La primera ratafia cooperativista de Catalunya

Santa Coloma de Farners (la Selva)Santa Coloma de Farners és la capital catalana de la ratafia. Cada any, al segon cap de setmana de novembre, s'hi celebra una festa que reuneix centenars de veïns i productors artesanals per degustar i compartir les diferents receptes i anyades d'aquest licor d'herbes, arrels, fruits i espècies. Des de fa cinc anys, s'ha sumat a la tradició colomenca de la ratafia La Sobirana, un projecte de cinc joves de la Selva interessats en la cultura dels licors catalans que busquen donar un nou impuls a la producció de begudes amb alcohol casolanes. Estan constituïts com a cooperativa sense ànim de lucre i busquen elaborar les seves ampolles des d'una òptica d'economia social, sostenible i de proximitat.

"A causa de les nostres arrels colomenques, sempre hem tingut interès per la ratafia i hem participat en les activitats de la festa, però teníem ganes de preparar els nostres propis licors, a partir de reinterpretar sense prejudicis les receptes de les nostres àvies", explica Marçal Saurina, un dels cinc membres de la cooperativa. I afegeix: "En un sector tan tradicional com aquest, és interessant aportar la saba nova de persones joves que proposem un canvi de mentalitat empresarial i tenim ganes de donar la volta i trencar el tabú de la fórmula de la ratafia clàssica".

Després de diferents assajos i proves amb bon resultat, el maig del 2021, La Sobirana va decidir obrir el seu propi obrador, el primer i únic a Santa Coloma de Farners, per elaborar els beuratges. Fins aleshores, les receptes de les entitats colomenques s'encarregaven fora del municipi, en les instal·lacions de marques com Russet, a Olot. Ara ja tenen un lloc de treball al centre històric que situa el poble encara més a l'epicentre de la producció catalana de ratafia. A més, l'obrador no és exclusiu de la cooperativa, sinó obert i compartit amb la resta de productors que hi estiguin interessats: "Deixem venir els productors que no disposin dels estris i els recursos necessaris, però que tinguin ganes de provar coses noves", manifesta Saurina. Ara mateix, l'obrador de La Sobirana manufactura unes 30.000 ampolles l'any, que es poden comprar en línia a la web, o presencialment en diferents botigues, cellers, bars i restaurants, sobretot de les comarques gironines.

Ratafia a partir d'aiguardent de taronja

El seu producte estrella és La Penjada, la primera ratafia catalana elaborada en un obrador d'economia social. Aquesta ratafia artesanal es caracteritza per utilitzar com a base de la barreja un aiguardent aromatitzat amb taronja, que llavors es macera amb la mescla d'herbes oportuna. L'aiguardent de taronja també s'elabora a La Sobirana amb el nom d'El Penjat, fet a partir de la recepta singular de l'avi de dos socis de la cooperativa. La seva particularitat és que la taronja no se submergeix amb l'alcohol tal com seria habitual, sinó que es penja en un recipient tancat mentre la beguda n'absorbeix les aromes i els sabors. "No hi ha cap ratafia del mercat que faci servir un aiguardent preparat amb aquesta tècnica i el resultat és molt interessant perquè, com que la taronja no entra en contacte directe amb l'alcohol, la barreja aconsegueix uns matisos diferents", diu Marçal Saurina.

Així, La Penjada, de 24 graus alcohòlics, no és una ratafia excessivament dolça i té un gust potent però gens embafador, sinó més aviat sec, amb tons cítrics i amargs. "Busquem un perfil més licorer, sense regust de moltes herbes, ja que volem allunyar-nos del concepte de beguda medicinal i aromàtica i obtenir una beguda més versàtil, que es pot prendre tant a les sobretaules havent dinat, com de vermut o amb un raig de sifó", argumenta el productor.

Sobirania etílica i dinamització cultural

En consonància amb l'interès per a l'economia cooperativista, La Sobirana també aposta per un discurs que reivindica els ingredients de proximitat propis i identificatius del territori. De la mateixa manera que molts ecologistes defensen el concepte de sobirania alimentària, aquests joves colomencs posen sobre la taula la necessitat de parlar de sobirania etílica: "Trobem molt interessant la tradició dels licors casolans que tenim a Catalunya, així que, si vols consumir alcohol, primer de tot, pots provar de fer-lo tu mateix i, si l'has de comprar, és important que sigui de proximitat i de qualitat, com qualsevol altre aliment", sosté Marçal Saurina.

Així mateix, la cooperativa selvatana, a part de produir i distribuir les ampolles, també treballa en la dinamització de tallers, xerrades, visites i degustacions per donar a conèixer els licors casolans i la seva història. "La ratafia a Santa Coloma no només és un element lúdic molt rellevant que és present en l'oci, sinó també un vector cultural i popular que ens defineix com a persones d'un territori concret i una història que ens envolta", conclou Saurina.

Productes tradicionals i variants singulars

A més d'El Penjat i La Penjada, La Sobirana també treballa en altres licors i ratafies que, si bé no són de creació pròpia, només s'elaboren al seu obrador. La més famosa i venuda és la Clàssica 1842, que parteix de la recepta centenària de Francesc Rosquellas, la més antiga de Catalunya, amb un perfil fresc, senzill i genuí. De la 1842, en comercialitzen dues variants més, la de cireres i la de nou verda, amb el seu estil propi i sorprenent, aptes per als bevedors reticents amb els gustos de la ratafia clàssica. I, finalment, destaca la ratafia Corriols, igualment de recepta tradicional, que recorda el gust medicinal de les àvies, feta a partir de 60 herbes recollides per voluntaris de la plataforma No a la Mat, contrària al ramal de molt alta tensió a les Guilleries.