¿És possible mantenir els hàbits saludables durant els àpats de Nadal?

En som tots conscients, venen dies d’àpats copiosos, de consumir aliments que no acostumem a portar-nos a la boca o, almenys, no amb la freqüència amb què ho farem, A més, durant les Festes de Nadal encadenem un àpat rere l’altre sense gaire treva. Segons les nostres tradicions, tenim dos grans blocs: un a l’inici de les festes amb el tió, el dia de Nadal i el de Sant Esteve. Posteriorment, el segon, que inclou la nit de Reis i el dia de Reis, sense deixar de banda la nit de Cap d'Any i, en algunes famílies, el tradicional dinar el dia 1 de gener, en els quals també acostumem a fer algun excés.

Són dies en què algunes persones es troben davant d’una cruïlla entre el fet que són Festes i tenim ganes de celebrar-ho, però, d'altra banda, també som conscients que els excessos es poden moderar per tal d’aconseguir trobar un equilibri entre el tot i el res, entre el gaudi i l’ensopiment.

“Hem de pensar que durant les Festes, s’ha calculat que podem arribar a ingerir 2.500 calories en un sol àpat, que són les necessàries durant tota una jornada per a un home i més de les necessàries per a una dona d’estatures mitjanes”, afirma Anna Grífols, nutricionista col·legiada. Entre atipar-nos i estar-nos-en de tot hi ha un terme mitjà que ens permetrà celebrar els àpats tradicionals, compartir amb amics i família i mantenir un cert equilibri saludable.

Moderació en el pica-pica

Cal tenir en compte que aquests àpats, generalment, estan compostos de pica-pica, dos plats i postres. Aquí s’hi sumen les begudes alcohòliques que acompanyen els plats i la sobretaula. Són menús molt rics en proteïna –molta més de la necessària–, en greixos –no precisament d’aquells que anomenem saludables– i en sucres; tot plegat suma un bon grapat de calories i d’aliments poc saludables. “El més perillós són el pica-pica i les sobretaules. En els pica-piques hi abunden els aliments fregits, els embotits, els montaditos, les maioneses, etc. I durant les sobretaules llarguíssimes es consumeix alcohol, es mengen torrons, bombons, polvorons...”, explica Grífols, que proposa “prendre’ns el pica-pica amb moderació, tastant i assaborint bé cada una de les opcions sense abusar de cap per no arribar als plats principals massa plens i també poder-los gaudir”.

Però potser, precisament, els moments més esperats i gaudits són el pica-pica i la sobretaula. Estones disteses que no es repeteixen en altres moments de l’any i que aconseguim compartir amb persones que potser no solem tenir a prop. No cal que els fem desaparèixer: una bona proposta seria eliminar un dels dos plats principals, que acostumen a ser molt contundents, amb beixamel o farcits que aporten molts greixos a través de l’oli o la mantega. En aquest sentit, Grífols ens ofereix diferents opcions: “Podem fer el pica-pica i centrar-nos en només un dels plats o bé que el primer sigui una amanida –que se’n poden fer de ben atractives i gustoses– per fer coixí, no tinguem tanta gana i no abusem de la resta de coses, o bé que la guarnició sigui a base de verdures, que es poden cuinar de diferents maneres”.

Inma Clemente, dissenyadora, esportista, amant de la cuina i una persona molt conscienciada pel que fa a l’alimentació saludable, té propostes molt atractives al paladar per al pica-pica: “Per Festes preparo àpats per a força persones, de totes les generacions. A les meves propostes saludables hi ha qui hi és una mica reticent a l’inici, veuen un plat a la taula de color vermell i quan els dic que és hummus de remolatxa fan una cara estranya, però quan el tasten, repeteixen”.

Hi ha dues classes de persones: aquelles a qui els encanta cuinar i gaudeixen també de la preparació dels àpats pensant com la resta de convidats se’n lleparan els dits i aquelles que el que volen és despreocupar-se’n totalment. Per a tots aquells que s'identifiquen amb el primer grup, Clemente té una proposta: “Els pastissos i les postres els faig jo i procuro no afegir-hi sucres refinats, aprofito les fruites o els dàtils per endolcir-los. Si faig plats tradicionals sempre utilitzo productes no processats i cuino plats on hi hagi verdures o, per exemple, la beixamel dels canelons la faig amb coliflor i ni se n’adonen”.

L'hora de les postres

Però per si no en teníem prou, quan ja estem ben tips, arriben les postres i la sobretaula, que seran rics en sucres i greixos: “Hi ha propostes festives com un púding de pinya, un tàrtar de mango o una macedònia variada que poden contribuir a equilibrar l’àpat”, diu Grífols. I ens pot ajudar a no tenir tanta gana i omplir-nos de torrons i dolços que, no és que els hàgim d’evitar, tot al contrari, però podem procurar no excedir-nos.

També ens pot passar que arribats aquests àpats no vulguem estar-nos de res, que tinguem ganes de deixar-nos anar per complet: “Soc força contrària a les compensacions alimentàries, però en èpoques així pot estar bé mirar d’equilibrar la ingesta durant tota la jornada”, comenta Grífols. “Per exemple, si sabem que el sopar serà contundent, podem fer un dinar molt més suau, amb un gaspatxo o una crema de verdures; o al contrari, si hem dinat molt, el sopar pot ser a base de fruita i un iogurt”, ens diu.

Una de les coses que també ens pot ajudar a fer passar millor tants dies d’excessos és fer activitat física moderada, sortir a caminar, a córrer. Pot ser un bon moment per compartir estones diferents amb els amics o els membres de la família. Pujar el pessebre a un cim proper, anar a menjar torrons i a cantar nadales en algun punt emblemàtic. Són activitats i tradicions boniques que es poden compartir amb petits i grans i que convertiran dies de molt sedentarisme i d’una ingesta exagerada en jornades una mica més saludables mantenint l’esperit de Nadal i de les festes.

I per acabar –les nostres dues col·laboradores en aquest article i altres professionals del sector com Àstrid Barqué, dietista i coaching nutricional, així ho pensen– és ben cert que “les festes són celebracions puntuals, i si som persones sanes i la resta de l’any tenim ben integrats els hàbits saludables, podem permetre’ns en dies determinats de no menjar tan sa perquè asseure’s al voltant d’una taula també és un acte social, on es comparteixen plats, converses i moments especials”.