ronden pel cap per fer de cada servei una festa gastronòmica. I eviten encasellar-se en un concepte o definir el seu estil: “El Mantis és un lloc on simplement es ve a menjar bé”. Toni Solans, David Romero i Albert Ribas són els creadors d’aquest restaurant acabat de néixer a Barcelona, amb cuina oberta, sala i dues petites barres, que aviat serà, si no ho és ja, referència com a mínim a la ciutat. El Toni i el David es coneixen de fa molts anys, van estudiar junts a la Hoffmann i de seguida van connectar. Han crescut a les cuines de Fäviken (a Suècia), Koy Shunka o Diverxo, i al projecte hi van sumar l’Albert, “el cambrer que sap de vins”, com diu ell, que va passar també pel Koy Shunka i el Compartir. Amb aquesta carta de presentació, res no pot sortir malament.

Seiem a la barra davant del David, que ens ofereix un plat de “llengua amb piparras” per fer encara més agradable la lectura de la carta i l’elecció del dinar. “Sou els primers clients de la història que tasteu aquest plat, el vaig crear ahir en ple servei de la nit”, explica ell mateix resumint la filosofia del Mantis. Acabaríem abans explicant els plats de la carta que no demanem, però seria una llàstima no parlar del sashimi de calamar amb torrada de nori, soja i pell de llimona; l’ostra michelada i l’ostra a la brasa; el verat fumat, amb iogurt de cabra i albergínia escalivada; l’escamarlà amb pell de pollastre i maionesa de safrà, o el Har Gow: dumplings de gamba vermella, suc dels seus caps, i oli de xili. Entrants i petites mossegades que ens fan posar les mans al cap, mentre el David somriu i acaba la següent comanda, el Toni organitza la cuina amb determinació i l’Albert passa per les taules oferint atenció. Seguim: sepionets amb char siu de llengua, garota, i daikon (rave japonès) confitat; rajada amb salsa bearnesa i oli de xili; espàrrec blanc al pil-pil, amb tomàquet verd i pico de gallo; i galta amb salsa mar i muntanya i carxofa a la brasa. Tot plats per compartir, per sucar-hi pa i per devorar un arròs glutinós extraordinari, amb batasoyu (salsa japonesa) que serveix com a acompanyament.

Al celler del Mantis també hi deixem empremta: primer amb un infal·lible Costers de Cornudella 2020 (DO Montsant), i després amb un descobriment meravellós de l’Albert: un García Georgieva 2021, Finca Los Quemados Clarete (Burgos). Tenim encara espai per a les postres i en compartim dues de les tres que ofereixen a la carta: la pinya a la brasa amb escuma de miso, xocolata negra i kinako (farina de soja); i el Midori: un tast refrescant amb poma, shiso verd (planta japonesa) i llima. Seguint la filosofia del Mantis, hem vingut a passar-nos-ho bé i a deixar-nos portar sense buscar gaires explicacions. Tampoc les trobem quan, al moment del cafè, preguntem al Toni, el David i l’Albert on pretenen arribar. Ens remeten a la frase que es pot llegir a la porta de vidre de l’entrada del restaurant: “Mírate, mírame, mi límite es el cielo”, que cantava Kase-O amb Violadores del Verso. Ningú sap on és el límit d’aquests tres genis, i això és perquè probablement no existeix. 

stats