Si menges 7 ous a la setmana no tindràs el colesterol alt i sí més memòria

Menjar ous és beneficiós. Si durant molts anys eren els dolents de l’alimentació perquè menjar-ne dos suposa ingerir 385 mil·ligrams de colesterol, xifra que és més que el que s’ha considerat que s’havia de prendre al dia (300 mg), els estudis actuals han demostrat que la ingesta ni d’un ni de dos al dia l’augmenta. A més, l’ou conté colina, que el cos aprofita i converteix en acetil colina, que és un neurotransmissor que permet al cervell donar les ordres dels moviments de detall, de precisió, i que actua en la funció de memorització. Dit amb altres paraules, menjar ous, sobretot el rovell, beneficia la psicomotricitat fina i tenir més memòria.

“Ara sabem que el fetge és l’encarregat de fabricar colesterol, i ho fa segons la quantitat que se n’hagi ingerit”, afirma la doctora en nutrició Anna Costa, que matisa que la recomanació de menjar-ne un al dia és per a la població sana. “L’anomenat colesterol dolent (LDLc), que és el que pot xocar amb les parets de les artèries i, per tant, fer augmentar el risc de malalties cardiovasculars, prové majoritàriament dels aliments ultraprocessats i també dels sucres afegits, de tots els tipus, inclosa la mel”.

La nutricionista explica que “com a mínim el 85% del colesterol que circula pel nostre organisme el fabrica el nostre fetge”, i la resta l’aporten els ingredients d’origen animal, que és d’on prové. “Això vol dir que en el cas de les alimentacions vegetarianes, el fetge ha d’encarregar-se de fabricar al 100% el colesterol, perquè les nostres cèl·lules el facin servir”.

Entre alguns dels beneficis del colesterol com a molècula hi ha el fet que és precursor de la vitamina D, d'hormones com els estrògens, la progesterona i la testosterona, i també de la bilis, que ajuda a digerir els greixos dins els intestins.

Sobre els beneficis particulars de la ingesta dels ous, cal assenyalar que aporten proteïnes, dipositades proporcionalment tant al rovell com a la clara. “També hi predominen els greixos insaturats i poliinsaturats, que són els mateixos que proporcionen l’oli d’oliva i el peix, respectivament”, detalla la nutricionista.

I encara hi ha més beneficis nutricionals. “Als rovells hi ha vitamines del grup B i també d’altres, com l'A, la D, l'E i la K”. Per això no és recomanable menjar-ne només la clara, perquè al rovell hi ha els nutrients més remarcables. De fet, “la clara només aporta proteïnes, aigua i minerals”.

Igualment, cal dir que l’ou no aporta ferro directament aprofitable per a l’organisme, perquè la seva forma química no passa la barrera intestinal. Ara bé, si l’ou es menja combinat amb verdura i fruita, el ferro es transforma en Fe2+, del qual l’organisme sí que treu profit. “La vitamina C i els pigments de les fruites i les verdures són els responsables que el ferro dels ous canviï químicament”, diu la nutricionista Anna Costa. Així doncs, un ou amb una escalivada, per posar-ne un exemple, es converteix en un plat nutricional "ben interessant".